Sant Fruitós d'Aransís
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Església i edifici històric  | |||
| Dedicat a | Fructuós de Tarragona | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | art romànic | |||
| Altitud | 917 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Gavet de la Conca (Pallars Jussà) | |||
| Localització | Aransís | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 36567 | |||
| Activitat | ||||
| Categoria | Ermita de la parròquia de Sant Pere d'Aransís | |||
| Diòcesi | Urgell, arxiprestat del Pallars Jussà | |||
Sant Fruitós d'Aransís és una església romànica del terme d'Aransís, actualment englobat en el de Gavet de la Conca, pertanyent al Pallars Jussà.
Està situada uns 500 metres a ponent i lleugerament al nord del poble d'Aransís. Ha constat sempre com a capella de la parròquia de Sant Pere d'Aransís, però se'n tenen molt poques notícies: una visita pastoral del 1758 i un pla parroquial del 1904.
S'hi accedeix des de la Carretera d'Aransís un quilòmetre al nord-oest del poble. Cal seguir el Camí del Pla, i al cap de poc desviar-se'n cap a migdia, seguint el camí de la Granja de Jeroni, que passa pel costat de l'ermita.
És un edifici d'una sola nau, molt senzill. Està coberta amb una volta de canó semicircular, i té un sol absis, a llevant, obert a la nau per un arc presbiteral. Presenta dues úniques obertures: la porta, a la façana de ponent, amb arc de mig punt fet de dovelles, i una finestra rectangular petita, també a ponent.
El temple ha estat molt alterat al llarg del temps. La porta original sembla que era a migdia, on hi ha restes d'uns encaixos potser d'un porxo.
L'aparell és del segle xi, fet de carreus irregulars però ben escairats i ben disposats en filades no del tot regulars. Evidencia una construcció molt rústega, però.
L'estat en què es troba al tombant dels anys 2008 i 2009 és deplorable: la humitat ha afectat greument volta del temple, i amenaça ruïna si no s'hi fa una intervenció urgent. Dificulta la seva conservació el fet que tot el costat sud-oriental està semienterrat en el talús que existeix en aquell angle.
Bibliografia
[modifica]
- ADELL I GISBERT, Joan-Albert i CASES I LOSCOS, Maria-Lluïsa, "Sant Pere d'Aransís", a El Pallars. Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7
- BURON, Vicenç. Esglésies i castells romànics del Pirineu català i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X
- GAVÍN, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies,8). ISBN 84-85180-25-9.