Richard Kuuia Baawobr
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 juny 1959 Ghana |
| Mort | 27 novembre 2022 (63 anys) Roma |
Cardenal Cardinal priests of Santa Maria Immacolata di Lourdes a Boccea (en)  | |
| 27 agost 2022 – 27 novembre 2022 | |
| Bisbe diocesà | |
| 17 febrer 2016 – 27 novembre 2022 ← Paul Bemile – Francis Bomansaan (en) → Diòcesi: bisbat de Wa | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Missionary Institute London (en) Pontifici Institut Bíblic |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic (2016–), sacerdot catòlic (1987–) |
| Consagració | Peter Turkson |
.svg) | |
(la) Servus misericordiae Dei | |
Richard Kuuia Baawobr (Tom-Zendagangn, 21 de juny de 1959 – Roma, 27 de novembre de 2022) va ser un cardenal i bisbe catòlic de Ghana.
Biografia
[modifica]Richard Kuuia Baawobr va néixer a Tom-Zendagangn el 21 de juny de 1959.[1]
Formació i ministeri sacerdotal
[modifica]Va cursar l'escola primària del seu poble i va continuar els seus estudis al seminari menor "Sant Francesc Xavier" i a l'institut de Nandom.[1]
El 1979 va ser admès al seminari major diocesà "San Vittore" de Tamale i va estudiar filosofia. El 1981 es va incorporar als Missioners d'Àfrica. Va completar el seu any de noviciat a Friburg, Suïssa, del 1981 al 1982, i després va estudiar teologia a l'Institut Missioner de Totteridge, prop de Londres.[1]
El 5 de desembre de 1986, va prestar el jurament missioner al St. Edward's College de Londres. Aleshores va ser vicari parroquial a Livulu, a l'arxidiòcesi de Kinshasa de 1987 a 1991. El 1991 va ser enviat a Europa per completar els seus estudis. Va estudiar exegesi al Pontifici Institut Bíblic de Roma i espiritualitat ignasiana al Centre d'Espiritualitat Jesuïta de Le Châtelard obtenint una llicenciatura en Sagrada Escriptura i un doctorat en teologia bíblica. Després va exercir de formador a Kahangala, Tanzània, de 1996 a 1999 i director de la casa de formació de Tolosa de 1999 a 2004. Va participar com a delegat de la província francesa de la seva congregació en el capítol general de 2004 i va ser elegit primer assistent general.[1]
El 31 de maig de 2010, el capítol general l'elegí a la tercera votació amb una majoria de dos terços com a nou superior general. Va succeir al pare Gérard Chabanon i va ser el primer africà que va ocupar aquest càrrec.[2][3] També va ser vicecanciller del Pontifici Institut d'Estudis Àrabs i Islàmics.[1]
Va participar com a membre escollit per la Unió de Superiors Generals a la XIV assemblea general ordinària del Sínode dels Bisbes que va tenir lloc a la Ciutat del Vaticà del 4 al 25 d'octubre de 2015 sobre el tema "La vocació i la missió de la família a l'Església i en el món contemporani".[4][5]
Ministeri episcopal i cardenalat
[modifica]El 17 de febrer de 2016, el papa Francesc el va nomenar bisbe de Wa.[1][6] Va rebre l'ordenació episcopal el 7 de maig següent de mans del cardenal Peter Kodwo Appiah Turkson, president del Consell Pontifici per a la Justícia i la Pau, co-consagrant l'arquebisbe metropolità de Tamale Philip Naameh i l'arquebisbe Jean-Marie Antoine Joseph Speich, Nunci apostòlic a Ghana.
El 4 de juliol de 2020, el mateix pontífex el va nomenar membre del Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians.[7][8]
En harmonia amb l'episcopat de Ghana, ha expressat repetidament la seva oposició a les reivindicacions de la comunitat LGBT+. Va elogiar l'esborrany de llei, presentat el 2021 al Parlament, titulat Promoció dels drets sexuals humans adequats i els valors familiars de Ghana, que preveu un augment de les sancions per actes íntims diferents de l'heterosexual o per conductes públiques diferents dels socialment reconeguts i acceptats en funció del sexe natural o per la inclinació sexual dominant o heterosexual. Malgrat les fortes crítiques de diverses organitzacions internacionals, monsenyor Baawobr va convidar el president del Parlament a procedir a la discussió del text sense cedir a cap pressió externa. Aquestes són les seves paraules: "Gràcies per respondre amb clara determinació a l'Alt Comissionat d'Austràlia i a altres persones que el matrimoni noble en el dret consuetudinari de Ghana és entre un home i una dona i no el que promou la comunitat LGBT+".[9][10]
El 29 de maig de 2022, al final del Regina Caeli, el papa Francesc va anunciar la seva creació com a cardenal.[11]
L'1 d'agost següent, ha ser elegit president del Simposi de les Conferències Episcopals d'Àfrica i Madagascar, succeint el cardenal Philippe Nakellentuba Ouédraogo.
En el consistori del 27 d'agost, el pontífex el va crear cardenal prevere de Santa Maria Immacolata de Lourdes a Boccea.[12]
Va estar absent de la cerimònia perquè, tan aviat com va arribar a Roma, havia estat hospitalitzat a l' hospital de Santo Spirito a Sassia per malaltia; [13] va patir una intervenció al cor, va continuar la seva convalescència al policlínic Agostino Gemelli i, dimitit el 18 de novembre, es va traslladar a la Cúria General dels Missioners d'Àfrica. El 27 de novembre de 2022, com a conseqüència d'una nova caiguda sobtada del seu estat de salut, va ser traslladat d'urgència a l'hospital Gemelli, on va morir poc després, als 63 anys.[14][15] El 5 de desembre, el degà del Col·legi Cardenalici Giovanni Battista Re va concelebrar una missa fúnebre a l'altar de la càtedra de la basílica de Sant Pere del Vaticà. Després del retorn a casa del cadàver, el cardenal Peter Kodwo Appiah Turkson va celebrar el funeral solemne els dies 11 i 12 de gener de 2023 i després, al final de la cerimònia, el cardenal difunt va ser enterrat a l'interior de la catedral de Sant Andreu de Wa.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Rinuncia del Vescovo di Wa (Ghana) e nomina del successore». bollettino della Sala stampa della Santa Sede, 17-02-2016. [Consulta: 23 març 2022].
- ↑ «Vatikan: Weiße Väter wählen afrikanischen Generaloberen», 2 giugno 2010. Arxivat de l'original el 26 de desembre 2011. [Consulta: 23 març 2022].
- ↑ «Erstmals ein Afrikaner zum Generaloberen der Weißen Väter gewählt», 2 giugno 2010. [Consulta: 23 març 2022].
- ↑ «XIV Assemblea Generale Ordinaria del Sinodo dei Vescovi: Elenco dei Membri e dei Sostituti eletti dagli Organismi aventi diritto ratificati dal Santo Padre Francesco in data 22 maggio 2015». bollettino della Sala stampa della Santa Sede, 16 giugno 2015. [Consulta: 23 març 2022].
- ↑ «XIV Assemblea Generale Ordinaria del Sinodo dei Vescovi (4-25 ottobre 2015) - Elenco dei Partecipanti». bollettino della Sala stampa della Santa Sede, 15-09-2015. [Consulta: 23 març 2022].
- ↑ «P. Richard Kuuia Baawobr, vice gran cancelliere del PISAI, nominato vescovo», 17-02-2016. [Consulta: 23 març 2022].
- ↑ «Nomina di Membri e Consultori del Pontificio Consiglio per la Promozione dell'Unità dei Cristiani». bollettino della Sala stampa della Santa Sede, 4 luglio 2020. [Consulta: 23 març 2022].
- ↑ «Nomina di Mons. Richard Kuuia Baawobr», 4 luglio 2020. [Consulta: 23 març 2022].
- ↑ «La scandalosa proposta di legge del Ghana contro l’omosessualità». [Consulta: 1r agost 2022].
- ↑ «Ghana:progetto legge propone 10 anni galera per persone Lgbtq - Ultima Ora», 24-07-2021. [Consulta: 1r agost 2022].
- ↑ «Annuncio di Concistoro il 27 agosto per la creazione di nuovi Cardinali», 29 maggio 2022.
- ↑ «Concistoro Ordinario Pubblico per la creazione di nuovi Cardinali e per il voto su alcune Cause di Canonizzazione», 27-08-2022.
- ↑ «African Cardinal Hospitalized in Rome Thankful for Prayers for "complete, full recovery"», 02-09-2022. [Consulta: 28 novembre 2022].
- ↑ «Morto nel pomeriggio a Roma il Cardinale ghanese Richard Baawobr», 27-11-2022. [Consulta: 28 novembre 2022].
- ↑ «È morto il cardinale ghanese Richard Kuuia Baawobr», 28-11-2022. [Consulta: 30 novembre 2022].
| Precedit per: Gérard Chabanon, M.Afr. |
Superior general dels Missioners d'Àfrica 31 de maig de 2010 – 17 de febrer de 2016 |
Succeït per: Stanley Lubungo, M.Afr. |
| Precedit per: Gérard Chabanon, M.Afr. |
Vice gran canceller del Pontifici Istitut d'Estudis Àrabs i Islàmics 31 de maig de 2010 – 17 de febere de 2016 |
Succeït per: Stanley Lubungo, M.Afr. |
| Precedit per: Paul Bemile |
 Bisbat de Wa 17 de febrer de 2016 – 27 de novembre de 2022 |
Succeït per: sede vacant |
| Precedit per: Philippe Nakellentuba Ouédraogo |
 President del Simposi de les conferències episcopals d'Àfrica i Madagascar 1 d'agost – 27 de novembre de 2022 |
Succeït per: Fridolin Ambongo Besungu, O.M.F. Cap. |
| Precedit per: Nicholas Cheong Jin-Suk |
Cardenal prevere de Santa Maria Immacolata di Lourdes a Boccea 27 d'agost – 27 de novembre de 2022 |
Succeït per: vacant |