Vés al contingut

Piridina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químicPiridina
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular79,042 Da Modifica el valor a Wikidata
Trobat en el tàxon
Rolcancerigen Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₅H₅N Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
C1=CC=NC=C1 Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Densitat0,98 g/cm³ (a 20 °C, líquid) Modifica el valor a Wikidata
Viscositat dinàmica0,94 Pl Modifica el valor a Wikidata
Moment dipolar elèctric2,215 D Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió−42 °C
−42 °C
−41,66 °C Modifica el valor a Wikidata
Punt d'ebullició116 °C (a 760 Torr)
115,23 °C (a 101,325 kPa) Modifica el valor a Wikidata
Moment dipolar elèctric2,215 D Modifica el valor a Wikidata
Pressió de vapor16 mmHg (a 20 °C) Modifica el valor a Wikidata
Perill
Límit inferior d'explosivitat1,8 vol% Modifica el valor a Wikidata
Límit superior d'explosivitat12,4 vol% Modifica el valor a Wikidata
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps15 mg/m³ (10 h, Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Punt d'inflamabilitat68 °F Modifica el valor a Wikidata
IDLH3.240 mg/m³ Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Modifica el valor a Wikidata
Altres
líquid inflamable de la classe IB Modifica el valor a Wikidata

La piridina (CHN) és un compost aromàtic insaturat (amb enllaços dobles) cíclic hexagonal de cinc àtoms de carboni i un de nitrogen.[1] La seva estructura és la d'un benzè al qual un àtom de nitrogen (N) substitueix el grup CH d'un dels seus vèrtexs. La seva aparença és d'un líquid transparent i d'olor empireumàtica, que pot recordar al del peix i que pot causar esternuts. La primera referència data del 1849 a càrrec del químic escocès Thomas Anderson que l'aïllà de l'oli obtingut de la combustió d'òssos d'animals.[2][3] tot i que es creu que els alquimistes l'obtenien de forma impura en escalfar ossos d'animals i altra matèria orgànica[4] Deguda la seva inflamabilitat l'anomenà piridina, del grec πυρος (pyros), que significa foc. El sufix "-idina" es suma d'acord amb la nomenclatura química per indicar que un àtom de carboni ha estat substituït per un de nitrogen.[5]

És un dels components del fluix vaginal.[6] També es troba a la vitamina B3, a la vitamina B6 i al petroli, d'aquest darrer s'obté a nivell industrial. Altra manera d'obtenir-lo és per destil·lació del quitrà de l'hulla o bé, sintèticament, a partir d'acetaldehid i amoníac.

Actua com a catalitzador i per a la neutralització d'àcids en nombroses reaccions orgàniques. S'utilitza com a component de molts productes, que van de dissolvents a anticongelants, passant per a fàrmacs, aromatitzants, colorants, saboritzants, desinfectants, herbicides, insecticides, component de pintures, impermeabilitzant, desnaturalitzant per a l'alcohol, etc.

Referències

[modifica]
  1. Piridina Enciclopèdia Catalana
  2. Anderson, T. Transactions of Royal Society of Edinburg, 16 (1849) 123
  3. Von Anderson, Th. «Producte der trocknen Destillation thierischer Materien». Annalen der Chemie und Pharmacie, 70, 1849, pàg. 32. DOI: 10.1002/jlac.18490700105.
  4. A. Weissberger (Ed.), A. Klingberg (ed.), R.A. Barnes, F. Brody, P.R. Ruby: Pyridine and its Derivatives, Volume 1, 1960, Interscience Pub., New York
  5. Anderson, Th. «Ueber die Producte der trocknen Destillation thierischer Materien». Annalen der Chemie und Pharmacie, 80, 1851, pàg. 44. DOI: 10.1002/jlac.18510800104.
  6. Fluids corporals femenins extracte del llibre The RE/Search Guide to Body Fluids, de Paul Spinrad. 1994, RE/Search Publications. ISBN 0-940642-28-X (anglès)