Santos Abril y Castelló
.jpg)
Santos Abril y Castelló (Alfambra,[1] Terol, 21 de setembre de 1935) és un cardenal espanyol, arxipreste de la basílica de Santa Maria la Major.
Biografia
[modifica]Va ser ordenat sacerdot de la diòcesi de Terol i Albarrasí el 19 de març de 1960. El 1961 va anar a Roma per estudiar, on obtingué el doctorat en ciències socials a la Universitat Pontifícia de Sant Tomàs d'Aquino i el doctorat en dret canònic per la Universitat Pontifícia Gregoriana. Alumne de l'Acadèmia Pontifícia Eclesiàstica de Roma, s'incorporà al servei diplomàtic de la Santa Seu i treballà successivament al Pakistan, a Turquia i a la segona secció de la Secretaria d'Estat del Vaticà.
El 29 d'abril de 1985 va ser nomenat nunci apostòlic a Bolívia i arquebisbe titular de Tamada pel Papa Joan Pau II. Va rebre la consagració episcopal el 16 de juny de 1985 de mans del llavors cardenal secretari d'Estat Agostino Casaroli. Com a nunci papal serví a Camerun, Gabon i Guinea Equatorial (1989-1996), Iugoslàvia (1996-2000), Argentina (2000-2003) i Eslovènia, Bòsnia i Hercegovina (2000-2003) i Macedònia (avui, Macedònia del Nord) (2003-2011).
En haver complert setanta-cinc anys, es retirà el 9 de gener de 2011, però immediatament després va ser nomenat vice-camarlenc de la Cambra Apostòlica per un període de tres anys. El 2 d'abril va ser nomenat membre de la Congregació pels Bisbes.[2]
El 21 de novembre de 2011 va ser nomenat arxipreste de la Basílica de Santa Maria Major,[3] la basílica papal associada amb el seu país natal, Espanya, els reis del qual en són protocanonges del capítol segons una butlla del papa Innocenci X.[4] Com arxipreste de la Basílica Liberiana, el cardenal Abril y Castelló va ser l'encarregat de rebre el recent elegit papa Francesc en la seva primera visita fora del Vaticà, el primer dia del seu pontificat.[5]
Benet XVI el proclamà cardenal en el consistori del 18 de febrer de 2012 com a cardenal diaca de Sant Poncià, títol del qual prengué possessió el 20 de maig següent.
El 21 d'abril va ser nomenat membre de la Congregació per a les Causes dels Sants, de la congregació pels Bisbes i de la Congregació per a l'Evangelització dels Pobles.[6] Perdrà el dret de votar en un conclave el 2015, quan complirà viutanta anys.
El 28 de juliol del 2012, el cardenal Abril y Castelló va ser nomenat pel papa Benet XVI el seu enviat especial a les celebracions del 950è Aniversari de la Diòcesi Catòlica Romana de Sapë (Sappa, la seu de la diòcesi, és el poble de Vau i Dejës, Shkodër).[7]
El 16 de desembre de 2013 va ser confirmat com a membre de la Congregació pels Bisbes. El 15 de gener de 2014 va ser nomenat membre de la Comissió Cardenalícia de vigilància de l'Institut per a les Obres de Religió.
Referències
[modifica]
- ↑ Archbishop Santos Abril y Castelló
- ↑ «Nomina di membro della Congregazione per i Vescovi». Arxivat de l'original el 2012-06-02. [Consulta: 11 febrer 2014].
- ↑ Nomina dell'Arciprete della Basilica papale di Santa Maria Maggiore in Roma. Arxivat 2012-06-02 a Wayback Machine. Consultat el 25 de novembre de 2011.
- ↑ Liberian Chapter Consulta el 25 de novembre de 2011.
- ↑ Aragón, Heraldo de. «El turolense Santos Abril recibe al papa Francisco en Santa María la Mayor» (en castellà), 14-03-2013. [Consulta: 2 octubre 2024].
- ↑ http://press.catholica.va/news_services/bulletin/news/29094.php?index=29094&po_date=21.04.2012&lang=en Arxivat 2012-08-08 a Wayback Machine.[Enllaç no actiu]
- ↑ http://press.catholica.va/news_services/bulletin/news/29700.php?index=29700&lang=en[Enllaç no actiu][Enllaç no actiu]
| Precedit per: Antônio Carlos Mesquita |
 Arquebisbe titular de Tamada 29 d'abril de 1985 – 12 de febrer de 2012 |
Succeït per: Aldo Giordano |
| Precedit per: Alfio Rapisarda |
 Nunci Apostòlic a  Bolívia29 d'abril de 1985 – 2 d'octubre de 1989 |
Succeït per: Giovanni Tonucci |
| Precedit per: Donato Squicciarini |
Nunci Apostòlic a  Camerun i  Guinea Equatorial2 d'octubre de 1989 – 24 de febrer de 1996 |
Succeït per: Félix del Blanco Prieto |
| Precedit per: Donato Squicciarini |
Nunci Apostòlic a  Gabon2 d'octubre de 1989 – 24 de febrer de 1996 |
Succeït per: Félix del Blanco Prieto |
| Precedit per: Giuseppe Leanza |
Nunci Apostòlic a  Macedònia del Nord12 d'abril de 2003 – 9 de gener de 2011 |
Succeït per: Janusz Bolonek |
| Precedit per: Paolo Sardi |
Vice-Camarlenc de la Santa Església Romana 22 de gener de 2011 – 23 de juliol de 2012 |
Succeït per: Pier Luigi Celata |
| Precedit per: Bernard Francis Law |
Arxipreste de la Basílica de Santa Maria Major 21 de novembre de 2011 |
Succeït per: en el càrrec |
| Precedit per: Urbano Navarrete |
 18 de febrer de 2012 |
Succeït per: en el càrrec |
- Persones vives
- Cardenals espanyols
- Diplomàtics aragonesos
- Arquebisbes espanyols
- Persones de la Comunitat de Terol
- Nuncis apostòlics
- Cardenals creats per Benet XVI
- Alumnes de la Pontifícia Universitat Gregoriana
- Alumnes de la Universitat Pontifícia de Sant Tomàs d'Aquino
- Membres de la congregació per a les Causes dels Sants
- Membres de la congregació per als Bisbes
- Alumnes de l'Acadèmia Pontifícia Eclesiàstica
- Gran Creu de 1a classe de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya
- Diplomàtics equatoguineans
- Religiosos aragonesos
- Ambaixadors espanyols
- Naixements del 1935