Santa Maria de les Olives
Santa Maria de les Olives | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Església | |||
Construcció | segle xviii | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | Romànic, barroc | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Vilademuls (Pla de l'Estany) | |||
Localització | Les Olives de Sant Esteve de Guialbes | |||
| ||||
Bé cultural d'interès local | ||||
Data | 15 febrer 2017 | |||
Id. IPAC | 15381 | |||
Activitat | ||||
Diòcesi | bisbat de Girona (annex parroquial de Santa Maria de les Olives) | |||
Religió | catolicisme | |||
Santa Maria de les Olives és una església amb elements romànics i barrocs del poble de les Olives, del municipi de Vilademuls (Pla de l'Estany), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]Església de planta rectangular i coberta a dues vessants. Interiorment s'estructura en una sola nau, amb afegits laterals i absis semioctogonal. L'accés a l'interior es realitza a través d'una façana veïna. La torre campanar és situada sobre la façana lateral contrària a la porta d'entrada. Presenta planta quadrada i coberta piramidal, a la part superior de cada façana hi ha una obertura en forma d'arc de mig punt.[1]
Història
[modifica]Església parroquial de Les Olives, de Vilademuls.[1]
Consta que ja existia una església al segle xii, l'any 1197 va ser transformada en col·legiata. Durant el segle xv, a més de l'altar major dedicat a Santa Maria, n'hi havia un altre dedicat a "Santiago el Mayor". Va ser secularitzada l'any 1592 i l'any 1606 va ser tornada a la Seu de Girona. Durant el segle xviii va ser reedificada. L'any 1936 va ser destruït el retaule gòtic (segle xvi) dedicat a Santa Úrsula, però s'ha pogut reconstruir posteriorment.[1]
Sembla que de l'església primitiva queda una pila d'aigua beneïda, de 28 x 28 cm, i un fragment de mur de la façana septentrional, on hi ha una porta tapada que dona a un pati.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Santa Maria de les Olives». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 27 setembre 2017].