Rodolf II d'Àustria
|
«Rodolf II d'Habsburg» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic». |
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
  | |
| Nom original | (de) Rudolf II |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1270 (Gregorià) Rheinfelden (Suïssa) |
| Mort | 10 maig 1290 (19/20 anys) Praga (Txèquia) |
| Sepultura | Catedral de Praga |
| Duc de Suàvia | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | sobirà |
| Altres | |
| Títol | Duc |
| Família | Dinastia dels Habsburg |
| Cònjuge | Agnes of Bohemia (1289 (Gregorià)–) |
| Fills | Joan el Parricida |
| Pares | Rodolf I d'Alemanya i Gertrudis de Hohenberg |
| Germans | Judith de Habsbourg Hedwig d'Asburgo Agnes of Habsburg Matilde d'Habsburg Clemence of Austria Catherine of Habsburg Hartmann von Habsburg Albert I d'Alemanya |
Rodolf II d'Àustria o Rodolf II d'Habsburg, dit el Pietós i l'Elegant (1270 – 10 de maig de 1290) fou el fill segon mascle sobrevivent de Rodolf I d'Habsburg i Gertrudis de Hohenburg i fou Arxiduc d'Àustria i Estíria de 1282 a 1283, conjuntament amb el seu germà gran Albert I d'Alemanya, que el succeí..
El desembre de 1282 el rei Rodolf I d'Habsburg va cedir els ducats d'Àustria i Estíria, que havia arrabassat quatre anys abans a Ottokar II de Bohèmia, als seus dos fills. L'1 de juny de 1283 els dos germans i el pare van signar el tractat de Rheinfelden pel qual Rodolf cedia la seva part de poder al seu germà Albert i en compensació el seu pare li donaria el primer gran feu que quedés vacant. Passat poc temps Rodolf I va concedir a Rodolf II el títol de duc de Suàbia, que era poc menys que un títol honorífic perquè el ducat arrel s'havia fragmentat en múltiples feus al final del govern dels Hohenstaufen (el menor d'edat Conradí, assassinat en 1268); a Suàbia els comtes d'Habsburg (Argòvia) tenia diversos petits feus després coneguts com a Àustria Posterior, dels quals no obstant Rodolf II mai va posseí.
El 1289, en el procés de reconciliació amb la dinastia Premíslida, Rodolf II es va casar el 1289 amb Agnès de Bohèmia, filla del rei Ottokar II i de Cunegunda d'Esclavònia i van tenir un fill: Joan el Parricida. Rodolf va morir sobtadament amb només 20 anys a Praga, on estava a la cort del seu cunyat el rei Venceslau II, el germà de la seva dona; el seu fill va néixer aquell mateix any.
El fracàs del seu germà perquè Rodolf fos adequadament compensat per la renúncia dels seus drets sobre el tron va provocar disturbis a la dinastia dels Habsburg, que desembocaren en l'assassinat d'Albert I pel fill de Rodolf, Joan Parricida, el 1308.
Ascendents
[modifica]| Albert III d'Habsburg | ||||||||||||||||
| Rodolf II d'Habsburg | ||||||||||||||||
| Ida von Pfullendorf | ||||||||||||||||
| Albert IV d'Habsburg | ||||||||||||||||
| Godofred de Staufen | ||||||||||||||||
| Agnès de Staufen | ||||||||||||||||
| Rodolf I d'Alemanya | ||||||||||||||||
| Hartman III de Kiburg i Dillingen | ||||||||||||||||
| Ulric de Kiburg i Dillingen | ||||||||||||||||
| Riquenssa de Lenzburg | ||||||||||||||||
| Heilwig de Kiburg | ||||||||||||||||
| Bertold IV de Zähringen | ||||||||||||||||
| Anna de Zähringen | ||||||||||||||||
| Heilwiga de Frohburg | ||||||||||||||||
| Rodolf II, Duc d'Àustria | ||||||||||||||||
| Burcard III d'Hohenburg | ||||||||||||||||
| Burcard IV d'Hohenburg | ||||||||||||||||
| Burcard V d'Hohenburg | ||||||||||||||||
| Gertrudis d'Hohenburg | ||||||||||||||||
| Rodolf I, comte palatí de Tübingen | ||||||||||||||||
| Rodolf II, comte palatí de Tübingen | ||||||||||||||||
| Mectilda de Gleiberg, comtessa de Giessen | ||||||||||||||||
| Mectilda de Tübingen | ||||||||||||||||
| Enric, marcgravi de Ronsberg | ||||||||||||||||
| nom desconegut | ||||||||||||||||
| Udilhilda de Gammertingen | ||||||||||||||||
