Quadra (castell)
Aparença
Estat | Espanya |
---|---|
Període | edat mitjana |
Una quadra era el territori concedit a un cavaller o miles sobre el qual exercia la seva jurisdicció un senyor, en un àmbit i categoria inferiors als del castell termenat.[1] La quadra era creada directament pel comte o bé el senyor d'un castell termenat, però en algun cas la jurisdicció era separada de la del castell. Al centre de la quadra hi havia una torre o casa senyorívola.[2]
Quadres dels Països Catalans
[modifica]Algunes d'aquestes quadres estan repartides arreu dels territoris de parla catalana.
Bages
[modifica]- Can Font de Cirerencs, al terme municipal de Castellgalí
- Moianès
- El Solà de Sant Esteve, al terme municipal de Santa Maria d'Oló.
- Pallars Jussà
- Alta-riba, al terme municipal de Talarn,
- L'Espona, a l'antic terme de Guàrdia de Tremp, actualment del terme municipal de Castell de Mur,
- Llania, a l'antic terme d'Hortoneda de la Conca, actualment del terme municipal de Conca de Dalt,
- Miravet, al terme municipal de Senterada,
- Trepadús, a l'enclavament d'Enrens i Trepadús, de l'antic terme d'Espluga de Serra, actualment del terme municipal de Tremp, dins de la seva zona ribagorçana, la Terreta.
- Pallars Sobirà
- Benante, al terme municipal d'Esterri de Cardós.
- Solsonès
- Malagarriga, al terme municipal de Pinós.
- Vallès Occidental
- Sant Pau de Riu-sec, al terme municipal de Sabadell.
- Togores, al terme municipal de Sabadell.
Referències
[modifica]- ↑ Jordi Bolòs i Masclans, «Quadres i cavalleries», Els orígens medievals del paisatge català: l'arqueologia del paisatge com a font per a conèixer la història de Catalunya, volum 64 de Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 2004, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2004, pàgina 79-81, ISBN 9788472837454
- ↑ «Quadra (castell)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Miquel Alimbau Parera, Tomás Castells Manent, Història de l'Ajuntament de Palau de Plegamans: 1998 : 300 anys de la primera Casa del Comú de Palau-Solità i Plegamans Ed. QU4trepins, quaderns de cultura, 1998, pàgina 9