Roger Apéry
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Roger Georges Denys Apéry  14 novembre 1916 Rouen (França) |
| Mort | 18 desembre 1994 (78 anys) Caen (França) |
| Causa de mort | malaltia de Parkinson |
| Sepultura | Crematori i Columbari del Père-Lachaise 48° 51′ 45″ N, 2° 23′ 45″ E / 48.86256°N,2.39592°E |
| Formació | École Normale Supérieure (1936–1939) Liceu Louis-le-Grand (1931–1933) Collège-lycée Jacques-Decour (1926–1931) Lycée Faidherbe (1920–1926) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teoria de nombres |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Caen (1949–1977) Universitat de Rennes (1947–1949) La Sorbona (1943–1947) Centre Nacional de Recerca Científica (1941–1943) Exèrcit francès (1939–1941) |
| Partit | Partit Republicà Radical i Radical-Socialista |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Cònjuge | Denise Bienaimé (1947-1971) Claudine Lamotte (1972-1977) |
| Pares | Georges Apéry i Justine Van Der Cruyssen Louise Delacroix |
| Premis | |
| |
 | |
Roger Apéry (Rouen, 14 de novembre de 1916 - Caen, 18 de desembre de 1994) va ser un matemàtic francès.
Vida i Obra
[modifica]El seu pare era un grec, nascut a Constantinoble que va arribar a França el 1903 per estudiar enginyeria. Durant la Primera Guerra Mundial es va allistar voluntari a l'exèrcit francès per aconseguir la ciutadania, va participar en la campanya dels Dardanels (1915) i va retornar a França, malalt de tifus, però condecorat.[1] De nen va viure a Lilla fins que la família es va traslladar el 1926 a París,[2] on va cursar els estudis secundaris als liceus Ledru-Rollin i Louis-le-Grand,[3] obtenint excel·lents resultats en els Concours général dels anys 1932 i 1933. El 1936 ingressa a l'École Normale Supérieure en la qual es va graduar el 1939, empatant en la primera plaça amb Jacqueline Ferrand,[4] examinats tots dos per Jean Dieudonné.[5]
En esclatar la Segona Guerra Mundial va ser mobilitzat i el juny de 1940 va ser capturat a Nancy i fet presoner de guerra. Va ser alliberat el juny de 1941 amb una pleuritis, de la qual no es va recuperar fins a finals d'any. Els anys següents va sobreviure amb una assignació de recerca del CNRS i un lloc d'assistent a la Sorbona. El 1947 va obtenir el doctorat[6] i es va convertir en professor a la universitat de Rennes. El 1949 va ser nomenat professor de la universitat de Caen que ja no va deixar la resta de la seva vida.[7] El 1977 li van diagnosticar una malaltia de Parkinson que el va anar deteriorant progressivament. El 1986 es va retirar i va morir el 1994 a Caen.
Apéry, al contrari que la majoria dels seus companys estudiants de matemàtiques a l'ENS, va ser un anti-bourbaki en permanent revolta contra les matemàtiques estructurals i el mètode axiomàtic.[8] Tot i així, va mantenir l'amistat amb Jean Dieudonné, qui el va arribar a convidar a fer una conferència a l'ENS el 1976, en plena época de bourbakisme triomfant.[9]
Apéry és recordat per haver demostrat el 1978 (quan tenia seixanta-dos anys) que és un nombre irracional.[10] és el valor de la funció zeta de Riemann quan la variable independent és i avui rep el nom de constant d'Apéry. Tot i que la seva demostració va aixecar les suspicàcies dels assistents, en part per la seva forma de presentar-la, tothom va acabar acceptant que la demostració era correcta.[11] Per això, en la seva làpida al columbari del cementiri del Père-Lachaise de París, va fer gravar aquesta inscripció:
Referències
[modifica]- ↑ Arguedas T., 2017, p. 2.
- ↑ Apéry, 1996, p. 54.
- ↑ Apéry, 1996, p. 55.
- ↑ Apéry, 1996, p. 56.
- ↑ Arguedas T., 2017, p. 3.
- ↑ Arguedas T., 2017, p. 4.
- ↑ Ageron, 2005, p. 239.
- ↑ Ageron, 2005, p. 234.
- ↑ Lombardi i Neuwirth, 2017, p. 45 i ss.
- ↑ Zagier, 2008, p. 64.
- ↑ Lipton i Regan, 2013, p. 281-282.
Bibliografia
[modifica]- Ageron, Pierre «La philosophie mathématique de Roger Apéry» (en francès). Philosophia Scientiae, Num. CS 5, 2005, pàg. 233-256. DOI: 10.4000/philosophiascientiae.89. ISSN: 1775-4283.
- Apéry, François «Roger Apéry, 1916—1994: a radical mathematician» (en anglès). The Mathematical Intelligencer, Vol. 18, Num. 2, 1996, pàg. 54-61. DOI: 10.1007/BF03027295. ISSN: 0343-6993.
- Arguedas T., Vernor «Roger Apéry: Un matemático muy radical» (en castellà). Matemática, Educación e Internet, Vol. 17, Num. 2, 2017, pàg. 1-16. DOI: 10.18845/rdmei.v17i2.3081. ISSN: 1659-0643.
- Lipton, Richard J.; Regan, Kenneth W. People, Problems, and Proofs (en anglès). Springer, 2013, p. 114-137. ISBN 978-3-642-41421-3.
- Lombardi, Henri; Neuwirth, Stefan «Roger Apéry, l'humour au service d'une pensée libre et originale sur les mathématiques constructives» (en francès). Repères-IREM, Vol. 107, 2017, pàg. 45-56. ISSN: 1760-6551.
- Mendès-France, Michel «Roger Apéry et l’irrationnel» (en francès). La Recherche, Vol. 97, 1979. ISSN: 0029-5671.
- Zagier, Don. «Elliptic Modular Forms and Their Applications». A: Jan Hendrik Bruinier, Gerard van der Geer, Günter Harder, Don Zagier (eds.). The 1-2-3 of Modular Forms (en anglès). Springer, 2008, p. 1-99. ISBN 978-3-540-74117-6.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Roger Apéry» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Mehl, Serge. «APÉRY Roger, français, 1916-1994». Chronomath, 2020. [Consulta: 10 octubre 2022]. (francès)
- Michon, Gérard P. «Roger Apéry (1916-1994)». Numericana, 2020. [Consulta: 10 octubre 2022]. (francès)