Pius de Fluvià i Borràs
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1872  Granollers (Vallès Oriental) |
| Mort | 1958 (85/86 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | dramaturg |
| Família | |
| Fills | Armand de Fluvià i Vendrell |
| Germans | Manuel de Fluvià i Borràs |
| Parents | Armand de Fluvià i Escorsa, net |
Pius de Fluvià i Borràs (Granollers, Vallès Oriental, 1872 — Barcelona, Barcelonès, 1958) va ser un autor teatral en llengua catalana.[1]
Era germà de Manuel de Fluvià i Borràs, músic i cal·lígraf, pare d'Armand de Fluvià i Vendrell, músic pianista i compositor i avi d'Armand de Fluvià i Escorsa, genealogista i heraldista.
Va utilitzar sovint els pseudònims Xavier Ximeno, Xanxo, Xeflis i similars. Va escriure monòlegs, sainets (com Un promès denunciat, 1925), i comèdies, com La clínica del doctor Llanceta (1925), La rifada de la rifa (1931) i Gelós per força (1946), entre d'altres.
Referències
[modifica]- ↑ «Pius de Fluvià i Borràs | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 abril 2020].