Vés al contingut

Pearl (àlbum)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'àlbumPearl
Tipusàlbum d'estudi
ArtistaJanis Joplin
PublicatFebrer 1971
EnregistratSetembre 1970
Gènererock, blues rock, soul
Durada34:14
DiscogràficaColumbia Records
ProductorPaul A. Rotchild
Formatdisc de vinil i estríming de música Modifica el valor a Wikidata
Posició a les llistes
Cronologia
Spotify: 1VZxhoM9WH2huBOT6QxFCw Discogs: 72235 Allmusic: mw0000190564 Modifica el valor a Wikidata
Valoracions professionals
Valoracions de ressenyes
Font Valoració
AllMusic 5/5 estrelles5/5 estrelles5/5 estrelles5/5 estrelles5/5 estrelles 
[1]
Rolling Stone (favorable) [2]
The Rolling Stone Album Guide 4/5 estrelles4/5 estrelles4/5 estrelles4/5 estrelles4/5 estrelles 
[3]
The Village Voice A–[4]

Pearl és el segon i últim àlbum en solitari de la cantant estatunidenca Janis Joplin, publicat l’onze de gener de 1971, tres mesos després de la seva mort el 4 d’octubre de 1970.

Va arribar al capdamunt de la llista Billboard 200, ocupant el número 1 durant nou setmanes, i mantenint-s’hi un total de 42 setmanes a la llista.[5]

Com ja va succeir amb el seu anterior treball, I Got Dem Ol’ Kozmic Blues Again Mama!, va assolir l'estatus de disc d’or a les poques setmanes del seu llançament. A dia d’avui la seva certificació és de quàdruple disc de platí per les seves més de 4 milions d’unitats venudes.[6]

Contingut

[modifica]

Gràcies a l'experiència del productor Paul A. Rotchild, molt conegut per haver sigut el productor de The Doors, el disc te un acabat més polit que els anteriors treballs de Joplin amb la Big Brother and the Holding Company i amb la Kozmic Blues Band.

Un altre factor és la seva nova banda d’acompanyament, la Full Tilt Boogie Band, composta per musics que ja van estar amb ella a la gira d’estiu del 1970 per Canadà, coneguda com a Festival Express, a més d’aparicions a The Dick Cavett Show.[7]

Cançons

[modifica]

Totes nou cançons on Joplin canta van ser escollides i arranjades per ella mateixa. Des de l’èxit número 1 «Me and Bobby McGee», composta per Kris Kristofferson i Fred Foster, fins a «Move Over», l’única cançó del disc acreditada exclusivament a Joplin, passant per «Get It While You Can» de Howard Tate, «Trust Me» de Bobby Womack, «Cry Baby» i «My Baby», dos títols de Jerry Ragovoy (autor també de «Try (Just A Little Bit Harder)» i «Piece of my heart»), i «Mercedes Benz», coescrita per Joplin, Bobby Neuwirth i Michael McClure, una cançó a cappella que va acabar sent l’última cançó que Joplin va enregistrar abans de la seva mort.[7][8]

L’única cançó en que Joplin no posa la veu és «Buried Alive in the Blues», que en realitat era una pista de suport en la qual encara no havia gravat la seva part. Se li va oferir l’oportunitat a Nick Gravenites, l’autor de la cançó, de cantar-la ell mateix a mode de tribut, però va declinar la proposta i la cançó va acabar sent una peça instrumental.[9][10]

Portada

[modifica]

La portada de l’àlbum és una fotografia de Barry Feinstein, fotògraf molt reconegut a l'època per treballar amb Bob Dylan i George Harrison. En ella es pot veure a Janis Joplin asseguda a una cadira d'època victoriana amb una beguda i una cigarreta a les mans.[11][12]

Llista de cançons

[modifica]
Cara A
Núm. TítolCompost per Durada
1. «Move Over»  Janis Joplin 3:40
2. «Cry Baby»  Jerry Ragovoy, Bert Berns 3:55
3. «A Woman Left Lonely»  Dan Penn, Spooner Oldham 3:26
4. «Half Moon»  John Hall, Johanna Hall 3:50
5. «Buried Alive in the Blues»  Nick Gravenites 2:23
Cara B
Núm. TítolCompost per Durada
6. «My Baby»  J. Ragovoy, Mort Shuman 3:43
7. «Me and Bobby McGee»  Kris Kristofferson, Fred Foster 4:28
8. « Mercedes Benz»  J. Joplin, Bob Neuwirth, Michael McClure 1:45
9. «Trust Me»  Bobby Womack 3:14
10. «Get It While You Can»  J. Ragovoy, M. Shuman 3:22

Personal

[modifica]

Producció

[modifica]

Llistes

[modifica]
Llista (1971) Posició
Billboard 200[5] 1
Canadian Albums Chart[13] 1
Dutch Albums Chart[14] 1
Norwegian Albums Chart[15] 1
País Certificació Unitats venudes
Estats Units (RIAA)[6] 4 x Platí 4.000.000^
Regne Unit (BPI)[16] Plata 60.000^
Canadà (Music Canada)[17] 4 x Platí 400.000^
^ Indica vendes basades només en la certificació.

Referències

[modifica]
  1. ↑ {https://www.allmusic.com/album/pearl-mw0000190564
  2. ↑ Shadoian, Jack «Janis Joplin: Pearl». Rolling Stone. Wenner Media, 18-02-1971. Arxivat de l'original el 8 de desembre 2017. ISSN: 0035-791X [Consulta: 2 maig 2022].
  3. ↑ «Janis Joplin: Album Guide».
  4. ↑ Christgau, Robert «Consumer Guide (16)». The Village Voice [Nova York].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Janis Joplin» (en anglès americà). [Consulta: 2 maig 2022].
  6. ↑ 6,0 6,1 «Gold & Platinum» (en anglès americà). [Consulta: 2 maig 2022].
  7. ↑ 7,0 7,1 Gallucci, Michael GallucciMichael. «Revisiting Janis Joplin's 'Pearl,' Released After Her Death» (en anglès). [Consulta: 2 maig 2022].
  8. ↑ Myers, Marc «The Story Behind Janis Joplin’s ‘Mercedes Benz’» (en anglès). Wall Street Journal, 07-07-2015. ISSN: 0099-9660.
  9. ↑ «ShieldSquare Captcha». [Consulta: 2 maig 2022].
  10. ↑ «Janis Joplin's Memorable Instrumental Track "Buried Alive In The Blues"» (en anglès americà). [Consulta: 2 maig 2022].
  11. ↑ Manrique, Diego A. «Barry Feinstein, el fotógrafo de las entrañas del cine y del rock» (en castellà). El País [Madrid], 22-10-2011. ISSN: 1134-6582.
  12. ↑ «Barry Feinstein – Rock the Photo» (en castellà). [Consulta: 2 maig 2022].
  13. ↑ «Item Display - RPM - Library and Archives Canada», 24-10-2012. Arxivat de l'original el 2012-10-24. [Consulta: 21 maig 2022].
  14. ↑ «Dutch Charts - dutchcharts.nl». [Consulta: 21 maig 2022].
  15. ↑ «norwegiancharts.com - Norwegian charts portal». [Consulta: 21 maig 2022].
  16. ↑ «Award» (en anglès). Arxivat de l'original el 2021-05-07. [Consulta: 2 maig 2022].
  17. ↑ «Gold/Platinum» (en anglès americà). [Consulta: 21 maig 2022].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pearl_(àlbum)&oldid=33339874»