Prayut Chan-o-cha
_(altered).jpg)
Prayuth Chan-o-cha (en tailandès: ประยุทธ์ จันทร์ โอชา) (21 de març de 1954) és un oficial de l'exèrcit tailandès. Des d'octubre de 2010, ha estat el comandant en cap del Reial Exèrcit Tailandès[1][2] i el president del Army United Football Club.
Primer ministre
[modifica]Durant la crisi política de 2013 i 2014, Chan-ocha va declarar la llei marcial el 20 de maig de 2014 i es va proclamar "Líder del Consell Nacional de Pau". El 22 de maig va fer un cop d'estat contra el govern de Niwatthamrong Boonsongpaisan, en què es va suspendre la constitució i es van arrestar diversos membres del govern enderrocat.[3] El juliol de 2014 es va prohibir els mitjans criticar les operacions de la junta i el seu personal.[4]
Un nou Parlament va ser constituït al juliol, una setmana després que entrés en vigor la Constitució interina en la qual els colpistes s'atorguen tot el poder per crear una «democràcia genuïna», a més de garantir-se una amnistia.[5] El nou parlament, amb més de la meitat dels escons ocupats per militars en actiu o retirats, va elegir Prayuth Chan-o-cha com a primer ministre del país amb 191 vots a favor, cap en contra i tres abstencions.[6] El setembre de 2014, després de complir 60 anys, l'edat obligatòria de jubilació, va cedir el càrrec al general Udomdej Sitabutr, en una cerimònia celebrada a la caserna general de l'Exèrcit a Bangkok. No obstant això, Prayuth va romandre com a cap de la Junta Militar i com a primer ministre.[7]
El 2019, després de nombrosos retards, la junta finalment va celebrar eleccions generals el 24 de març en les que el Senat seria nomenat íntegrament per la junta i els districtes electorals redissenyats a darrera hora.[8] Després de les eleccions, el partit pro-junta Palang Pracharath va formar un govern de coalició, amb Prayut escollit pel parlament per a un segon mandat com a primer ministre tot i que el seu partit no va guanyar la majoria d'escons.[9]
Després del mandat
[modifica]Prayut va anunciar la seva retirada de la política després dels resultats de Nació Tai Unida, que va acabar tercer a les eleccions generals de Tailàndia de 2023 que va guanyar el partit Avançar de Pita Limjaroenrat. Va ocupar un càrrec provisional fins que l'Assemblea Nacional va votar Srettha Thavisin del partit Pheu Thai com a nou primer ministre el 22 d'agost.[10]
Referències
[modifica]- ↑ Fredrickson, Terry. «Gen Prayuth takes command». Bangkok Post, 01-10-2010. [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ Corben, Ron. «Thailand's new army chief takes office». [Consulta: 19 març 2012].
- ↑ «'ประยุทธ์-เหล่าทัพ'แถลง'ควบคุมอำนาจรัฐ'» (en tailandès). Komchadluek, 22-05-2014. Arxivat de l'original el 22 de maig de 2014. [Consulta: 22 maig 2014].
- ↑ «Dictadura de Tailandia prohíbe a los medios criticar sus decisiones». www.larepublica.ec, 19-07-2014. [Consulta: 19 juliol 2014].
- ↑ «El Parlamento elige primer ministro al jefe de la junta militar» (en castellà). el mundo, 21-08-2014. [Consulta: 25 agost 2014].
- ↑ «El jefe de la junta militar de Tailandia, Prayuth Chan-ocha, es investido como primer ministro» (en castellà). antena3, 25-08-2014. [Consulta: 25 agost 2014].
- ↑ «El jefe de la junta militar de Tailandia traspasa el mando del Ejército» (en castellà). radio intereconomia, 30-09-2014. [Consulta: 30 setembre 2014].
- ↑ «Thai Senate to be appointed at junta's behest» (en anglès britànic). Nikkei Asia. Arxivat de l'original el 18 març 2022. [Consulta: 18 març 2022].
- ↑ «ทนายดังมอบตัวสู้คดีทำผิด พ.ร.บ. ออกเสียงประชามติ» (en tai). Matichon Online. Bangkok: มติชน, 17-07-2016. Arxivat de l'original el 19 juliol 2016. [Consulta: 17 juliol 2016].
- ↑ «Thai court orders dismissal of Prime Minister Srettha Thavisin» (en anglès). al Jazeera. [Consulta: 16 agost 2024].
