Vés al contingut

Patrons entrellaçats islàmics

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Els patrons entrellaçats islàmics són patrons de línies i formes que tradicionalment han dominat l'art islàmic. Es poden dividir en dos tipus: l'arabesc, que utilitza corbes i elements basats en les plantes, i el girih, que utilitza majoritàriament formes geomètriques amb línies rectes o corbes regulars. Els dos grups es van originar a partir dels patrons entrellaçats de l'Imperi Romà d'Orient i l'art copte.

La seva propietat de recobrir el pla de forma tessel·lada amb figures de diferent complexitat i diversos patrons geomètrics ha despertat interès a Occident, no només en artesans i altres artistes incloent M. C. Escher, o en historiadors com Eva Baer, sinó també a matemàtics i físics com Peter James Lu i Paul Steinhardt, que al 2007 van afirmar que les rajoles del santuari de Darb-e Imam a Isfahan podrien generar patrons quasi-periòdics com la tessel·lació de Penrose.

Moltes de les tècniques de disseny utilitzades originàriament són desconegudes, així que alguns matemàtics han descrit formes de recrear-les, per exemple utilitzant la tècnica de polígons en contacte de Hankin.[1]

Exemples

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Kaplan, Craig S. «Islamic Star Patterns from Polygons in Contact». School of Computer Science, University of Toronto, 2005.

Bibliografia

[modifica]
  • Abdullahi, Yahya; Rashid Bin Embi, Mohamed. Evolució dels patrons geomètrics islàmics (en anglès). Elsevier, 2013. DOI 10.1016/j.foar.2013.03.002. 
  • Critchlow, Keith. Islamic Patterns: an analytical and cosmological approach (en anglès). Londres: Thames and Hudson, 1976. ISBN 0500270716. 

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]