Vés al contingut

Pudinga

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de rocaPudinga
Pudinga amb grans còdols Modifica el valor a Wikidata
Tipusconglomerat Modifica el valor a Wikidata

La pudinga en petrografia és un conglomerat d'elements arrodonits,[1] el nom comú és pedra avellanada o avellanat.[2] És un tipus de roca sedimentària. Es forma quan còdols, provinents de vegades del jaç d'un riu o d'una platja, són cementats junts mitjançant sílice que fa de matriu d'unió. La roca formada és molt dura i resistent al desgast. S'utilitza com a pedra d'afilar i per a la construcció d'edificis. Els còdols que conté són generalment de pedrenyal, i tant aquests com la matriu estan fets de sílice. La paraula prové del francès, d'una adaptació feta al segle xvii de l'anglès puddingstone, que vol dir «pedra que sembla un púding»,[3][4] igual com el nom comú català d'«avellanat». Es pot utilitzar per la construcció de parets en sec.[2] Quan el conglomerat s'ha fet de cairells trencats no arrodonits es parla de bretxa.[5]

Una gran part de la muntanya de Montserrat està feta de pudinga.[6] El mateix procés d'erosió que va formar el massís de Montserrat on «amb serra d'or, els angelets serraren eixos turons»,[7] pot tenir efectes més dramàtiques. El 1806, una massa d'uns quaranta milions de metres cúbics de pudinga es van separar del cim del Rossberg, una muntanya de la Suïssa Central. Va destruir els pobles de Goldau, Busingen, Röthen i Lauerzés i més de quatre cents cinquanta persones van morir en el desastre causat per l'ensulsiada. La roca s'havia erosionat per acció de l'aigua, i el temps transcorregut havia fet el lloc extremadament inestable, un procés d'erosió que queda predictible i no gaire rar.[8]

Referències

[modifica]
  1. Pudinga a Optimot
  2. 2,0 2,1 «La pedra» (pdf). La Construcció de Pedra en sec. Consell de Mallorca, pàg. 4.
  3. «Poudingue» (en francès). Centre National de Ressources Textuelles et Lexicales (CNRTL). [Consulta: juny 2016].
  4. Boggs, Sam. Petrology of Sedimentary Rocks (en anglès). Cambridge University Press, 2009. ISBN 978-0-521-89716-7. 
  5. «Principals tipus de roques segons el seu origen». Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya, 20-04-2000. [Consulta: juny 2016].
  6. «Muntanya de Montserrat». Pobles de Catalunya. [Consulta: juny 2016].
  7. Verdaguer, Jacint. Virolai a la Mare de Déu de Montserrat, 2013, p. 4.  Arxivat 2016-09-18 a Wayback Machine.
  8. Reichlin, Thomas; Grundmann, André. «Goldauer Bergsturz von 1806» (en alemany), 01-01-2007. (Ensulsiada de 1806)