Vés al contingut

Planta 4ª

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaPlanta 4ª
Fitxa
DireccióAntonio Mercero Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióCésar Benítez León Modifica el valor a Wikidata
GuióAlbert Espinosa i Puig, Antonio Mercero i Ignacio del Moral Ituarte Modifica el valor a Wikidata
MúsicaManuel Villalta
FotografiaRaúl Pérez Fogón
MuntatgeJose María Biurrun
VestuariAriela Labra
ProductoraBocaboca Producciones
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena31 octubre 2003 Modifica el valor a Wikidata
Durada100 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama mèdic Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0319917 FilmAffinity: 854741 Allocine: 56640 Letterboxd: the-4th-floor-2003 Allmovie: v429729 TCM: 642322 TMDB.org: 40432 Modifica el valor a Wikidata

Planta 4ª és una pel·lícula espanyola de 2003 dirigida per Antonio Mercero, basada en l'obra teatral Los Pelones d'Albert Espinosa i estrenada el 2003. Està protagonitzada[1] per Juan José Ballesta (Miguel Ángel), Luis Ángel Priego (Izan), Gorka Moreno (Dani) i Alejandro Zafra (Jorge) i narra la història d'un grup de joves aconsegueixen amb la seva alegria desafiar el desdeny de la destinació i fer suportable la seva convalescència en la planta de traumatologia d'un hospital. Aquest grup de joves es fan dir "Los Pelones" i junts descobriran la importància de l'amistat.[2]

Sinopsi

[modifica]

Diversos adolescents d'uns quinze anys estan ingressats en la 4a planta d'un hospital, la planta de traumatologia. En ella es troben els pacients que tenen els ossos i els “pelones”, pacients amb càncer ossi, que són sotmesos a diferents tractaments i perden el pèl i fins i tot alguna extremitat. Jorge ha estat ingressat a conseqüència d'un accident de trànsit i els doctors tracten d'esbrinar si aquella taca de la radiografia és un signe d'un càncer. Mentrestant, els altres adolescents: Miguel Ángel, Izan i Dani, intenten introduir-ho en el seu grup d'amics, primer moguts per la necessitat de comptar amb un nou jugador per a l'equip de bàsquet en cadira de rodes, però després, per sintonia i amistat. El llargmetratge fa un recorregut pels diferents episodis que els succeeixen a l'interior de l'hospital, des de les situacions habituals com els exercicis de rehabilitació i els menjars, passant per les escapades per les diferents sales de l'edifici, les bromes a infermeres i l'humor entre companys, els banys de sol a la terrassa a l'aguait d'una model que s'imaginen en les seves ments, els partits de bàsquet…, fins a arribar a convertir els passadissos en competicions de carreres de cadires de rodes. S'alternen episodis tràgics amb uns altres més alegres, com succeeix amb la pèrdua del seu amic Pepino i, per contra, amb els resultats satisfactoris de les anàlisis de Jorge.[3]

Repartiment

[modifica]

Idea original

[modifica]

La idea original d'aquest film va sorgir a partir d'una obra teatral anomenada Los Pelones, escrita per Albert Espinosa i estrenada a Barcelona l'any 1994. Albert va patir càncer als catorze anys, li van haver d'amputar una cama i va créixer a l'hospital. Així, l'autor va plasmar de manera autobiogràfica la seva vida en aquesta obra teatral, que posteriorment es convertiria en un llargmetratge audiovisual.[4][5]

Premis

[modifica]

Al Festival de Cinema de Mont-real 2003,[6] del Canadà, va aconseguir diversos premis: Premi al Millor Director i Premi del Públic. En la VI Edició del Festival de Cinema de Màlaga (2003) va aconseguir lEsment Especial del jurat als seus joves intèrprets.

En la Mostra de Cinema del Mediterrani (València) va guanyar el Premi del Públic. A més, en la XII Edició dels Premis El Mundo Al Cinema Basc va assolir premi a Millor guió original. Fou nominada Millor pel·lícula al XVIII Premis Goya (2004).

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]

hola amors meus🫶🏼