Vés al contingut

Partit dels Treballadors Socialistes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióPartit dels Treballadors Socialistes
Dades
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologiatrotskisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaextrema esquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1988
Governança corporativa
Seu
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webpts.org.ar Modifica el valor a Wikidata

El Partit dels Treballadors Socialistes (PTS), registrat com a Partit de Treballadors pel Socialisme, és un partit polític d'Argentina[1] d'orientació trotskista format el 1988 per exintegrants del Moviment al Socialisme (MAS). Ubicat a l'esquerra de l'espectre polític i integrant del Front d'Esquerra i de Treballadors - Unitat (FIT-O),[2] malda per un govern de la classe treballadora que trenqui amb el capitalisme, posant dempeus la força material hegemònica a partir dels principals combats i processos d'organització de la classe obrera, així com del moviment estudiantil i de dones, i cercant desenvolupar fraccions revolucionàries al seu interior.[3]

Membres del PTS militen als sindicats del Metro de Buenos Aires (AGTSyP),[4] a la indústria ceràmica de la província de Neuquén (SOECN),[5] al Sindicat d'Obrers Saboners de l'Oest (SOJO),[6] al Sindicat Únic de Treballadors del Pneumàtic Argentí (SUTNA) i al Sindicat Únic de Treballadors de l'Educació (SUTE). El PTS edita a el diari digital La Izquierda Diario.[7]

El PTS a nivell internacional és membre fundador de la Fracció Trotskista - Quarta Internacional[8] al costat de la Lliga Obrera Revolucionària de Bolívia i la Lliga de Treballadors pel Socialisme - Contracorrent (ara Moviment dels Treballadors Socialistes) de Mèxic.

Va aconseguir per primera vegada representació al Congrés de la Nació Argentina a les eleccions legislatives de 2013 Com a part del FIT-O.[9] Va obtenir representació a la Ciutat Autònoma de Buenos Aires,[10] així com a les províncies de Buenos Aires, Córdoba,[11] Jujuy,[12] Mendoza[13] i Neuquén.[14] Les seves principals figures públiques són Nicolás del Caño, Myriam Bregman, Christian Castell, Nathalia González Seligra i Alejandro Vilca, entre d'altres.

Referències

[modifica]
  1. «Partidos Políticos Nacionales y Distritales». [Consulta: 25 novembre 2014].
  2. «Se formó el Frente de Izquierda y los trabajadores». Sitio web del PTS.
  3. Albamonte, Emilio; Maiello. «Prólogo». A: Estrategia Socialista y arte militar. Ciudad Autónoma de Buenos Aires: Ediciones Instituto del Pensamiento Socialista, 2017, p. 37. ISBN 978-987-3958-19-9. 
  4. «Elecciones en el Subte: crece la izquierda y por primera vez entra al Secretariado Ejecutivo». Sitio web del PTS.
  5. «Abrumador triunfo de la Agrupación Marrón con más del 71% sobre la Lista Gris». Sitio web del PTS.
  6. «[Sindicato jabonero: La Bordó ganó en las principales fábricas y obtuvo la minoría Sindicato jabonero: La Bordó ganó en las principales fábricas y obtuvo la minoría]», 16-06-2016.
  7. «laizquierdadiario.com Site Overview». Alexa. Arxivat de l'original el 5 de marzo de 2016. [Consulta: 1r maig 2015].
  8. «Organizaciones de la FT». Fracción Trotskista - Cuarta Internacional. Arxivat de l'original el 12 de julio de 2018. [Consulta: 3 enero 2017].
  9. «Diputados de izquierda y de los trabajadores». Sitio web del PTS.
  10. «Asume Patricio del Corro en la Legislatura porteña». La Izquierda Diario.
  11. «Hoy asumió Laura Vilches la banca del Frente de Izquierda en Córdoba». Sitio web del PTS.
  12. «Elección histórica del FIT en Jujuy: por primera vez ingresan diputados de los trabajadores». La Izquierda Diario, 23-10-2017.
  13. «Mendoza: Juraron Cecilia Soria (PTS), Martín Dalmau y Héctor Fresina (PO) como diputados provinciales del FIT». Sitio web del PTS.
  14. «Asume Raúl Godoy como diputado provincial en Neuquén». La Izquierda Diario.