Sant Pere de Vilamajor

Sant Pere de Vilamajor
	La geganta Loreto, el gegantó Quico i el gegant Alfons, durant la festa major de 2009
Any	Gegants 1989 i gegantons i capgrossos1991
Població	Sant Pere de Vilamajor
Constructor	Els gegants, Josep Rosàs; els gegantons i capgrossos, en David Ventura.
Alçada	Alfons, 340; Loreto, 335; Quico, 235
Pes	Alfons, 40; Loreto, 35; Quico, 25
Propietari	Colla de Geganters i Grallers La Força

Sant Pere de Vilamajor
	Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
	41° 41′ 00″ N, 2° 23′ 35″ E / 41.68339°N,2.39295°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Barcelona
Àmbit funcional territorial	Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca	Vallès Oriental
Capital	Sant Pere de Vilamajor
Conté la subdivisió	el Sot de l'Om
Població humana
Població	4.862 (2023) (140,12 hab./km²)
Llars	100 (1553)
Gentilici	Vilamajorenc, vilamajorenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	34,7 km²
Banyat per	la Tordera
Altitud	305 m
Limita amb	Montseny ; Llinars del Vallès ; Sant Antoni de Vilamajor ; Santa Maria de Palautordera ; Fogars de Montclús ; Sant Esteve de Palautordera ; Cànoves i Samalús
Identificador descriptiu
Codi postal	08458
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	08234
Codi IDESCAT	082346
Lloc web	vilamajor.cat

Sant Pere de Vilamajor és un municipi de la comarca del Vallès Oriental amb una població de 4.371 habitants (2018). Forma part de la subcomarca del Baix Montseny. També conegut com a Vilamajor (Vilamagore / Vilamaiore). El cap del municipi és la Força de Vilamajor.^[1]

Geografia

Llista de topònims de Sant Pere de Vilamajor (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Sant Pere de Vilamajor és un municipi de la comarca del Vallès Oriental situat al seu extrem més septentrional, a la vessant més meridional del Pla de la Calma. Amb una àrea de 35 km² és un dels municipis més extensos de la comarca però alhora amb una de les densitats de població més baixes. Limita al sud amb Sant Antoni de Vilamajor, a l'est amb Sant Esteve de Palautordera i Santa Maria de Palautordera i Fogars de Montclús, al nord amb Montseny i a l'oest amb Tagamanent, Cànoves i Samalús i Cardedeu.^[2]

Tagamanent	Montseny	Fogars de Montclús
Cànoves i Samalús		Sant Esteve de Palautordera, Santa Maria de Palautordera
Cardedeu	Sant Antoni de Vilamajor	Llinars del Vallès

Comunicacions

La principal via de comunicació és un ramal de la carretera BP-5107, que va de Llinars del Vallès a Sant Llorenç Savall, passa per Sant Antoni de Vilamajor i d'allà dona accés als diversos nuclis habitats que conformen el municipi.

Des del nucli urbà de Sant Antoni de Vilamajor, just davant de l'Ajuntament, neix la carretera local BP-5109 que porta en 1,5 km a Sant Pere de Vilamajor. És fi de carretera.

El municipi és travessat pel sender de petit recorregut de 18 km anomenat Sender del Pi Novell PR-C 139 ^[3] que uneix el municipi amb el Pla de la Calma connectant els senders de gran recorregut: GR 97 i GR 5.

No té cap estació ferroviària, tot i que les més properes són l'Estació de Llinars del Vallès i l'Estació de Palautordera.

Terme municipal

El punt més alt del terme municipal és el turó del Samont a una altitud de 1272 metres sobre el nivell del mar, mentre que el punt més baix és on la riera de Vallserena entra al terme de Sant Antoni de Vilamajor a uns 255 metres. La part nord del terme és força muntanyosa, forma part del massís del Montseny i, a més del turó del Samont, hi destaquen els següents turons:^[4]

el turó d'en Cuc amb 1225m,
el turó del Pi Novell 1215m
el turó de la Moixa (Roquet) amb 1168m
el turó de la cova amb 1101m,
el turó de Palestrins, 1060m
el turó de Sant Elies amb 1003m.

Aquesta zona muntanyosa és poc poblada i ha predominat l'activitat econòmica de la ramadera i forestal, tot i que recentment ha despuntat el turisme. La part sud del terme és més plana, ja situada al Vallès. Més poblada, hi viu cap al 90% de la població. L'activitat econòmica ha estat l'agricultura però ha cedit terreny als serveis i a la construcció.

Cursos fluvials

El terme de Sant Pere de Vilamajor té dues conques:

La del riu Tordera on hi van a parar les aigües dels torrents de la Font Fresca o de la Font Ferrussa.
La del riu Mogent (riu Congost-riu Besòs) on hi van a parar les següents rieres:
- La riera de Vilamajor neix sota el turó de la Moixa (entre el turó del Samont i el turó de la Cova) i travessa el terme de nord a sud pel sot del Cortès fins a desembocar al riu Mogent, a Llinars del Vallès. La riera de Vilamajor baixa, envoltada per una banda pels turons de l'Uixola i Palestrins i, per l'altra, pels turons de Sant Elies i de Plansaparera. La riera de Vilamajor canvia de nom segons l'indret per on passa, a l'inici se la coneix com la riera de la Moixa, després com a riera del Cortès, més avall com a riera de Canyes i finalment com a riera de Llima (o Llimac).
- La riera de Vallserena
- La riera de Brugueres

Fonts de Sant Pere

En el municipi de Sant Pere de Vilamajor hi ha un gran nombre de fonts que encara ragen de les quals destaquen:

Font de Can Parròquia (325m) es troba al veïnat del Sot de L'om (Can Parròquia)
Font de Mas Forts (400m) situada al veïnat de Canyes (Els refugis del Montseny)
Font del Ferro (710m) també al veïnat de Canyes (prop de Can Surell)
Font del Sofre (725m) la podem trobar al veïnat de Canyes (prop de Can Surell)
Font Borrell (760m) situada al veïnat de Canyes (prop del Cortès)
Font de Mas Joan (760m) al veïnat de Santa Susanna (prop de l'església de Santa Susanna)
Font del Cortès al veïnat de Canyes
Font del Faig, a la falda nord del turó del Samont
Font del Roure, al veïnat de Brugueres
Font Fresca del Samont, al veïnat de Santa Susanna

Vilamajor (el gran terme municipal)

El terme municipal Vilamajor era un dels més extensos de la comarca a l'edat mitjana, d'aquí el seu nom. El 1599, s'independitzà la vila de Cardedeu retallant així la seva superfície. Al segle xix, s'independitzà el poble de Sant Antoni de Vilamajor (antigament conegut com a Vilanova de Vilamajor) juntament amb la parròquia de Sant Julià d'Alfou. Actualment, està composta per dues parròquies: Sant Pere de Vilamajor i Santa Susanna de Vilamajor i compren 3.474 hectàrees, és a dir, 34,74 quilòmetres quadrats.

Els veïnats i els barris

El terme municipal de Sant Pere de Vilamajor està format actualment per 8 veïnats:^[5] el veïnat de Santa Susanna, Muntanya, el veïnat de Canyes, el veïnat del Sot de l'Om, el veïnat del Pla, el veïnat dels Boscassos i Vallserena, el veïnat de les Brugueres i el veïnat del Bruguer. La població de Sant Pere de Vilamajor és dispersa i es concentra en diversos barris, nuclis i urbanitzacions.

Veïnats de Sant Pere de Vilamajor
	Barris urbans que conté	Disseminats que conté	Habitants
Santa Susanna	cap	Santa Susanna de Vilamajor, la Suïssa Catalana, el Samont, Vallmanya, Sant Elies de Vilamajor, el Terrer…	30
Muntanya	Els Refugis del Montseny	El Cortès, Les Planes del Cortès, Can Planell, Can Surell	50
Veïnat de Canyes	cap	Can Gras, Can Vidal, Can Parera de Canyes	70
El Sot de l'Om	cap	Can Parròquia, Can Sota, Torre Guillera, Can Santana, Cal Nen	30
Boscassos i Vallserena	Vallserena, Can Vila, Can Ram	Can Gol del Bosc, Can Peu Alt, Can Quico Ribalta	1552
El Pla de Vilamajor	La Força de Vilamajor, el Ripoll, l'Eixample, Can Derrocada, Can Llobera	Quatre Camins, Can Llinars, Can Ribes, Can Brau, Can Canal, Can Son, Can Clavell	706
Les Brugueres	Les Faldes del Montseny, Can Sebastianet	Can Prat, Can Pau de Brugueres, Cal Gall, Can Parera de Brugueres	1181
El Bruguer	Les Pungoles, Can Miret	Ca l'Ambràs, Cal Grill, Can Ribetes, Can Pinós	58

Història

Majoritàriament agrícola, ramadera i forestal, va estar passatge destacat de la història medieval, car on actualment es troba l'església, hi havia el Palau Comtal dels Comtes de Barcelona, Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó. Alfons el Cast hi va néixer el 1154, tot i que també podria haver nascut a Osca.^[6]

Sí l'estret contacte amb la natura és una de les principals característiques del municipi, l'altra és la seva llarga història. I és que sembla que ha estat poblat de des l'antiguitat. La trobada de restes ibèriques i romanes fan pensar que hagué un vicus iber i, posteriorment, una vil·la romana la qual es va mantenir durant el període visigot. Del que no hi ha cap mena de dubte és que durant el segle ix hagué a Sant Pere una població estable que gaudia dels beneficis d'una petita església. Encara es conserva la làpida del prevere Orila, rector de la primitiva església de Sant Pere de Vilamajor, que morí als 80 anys el 872 dC.

Vilamajor comprenia els territoris municipals actuals de Sant Pere de Vilamajor, Sant Antoni de Vilamajor i Cardedeu. Aquesta gran extensió era propietat directa del comtat de Barcelona En el segle xi, en època dels comtes de Barcelona, els bessons Ramon Berenguer i Berenguer Ramon, varen construir un palau comtal que acollia dins de les seves muralles el nucli antic de Sant Pere i que és conegut amb el nom de la Força. Parlem de la primera o segona (segons el segle) població més gran, en nombre de fogatges, de tota la comarca del Vallès Oriental, per sobre de Granollers, fet que evidencia la gran importància que tingué.

L'any 1384, el rei Pere el Cerimoniós concedí a Vilamajor el títol de Carrer i Braç de Barcelona i disposava que tots els veïns de Vilamajor poguessin gaudir de tots els privilegis, llibertats, gràcies, franqueses, usos i costums que havien estat concedits a la ciutat de Barcelona. Posteriorment, des de Tortosa, el rei Joan el Caçador confirmava aquesta distinció afegint-hi el de membre de Barcelona.

Amb el pas del temps, Vilamajor va perdre importància. Els comtes van deixar d'anar-hi. El terratrèmol de Catalunya de 1448 va enderrocar gran part del palau comtal que es trobava en un estat lamentable.

Amb el procés industrialitzador de Catalunya, Sant Pere anà perdent a poc a poc població. A principis del segle xx amb la revolució industrial, es varen construir diversos edificis d'estiueig de caràcter modernista. La proximitat de Barcelona, va propiciar les urbanitzacions de segona residència que actualment genera un nou creixement demogràfic del poble.

Símbols Municipals^[7]^[8]

Escut antic	Escut antic	Escut antic	Escut antic	Escut antic	Escut antic	Escut antic	Escut oficial	Bandera oficial

Escut de la Batllia Reial de Vilamajor	Escut de la Reial Vila de Vilamajor	Escut de l'Ajuntament Constitucional de Sant Pere de Vilamajor	Escut de l'Alcaldia Constitucional de Sant Pere de Vilamajor	Alcaldia de Sant Pere de Vilamajor	Alcaldia de La Força de Vilamajor	Escut de Sant Pere de Vilamajor	Escut oficial de Sant Pere de Vilamajor	Bandera oficial de Sant Pere de Vilamajor
1761 i anterior	Principis del segle xix	Mitjan segle xix	Finals del segle xix	II República Espanyola	Guerra Civil espanyola. segle xx	Franquisme i finals del segle xx	Escut oficial actual	Bandera oficial actual

Cultura

Festes i tradicions

Gegants

Els gegants són l'element central de la festa major^[9] celebrada el dissabte més proper a la diada de Sant Pere, el 29 de juny. Actualment els set elements del folklore local^[10] són dos gegants, dos gegantons, dos capgrossos i un drac.^[11] Pertanyen a la Colla de Geganters i Grallers La Força, entitat associada a l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya.

Els gegants foren construïts per l'artista Josep Rosàs i es batejaren durant la festa major de Sant Pere de Vilamajor, el 17 de juny de 1989. Els vestits actuals (2009) són còpies dels originals (1989). L'estructura del cos és de fibra de vidre i els cavallets són metàl·lics. Són:

El gegant representa el rei Alfons el Cast, en record del seu naixement al castell de Vilamajor el 1157. Pesa 40 kg i fa 3,40 metres d'alçada. El cabell bru és natural. Llueix un vestit de vellut grana i una capa negra amb un mantó. A les mans duu una espasa i una clau, símbol del municipi.

La geganta representa la dida del rei, la Loreto de can Clavell. Pesa 35 kg i fa 3,35 metres d'alçada. Llueix una jaqueta negra i una faldilla verda. Duu un mocador brodat.

Els dos gegantons de Sant Pere de Vilamajor són idèntics i se'ls coneix com a en Quico del Montseny. L'original (1991) fet de cartó pedra és exposat a les escales de l'ajuntament. La còpia activa és feta de fibra de vidre realitzada el 1999. Representen en Francesc Ribas Planas, fill adoptiu del municipi^[12] i veí del poble del Montseny. Pesa 25Kg i fa 2,35 metres d'alçada. Duu un sac i un bastó. Els gegantons foren construïts per l'artista David Ventura (Navata). L'original es batejà com a nan durant la festa major de Sant Pere de Vilamajor el 1991 i el 1994 fou transformat en gegantó. El cavallet és de fusta.

El Grup La Força es creà el 1986 com una comissió de festes que organitzava tots els actes festius de Sant Pere. Quan el 1989 van batejar els gegants es convertí en una colla gegantera, la Colla de Geganters i de Grallers La Força de Sant Pere de Vilamajor. La colla està formada per una cinquantena de geganters.

Festa Major

La Festa Major és el dia del patró del municipi, Sant Pere, el 29 de juny i els dies propers. Cal destacar la trobada de gegants, els balls, la SantGimPereKana (una gimcana de proves diverses), espectacles infantils...

Aplecs

Hi ha dos aplecs imprescindibles a l'agenda cultural de Sant Pere de Vilamajor:

L'aplec de Sant Elies que se celebra cada 25 d'abril per a demanar pluja, i
l'aplec a Santa Susanna de Vilamajor on se celebra la festa major d'aquest veïnat cada 11 d'agost.

Fira Medieval de Vilamagore

La Fira medieval de Vilamagore és un viatge en el temps cap als segles XI i xii on tot el poble es transforma en el Vilamajor medieval. on podreu trobar justes de cavalls, mercat medieval, tavernes, lluites...

Agermanament

Genté (França), 1994. Cada any, alternativament, realitzen intercanvis culturals a través de les associacions d'agermanament d'ambdues poblacions.

Patrimoni arquitectònic

El patrimoni arquitectònic de Sant Pere de Vilamajor és rellevant tant al nucli urbà com en el seu terme municipal:

Dins del nucli urbà cal destacar:
- El nucli històric de Sant Pere de Vilamajor, conegut com La Força, hi ha les restes del castell de Vilamajor, del palau comtal de Vilamajor i la gran església parroquial de Sant Pere de Vilamajor.
- El gran mas de Can Derrocada, masia del segle xvi, una de les més grans de la contrada.
- El pont medieval de Vilamajor.
L'existència d'una important població disseminada en l'època feudal, va donar lloc a la creació de nombroses capelles, ermites o esglésies. Destacarem per sobre de totes:
- l'antiga capella de Sant Joan de Cavallar, adossada a la masia de can Nadal, d'origen preromànic i que passa per ser la més antiga de tot el municipi.
- l'ermita dedicada a Sant Elies de Vilamajor que es va edificar en el segle xv
- l'esglesiola de Santa Susanna de Vilamajor que es va edificar el 1683.
També cal destacar les nombroses masies dispersades pel terme municipal:
- Can Surell, Can Nadal, El Cortès, el Samont, Can Llinars, Can Clavell, Can Brau, Can Canal, Can Parera de Canyes, Can Parera de Brugueres, Can Ribes, Can Gras d'Avall, Can Gras d'Amunt, Can Vidal del Puig, Can Llobera, Vallmanya, Mas Joan, Les Planes del Cortès...

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
92	86	100	-	1.360	1.040	886	804	728	777

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
712	731	807	699	580	574	702	1.056	1.196	1.196

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
1.882	2.178	2.547	2.934	3.270	3.578	3.891	4.174	4.276	4.248

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
4.257	4.371	4.544	4.815	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Entitat de població	Habitants (2023)
Boscassos i Vallserena, els	2.010
el Bruguer	1.536
Sant Pere de Vilamajor	675
el Pla	443
veïnat de Canyes	106
Santa Susanna	47
el Sot de l'Om	23
Brugueres	22
Font: Idescat

Fills il·lustres, honors i distincions

El municipi de Sant Pere de Vilamajor, a través del Ple de l'ajuntament, concedeix a persones que han realitzat algun acte de rellevància pel municipi, d'acord amb el Reglament de Símbols i Distincions Municipals aprovat pel Ple.^[8]

Honors i distincions de Vilamajor
Honor		Concessió
	Fill predilecte/adoptiu	Màxima distinció del municipi. Només poden haver-hi cinc persones vives ostentant el títol. Per ser concedit cal el vot afirmatiu de dues terceres parts dels regidors del consistori i cap vot en contra.
	Insígnia de Vilamajor (categoria d'or)	Cal ser fill predilecte/adoptiu o haver estat elegit democràticament alcalde de Sant Pere de Vilamajor.
	Clau de Vilamajor	Només se'n pot concedir una per any. Per ser concedida cal el vot afirmatiu de dues terceres parts dels regidors del consistori.
	Insígnia de Vilamajor (categoria d'argent)	Cal haver rebut la Clau de Vilamajor o haver estat elegit democràticament regidor de Sant Pere de Vilamajor.
	Insígnia de Vilamajor (categoria de bronze)	A discreció de l'alcalde a través d'un Decret d'alcaldia.

Honors i distincions concedits
Any de concessió		Persona honorada
1989	Fill predilecte	Alfons I el Cast, rei (a títol pòstum)
1989	Filla predilecta	Loreto, dida reial (a títol pòstum)
1991	Fill adoptiu	Francesc Ribas Planas, muntaner (a títol pòstum)
1994	Clau de Vilamajor	Jordi Pujol i Soley, president de la Generalitat
2004	Clau de Vilamajor	José Pérez del Rio, oficial de la marina mercant (a títol pòstum)
2008	Fill predilecte	Orila, prevere (a títol pòstum)
2008	Clau de Vilamajor	Christian Valtaud, alcalde de Genté (França)
2009	Fill adoptiu	Ferran Gomà i Ginesta, químic
2013	Fill adoptiu	Pompeu Fabra i Poch, filòleg i president de l'IEC (a títol pòstum)^[13]
2013	Insígnia de Vilamajor	Salvador Vidal Puig, secretari municipal (1984-2013)^[14]
2015	Insígnia de Vilamajor	Tomeu Santapau Lloret, mestre
2016	Insígnia de Vilamajor	Tere Antiga Comas, mestra
2020	Insígnia de Vilamajor	Maite Cots Rovira, directora d'escola i mestra
2020	Insígnia de Vilamajor	Ramon Bosch Barrau, mestre

Política

L'alcaldia

Alcaldia de Sant Pere de Vilamajor
legislatura	període		Nom de l'alcalde
I	1979-1983	Agrupació Municipal Democràtica	Esteve Bruguera Arqué
II	1983-1987	Agrupació Municipal Democràtica	Josep Brunell Gómez
III	1987-1991	Convergència i Unió	Josep Brunell Gómez
IV	1991-1995	Agrupació Municipal Democràtica	Josep Brunell Gómez
V	1995-1999	Convergència i Unió	Joan Icart i Clos
VI	1999-2003	Convergència i Unió	Joan Icart i Clos
VII	2003-2007	Esquerra Republicana de Catalunya	Joan Bruguera Gras
VIII	2007-2011	Convergència i Unió	Josep Maria Llesuy i Suñol
IX	2011-2012	Convergència i Unió	Josep Maria Llesuy i Suñol
IX	2012-2015	Convergència i Unió	Martí Artalejo Ferrer
X	2015-2019	Esquerra Republicana de Catalunya	Pamela Isús i Saurí
XI	2019-2023	Esquerra Republicana de Catalunya	Pamela Isús i Saurí
XII	2023-2025	Junts per Sant Pere de Vilamajor	Susanna Martori Rodellas

legislatura 2019-2023

En les eleccions municipals de 2019 es van presentar 4 candidatures: ERC, ISP, PSC i JxCAT.

Eleccions municipals 2019
	vots	%	Escons	Regidors electes
Esquerra Republicana de Catalunya	938	43'03	5	Pamela Isús Saurí (2019-2023), Joan Garcia Medrano (2019-2023), Raquel Salcedo Ramos (2015-2019), Miquel Àngel Villamuera (2019-2023), Carla Blasco (2019-2023)
Independents de Sant Pere (ISP)	420	19'27	2	Dolores López Ávalos (2019-2023), Antoni Carbonell (2019-2023)
Partit dels Socialistes de Catalunya	400	18'35	2	Miguel Pérez González (2019-2023), Emili Domínguez (2019-2020)
Junts per Catalunya	319	16'63	2	Pau Jané Jané (2019-2023), David Ibáñez (2019-2023)
en blanc	103		--	--
nuls	27		--	--

legislatura 2015-2019

En les eleccions municipals de 2015 es van presentar 7 candidatures: ERC, CiU, GISP, VV, PSC, ISP, i PPC.

Eleccions municipals 2015
	vots	%	Escons	Regidors electes
Esquerra Republicana de Catalunya	506	28'2	4	Pamela Isús Saurí (2015-2019), Joan Garcia Medrano (2015-2019), Joan Bruguera Gras (2015-2019), Raquel Salcedo Ramos (2015-2019)
Convergència i Unió	462	25'8	3	Martí Artalejo Ferrer (2015-2017), Irene Bonilla Garcia (2015-2017), Montserrat Vázquez Mora (2015-2017), Pau Jané Jané (2017-2019), Ruth Vera Pujol (2017-2019), Manuel Garcia Salvatierra (2017-2019)
Grup Independent de Sant Pere (GISP)	233	13'0	1	cap regidor ha recollit l'acta
Volem Vilamajor (VV)	159	8'9	1	Mercè Prat Perpinyà (2015-2016), John Mackay (2016-2019)
Partit dels Socialistes de Catalunya	158	8'8	1	Miguel Pérez González (2015-2019)
Independents de Sant Pere (ISP)	141	7'9	1	Dolores López Ávalos (2015-2019)
Partit Popular de Catalunya	87	4'9	0	--
en blanc	48		--	--
nuls	18		--	--

legislatura 2011-2015

En les eleccions municipals del 2011 es van presentar 6 candidatures: CiU, GISP, ERC-RI, ISP-ICV, PSC i PPC.

Eleccions municipals 2011
	vots	%	Escons	Regidors electes
Convergència i Unió	511	29'30	4	Josep Maria Llesuy Suñol (2011-2012), Martí Artalejo Ferrer (2011-2015), Ma Carmen Lozano Jiménez (2011-2015), Patrícia Puig Montserrat (2011-2013), Irene Bonilla Garcia (2012-2015), Emili Domínguez Nuño (2013-2015)
Grup Independent de Sant Pere (GISP)	397	23'2	3	Joan Bosch Sillero (2011-2015), Grabriel Ezquerra Gracia (2011-2014), José Luís Bosque Gutiérrez (2011-2014), Isaac Sánchéz Martín (2014-2015)
Esquerra Republicana de Catalunya-Reagrupament	340	19'8	2	Joan Bruguera Gras (2011-2015), Joan Garcia Medrano (2011-2015)
Independents de Sant Pere - Iniciativa per Catalunya	226	13'2	1	Dolores López Ávalos (2011-2015)
Partit dels Socialistes de Catalunya	133	7'8	1	Miguel Pérez González (2011-2015)
Partit Popular de Catalunya	106	6'2	0	--
en blanc	80		--	--
nuls	34		--	--

El 2012 l'alcalde Josep Maria Llesuy (CiU) va dimitir del càrrec i de l'acta de regirdor. Irene Bonilla (CiU) el substituí com a regidor i Martí Artalejo (CiU) fou elegit nou alcalde. El 2014 els regidors Gabriel Ezquerra (GISP) i José Luís Bosque (GISP) van presentar la renúncia a l'acta de regidor.

legislatura 2007-2011

S'hi van presentar 8 candidatures: CiU, ERC, PSC i PPC que ja s'havien presentat en les eleccions del 2003 i quatre noves candidatures: GISP, ISP, C's i ICV. Set candidatures van aconseguir representació al Ple Municipal. Un pacte de govern entre CiU, PSC, ISP i PPC va donar l'alcaldia al candidat de Convergència, Josep Maria Llesuy.

Eleccions municipals 2007
	vots	%	Escons	Regidors electes
Convergència i Unió	363	21'62	3	Josep Maria Llesuy Suñol (2007-2011), Navidad Nevado Garcia (2007-2009), Higini Herrero i Baró (2007-2009), Juan Antonio Moreno Rams (2009-2011), Carmen Domínguez Sánchez (2009-2011)
Esquerra Republicana de Catalunya	297	17'59	2	Joan Bruguera Gras (2007), Cristina Romero Bruguera (2007-2011), David Álvarez Rovira (2007-2011)
GISP	279	16'62	2	Joan Bosch Sillero (2007-2011), Grabriel Ezquerra Gracia (2007-2011)
Partit dels Socialistes de Catalunya	192	11'44	1	José Luís Yelo Hernández (2007-2009), José Punyed García (2009-2011)
ISP	169	10'07	1	Dolores López Ávalos (2007-2011)
Partit Popular de Catalunya	112	6'67	1	Pere Curto Calafell (2007-2011)
Ciutadans - Partido de la Ciudadanía	109	6'49	1	José Luís Bosque Gutiérrez (2007-2011)
Iniciativa per Catalunya	83	4'94	0	--
en blanc	75	4'44	--	--
nuls	9	0'53	--	--

Els tinents d'alcalde Higini Herrero i Baró (CiU) i José Luís Yelo Hernández (PSC) i el regidor Joan Bruguera Gras (ERC) van dimitir per motius personals i foren substituïts pels regidors Juan Antonio Moreno Rams (CiU), José Punyed García (PSC) i David Àlvarez Rovira (ERC).

La tinent d'alcalde Navidad Nevado García (CiU) també va dimitir sense raonar els motius i fou substituïda per la regidora Carmen Domínguez Sánchez (CiU).

legislatura 2003-2007

Eleccions municipals 2003
	vots	%	Escons
Esquerra Republicana de Catalunya	505	31'74	4
Convergència i Unió	399	25'08	3
Partit dels Socialistes de Catalunya	303	19'04	2
Partit Popular de Catalunya	262	16'47	2
UCC	105	6'60	0
en blanc	17	1'06	--
nuls	7	0'44	--

legislatura 1999-2003

Eleccions municipals 1999
	vots	%	Escons
Convergència i Unió	589	47'38	6
Esquerra Republicana de Catalunya	355	28'55	3
Partit Popular de Catalunya	153	12'30	1
Partit dels Socialistes de Catalunya	120	9'65	1
en blanc	26	2'08	--
nuls	4	0'31	--

legislatura 1995-1999

Eleccions municipals 1995
	vots	%	Escons
Convergència i Unió	317	30'45	3
Agrupació Independent d'Urbanitzacions	295	28'33	3
Esquerra Republicana de Catalunya	212	20'36	2
Partit Popular de Catalunya	130	12'48	1
Partit dels Socialistes de Catalunya	62	5'95	0
en blanc	25	2'37	--
nuls	10	0'95	--

legislatura 1991-1995

Eleccions municipals 1991
	vots	%	Escons
AMD	383	54'87	5
Convergència i Unió	221	31'66	3
Partit dels Socialistes de Catalunya	78	11'17	1
en blanc	16	2'29	--
nuls	0	0	--

legislatura 1987-1991

Eleccions municipals 1987
	vots	%	Escons
Convergència i Unió	383	89'28	7
en blanc	46	10'09	--
nuls	27	5'92	--

legislatura 1983-1987

Eleccions municipals 1983
	vots	%	Escons
AMD	307	67'32	5
Convergència i Unió	74	16'23	1
UCD	74	16'23	1
en blanc	1	0'22	--
nuls	3	0'65	--

legislatura 1979-1983

Eleccions municipals 1979
	vots	%	Escons
AMD	307	81	6
UCD	69	18'21	1
en blanc	3	0'78	--
nuls	4	1'04	--

Partits locals

AMD

L'Agrupació Municipal Democràtica de Sant Pere de Vilamajor és una agrupació d'electors que es va presentar a les eleccions municipals de Sant Pere de Vilamajor els anys 1979, 1983 i 1991 i les tres vegades les guanyà amb majoria absoluta. L'equip d'AIU es va presentar sota les sigles de CiU a les eleccions municipals del 1987 i va obtenir les totalitat dels regidors del consistori.

A les eleccions municipals de 1979 va obtenir 307 vots, el 80,13% del cens electoral aconseguint 6 dels 7 regidors del consistori. L'altre regidor fou d'UCD. L'alcaldia va recaure en el cap de llista, l'Esteve Bruguera i Arqué.^[15]^[16]

A les eleccions municipals de 1983 va obtenir 307 vots, el 67% del cens electoral aconseguint 5 dels 7 regidors del consistori. Els altres regidors foren per UCD (1) i per CiU (1). L'alcaldia va recaure en el cap de llista, en Josep Brunell Gómez.^[17]^[18]

A les eleccions municipals de 1991 va obtenir 383 vots, el 55% del cens electoral aconseguint 5 dels 9 regidors del consistori. Els altres regidors foren per CiU (3) i per PSC (1). L'alcaldia va recaure en el cap de llista, en Josep Brunell Gómez.^[19]

Vegeu també

Batllia de Vilamajor

Referències

↑ «Sant Pere de Vilamajor». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Sant Pere de Vilamajor». Geoportal IDE locals província Barcelona. [Consulta: 30 maig 2020].
↑ «PR®-C 139». Senders de Catalunya. ederació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, s.d. Arxivat de l'original el 2020-01-21. [Consulta: 30 maig 2020].
↑ «Sant Pere de Vilamajor». Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. [Consulta: 30 maig 2020].
↑ «Ajuntament». Arxivat de l'original el 2010-02-17. [Consulta: 6 abril 2010].
↑ Diccionari d'història de Catalunya. 1. ed. Barcelona: Edicions 62, 1992, p.23. ISBN 84-297-3521-6.
↑ «Escuts antics». Arxivat de l'original el 2010-06-22. [Consulta: 6 abril 2010].
↑ ^8,0 ^8,1 «Símbols i honors». Ajuntament de Sant Pere de Vilamajro. Arxivat de l'original el 23 d’abril 2020. [Consulta: 31 maig 2020].
↑ Laglera Canals, Ascensi [et al.].. Gegants del Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental, 1998. ISBN 978-84-606-2839-2.
↑ Colla Gegantera
↑ «Ajuntament». Arxivat de l'original el 2012-03-06. [Consulta: 4 març 2012].
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.vilamajor.cat/LAjuntament/Simbols_municipals/Honors_i_distincions.htm Arxivat 2010-06-22 a Wayback Machine. Ajuntament]
↑ «Ajuntament». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 16 setembre 2013].
↑ «Ajuntament». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 24 novembre 2013].
↑ Alcaldes del Vallès Oriental
↑ Ajuntament^{[Enllaç no actiu]}
↑ Alcaldes del Vallès Oriental
↑ Ajuntament^{[Enllaç no actiu]}
↑ Ajuntament^{[Enllaç no actiu]}

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Pere de Vilamajor

[1] «Sant Pere de Vilamajor». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] «Sant Pere de Vilamajor». Geoportal IDE locals província Barcelona. [Consulta: 30 maig 2020].

[3] «PR®-C 139». Senders de Catalunya. ederació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, s.d. Arxivat de l'original el 2020-01-21. [Consulta: 30 maig 2020].

[4] «Sant Pere de Vilamajor». Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. [Consulta: 30 maig 2020].

[5] «Ajuntament». Arxivat de l'original el 2010-02-17. [Consulta: 6 abril 2010].

[6] Diccionari d'història de Catalunya. 1. ed. Barcelona: Edicions 62, 1992, p.23. ISBN 84-297-3521-6.

[7] «Escuts antics». Arxivat de l'original el 2010-06-22. [Consulta: 6 abril 2010].

[:0-8] 8,0 ^8,1 «Símbols i honors». Ajuntament de Sant Pere de Vilamajro. Arxivat de l'original el 23 d’abril 2020. [Consulta: 31 maig 2020].

[9] Laglera Canals, Ascensi [et al.].. Gegants del Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental, 1998. ISBN 978-84-606-2839-2.

[10] Colla Gegantera

[11] «Ajuntament». Arxivat de l'original el 2012-03-06. [Consulta: 4 març 2012].

[12] {[enllaç sense format]} http://www.vilamajor.cat/LAjuntament/Simbols_municipals/Honors_i_distincions.htm Arxivat 2010-06-22 a Wayback Machine. Ajuntament]

[13] «Ajuntament». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 16 setembre 2013].

[14] «Ajuntament». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 24 novembre 2013].

[15] Alcaldes del Vallès Oriental

[16] Ajuntament^{[Enllaç no actiu]}

[17] Alcaldes del Vallès Oriental

[18] Ajuntament^{[Enllaç no actiu]}

[19] Ajuntament^{[Enllaç no actiu]}

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

Registres d'autoritat	WorldCat LCCN (1) VIAF (1)
Bases d'informació	GEC (1) OSM (1)