Vés al contingut

Sadomasoquisme

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Imatge sadomasoquista de 1913. Lewis Bald - Dona assotada
Il·lustració sadomasoquista dels volts del 1950. Gregor - Trained to Serve
Demostració de flagel·lacions.

El sadomasoquisme[1] és la pràctica eròtica de donar o obtenir plaer a través d'actes que impliquen rebre o infligir dolor o humiliació. Engloba el sadisme i el masoquisme, cadascun dels quals és una parafília complementària de l'altra. Formen part de les parafílies més freqüents, i en petita escala també de la sexualitat habitual de moltes persones.[2]

El sadisme és una parafília per la qual s'obté l'excitació sexual a través del sofriment o les humiliacions que hom provoca en altres persones.[3] Pren el nom de l'escriptor Donatien Alphonse François de Sade, marquès de Sade, ja que en les seves obres hi apareixen una sèrie de personatges que protagonitzen violacions llibertines i fan dissertacions en les quals, per mitjà de sofismes, justifiquen cínicament el que fan.

El masoquisme és una parafília per la qual s'obté l'excitació sexual a través del patiment físic o de les humiliacions infligides per altres persones.[4] Richard von Krafft-Ebing, en l'obra Psychopathia Sexualis (1886) va fer servir per primera vegada aquesta denominació, feta a partir de la segona part del cognom de l'escriptor Leopold von Sacher-Masoch, perquè en algunes novel·les seves, especialment La Venus de les pells, hi apareixen personatges que presenten aquesta parafília.[5]

Habitualment el sadomasoquisme és un fenomen que connecta ambdues fílies, ja que la persona sàdica necessita la persona masoquista a qui infligir els patiments físics o psicològics. La persona sàdica pot rebre el nom d'amo o mestressa i la masoquista d'esclava o esclau. Existeix una indumentària i una colla d'instruments més o menys específics. És típica la indumentària de làtex i de cuiro, sobretot de color negre, arrapada al cos, màscares incloses, així com bótes de tacó alt. Sovint deixa al descobert zones sexuals. Quant als instruments, són típics els fuets i pales per colpejar, les cadenes, cordes, gàbies, morrions i altres aparells d'immobilització i de tortura. També hi ha grups i locals on es du a terme aquesta pràctica parafílica de sexe dur.[6]

Els sadomasoquistes solen pactar els límits del dolor o de la humiliació que es pot infligir, els quals solen respectar-se escrupolosament.

També existeixen conductes sàdiques aïllades que poden ser extremadament violentes, que poden provocar danys greus, fins i tot la mort d'una víctima que no cal que sigui masoquista ni haver pactat res amb qui l'ha agredit sense consentiment.[7]

El sadomasoquisme al cinema

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Sadomasoquisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Flores, Javier «Masoquismo: dolor y placer en el cerebro» (en castellà). MuyInteresante.es, 20-02-2013. «Así, estímulos como el dolor, que en la mayoría de las personas aumentan la activación, serían percibidos como ‘normales' por aquellos con comportamientos masoquistas.»
  3. «Sadomasoquisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «Sadomasoquisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Hyde, J. S., & DeLamater, J. D. (1999). Understanding human sexuality. McGraw-Hill, Inc. 432-435
  6. Richters, Juliet; de Visser, Richard O.; Rissel, Chris E.; Grulich, Andrew E.; Smith, Anthony M. A. «Demographic and psychosocial features of participants in bondage and discipline, "sadomasochism" or dominance and submission (BDSM): data from a national survey». The Journal of Sexual Medicine, 5, 7, 01-07-2008, pàg. 1660–1668. Arxivat de l'original el 2016-10-20. DOI: 10.1111/j.1743-6109.2008.00795.x. ISSN: 1743-6109. PMID: 18331257 [Consulta: 30 agost 2021]. Arxivat 2016-10-20 a Wayback Machine.
  7. Aggrawal, Anil. Forensic and Medico-legal Aspects of Sexual Crimes and Unusual Sexual Practices. Boca Raton: CRC Press, 2009. ISBN 1-4200-4308-0. 

Bibliografia

[modifica]