Pere Cerdà
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1370 (Gregorià)  Cotlliure (Rosselló) |
| Mort | 1422 (Gregorià) (51/52 anys) Graus (província d'Osca) |
| Sepultura | Santuari de Santa María de la Peña (Graus) |
| Es coneix per | Company de sant Vicenç Ferrer |
| Activitat | |
| Ocupació | frare |
| Orde religiós | Dominics |
| Religiós, confessor | |
| Celebració | Església Catòlica Romana, culte local a Cotlliure i al si de l'orde dominicà |
| Pelegrinatge | Graus |
| Festivitat | 7 de desembre |
| Iconografia | Hàbit dominicà |
Pere Cerdà (Cotlliure, 1370 - Graus, Osca, 1422) va ser un frare dominic català. És venerat com a beat a Cotlliure i al si de l'Orde dels Predicadors, tot i no haver estat beatificat oficialment.[1]
Nascut a Cotlliure en una família modesta, era sord-mut. Va ingressar en el convent de l'Orde de Sant Domènec, com a convers, i hi feia tasques domèstiques i humils, ateses les seves limitacions i la seva manca de formació. Segons la tradició, va guarir quan Vicent Ferrer va visitar el seu convent en 1409: llavors, Pere es vestí amb la capa negra del pare Ferrer i, només amb el seu contacte, va recuperar la parla i l'oïda.
El cas és que des de llavors va ingressar a l'orde com a frare i va acompanyar Vicent Ferrer en molts dels seus viatges de predicació, i ell mateix va convertir-se en un gran predicador, aconseguint moltes conversions, especialment entre els jueus. El 1420 va ser elegit prior del convent dominicà de Cotlliure.
Quan era a Graus amb Vicent Ferrer va emmalaltir; això va fer que no pogués acompanyar-lo en el seu viatge al sud de França.[2] Va morir al mateix Graus el 1422, en olor de santedat. Hom va dir que les campanes de la vila van tocar totes soles per a anunciar-ho. Va ser enterrat al santuari de la Mare de Déu de la Penya, a Graus.
Diu la tradició que, en morir Cerdà, els sarments del coixí amb els quals dormia rebrotaren de nou i sense estar plantats, se'n feu raïm. Aquest miracle es perllongaria durant anys, car després d'arrencar-ne el raïm, en brotava un altre de nou. D'aquest raïm se'n faria vi, conegut com el "vi del pare Cerdà". Segons Joan Amades, algunes persones li deien "vi cerdà" a aquell vi destinat a la medicina.[2]
El seu culte es desenvolupà a Graus, on el seu sepulcre era visitat, i a Cotlliure, on una talla seva ocupa part del retaule de la capella de Sant Vicenç de l'església parroquial.
Referències
[modifica]- ↑ «Pere Cerdà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 Amades, Joan. «Dia 9». A: Costumari Català (paper). 14. Octubre. Cauen les fulles. 2005a ed.. Barcelona: Edicions 62, p. 218-219. ISBN 84-297-5732-5.
Bibliografia
[modifica]
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- ANTIST, Justiniano. Vida de San Vicente Ferrer. "De los discípulos de San Vicente".[Enllaç no actiu]
- BLASCO DE LANUZA, Vincencio. Historias ecclesiasticas y seculares de Aragon: en que se continuan los Annales de Çurita desde el año 1556 hasta el de 1618. T. 2, p. 78-79.
- VIDAL MICÓ, Francisco. Historia de la portentosa vida y milagros de San Vicente Ferrer. Valencia: Josep Esteve Dolz, 1735. p. 424.
- Homélie prononcée à l'occasion du transfert des reliques de Saint Vincent-Ferrier: Collioure 16 février 2008.