Punt d'acumulació
Dins l'entorn de topologia, el concepte de punt d'acumulació o punt límit d'un conjunt en un espai captura la noció d'estar infinitament proper al conjunt sense necessàriament pertànyer a ell. Generalitza la noció de límit de .
Definició
[modifica]Donat un conjunt i un punt en un espai mètric , diem que és un punt d'acumulació per si qualsevol ε-entorn de sense té intersecció no buida amb .
És a dir, hi ha elements de que estan ε-propers i són diferents de mateix (aquesta restricció no apareix quan es tracta de punts d'adherència). En aquesta definició podem veure que pot estar o no en .
És possible generalitzar el concepte a espais topològics reemplaçant els ε-veïnatges amb conjunts oberts.
Amb símbols
[modifica]Es denota amb al conjunt de punts límit de (també anomenat conjunt derivat), i el podem definir d'acord amb:
Exemple
[modifica]L'interval té com a punts d'acumulació a l'interval .
Un conjunt finit no té punts d'acumulació, ja que no tindria sentit parlar del concepte "infinitament pròxim".
El conjunt de punts d'acumulació en és igual al , ja que és dens a .
no té punt d'acumulació. Per tant, cada punt en és aïllat.
Caracterització de conjunts tancats
[modifica]- Teorema: és un conjunt tancat sii .
Vàlid en espais mètrics i topològics.
Altres conseqüències
[modifica]Sigui E un subconjunt qualsevol en un espai topològic, llavors tenim:
- Si llavors hi ha una successió que convergeix a
Podem interpretar això com que per a cada element p de , el conjunt derivat de E (així també s'anomena el conjunt dels punts d'acumulació), hi ha elements de E que formen una successió convergent cap a p dins de E , encara que el punt ni tan sols hi estigui comprès.
La demostració d'aquesta proposició és bastant natural.
Bibliografia
[modifica]- Rudin, W. "Principles of Mathematical Analysis". McGraw-Hill, 1976. ISBN 0-07-054235-X
- Steen, Lynn Arthur; J. Arthur Seebach Jr.. Counterexamples in Topology. Springer-Verlag, 1978, p. 5-6. ISBN 0-387-90312-7.
- Wolfgang, F. "General Topology". Harrap, 1967, 23.