Vés al contingut

Ruth Merino Peña

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHonorable Senyora Modifica el valor a Wikidata
Ruth Merino Peña
Biografia
Naixement(es) Ruth María Merino Peña Modifica el valor a Wikidata
1970 Modifica el valor a Wikidata (53/54 anys)
Castelló de la Plana (Plana Alta) Modifica el valor a Wikidata
Portaveu del Consell
19 juliol 2023 –
← Aitana Mas i Mas


13a Consellera d'Hisenda, Economia i Administració Pública
19 juliol 2023 –
← Arcadi España García, Gabriela Bravo Sanestanislao


Diputada a les Corts Valencianes
26 juny 2023 – 27 juliol 2023 – José Vicente Todolí Masquefa →

Síndica del Grup Parlamentari Ciutadans
30 març 2021 – 16 gener 2023 (dimissió)
← Toni Cantó García del MoralMamen Peris Navarro →
Diputada a les Corts Valencianes
16 maig 2019 – 16 gener 2023 (dimissió)Fernando Mulas Delgado →

Circumscripció electoral: València

Activitat
Ocupaciófuncionària, política Modifica el valor a Wikidata
PartitCiutadans - Partit de la Ciutadania (–2023) Modifica el valor a Wikidata

Ruth Merino Peña (Castelló de la Plana, 1970)[1] és una política i funcionària valenciana, consellera d'Hisenda, Economia i Administració Pública així com Portaveu del Consell de la Generalitat Valenciana en l'XI Legislatura.[2]

Biografia

[modifica]

Llicenciada en Economia per la Universitat de València i tècnic d'hisenda de l'Estat, Merino va militar a Ciutadans-Partit de la Ciutadania des de 2015 i va resultar elegida diputada a les Corts Valencianes després de les eleccions de 2019 per la circumscripció de València. Va assumir el lideratge del grup parlamentari el març de 2019 quan l'anterior síndic Toni Cantó va dimitir com a portaveu i es va sumar al projecte del Partit Popular a la Comunitat de Madrid. Merino va haver de gestionar un grup profundament dividit que va patir la sortida de diversos diputats i diputades al grup mixt del parlament valencià.[3]

El gener de 2023, a pocs mesos de les eleccions a Corts Valencianes, va anunciar la seua dimissió com a síndica-portaveu de Ciutadans i la seua renúncia a l'escó de diputada. Aquest fet s'emmarca en el procés de refundació del partit en el qual Merino va declarar sentir-se decepcionada amb el rumb pres per la formació.[2] Tres setmanes després va fer pública la seua incorporació a l'equip del PP liderat per Carlos Mazón com a independent.[4] Va ocupar la setena posició a la llista per València esdevenint reelegida diputada tot i que va renunciar en quan va ser nomenada consellera d'Hisenda i portaveu del nou govern de coalició entre el PP i Vox amb Mazón de president.[5]

Referències

[modifica]
  1. «Fitxa del diputat/ada | Corts Valencianes». [Consulta: 9 gener 2022].
  2. 2,0 2,1 NTC, À Punt. «Ruth Merino dimiteix com a portaveu de Ciutadans i renuncia a l'acta de diputada autonòmica», 12-01-2023. [Consulta: 18 gener 2023].
  3. «Ruth Merino, una equilibrista a l'escó de l'escapista Cantó» (en catalan). [Consulta: 9 gener 2022].
  4. S.L, EDICIONES PLAZA. «El PPCV ficha a la exportavoz de Ciudadanos Ruth Merino: "Le damos la bienvenida"» (en castellà). [Consulta: 2 febrer 2023].
  5. José, Diego Aitor San. «Ruth Merino: De la voz de Ciudadanos a la del Consell de PP y Vox» (en castellà), 19-07-2023. [Consulta: 19 agost 2023].