Parcs nacionals de Suècia
Els parcs nacionals de Suècia són gestionats per l'Agència de Protecció Ambiental de Suècia (en suec: Naturvårdsverket, suec: Naturvårdsverket) i són propietat de l'Estat (excepte un, el de Tyresta, administrat per una fundació, la Stiftelsen Tyrestaskogen). L'objectiu del servei del parc nacional és la creació d'un sistema d'àrees protegides que representin les diferents regions naturals del país.[1]
El 1909, Suècia es va convertir en el primer país d'Europa que va establir aquest tipus de parcs. Després de l'aprovació per part del Riksdag d'una llei sobre parcs nacionals es van obrir nou parcs: Abisko, Garphyttan, Hamra, Pieljekaise, Sarek, Great Falls, Sånfjället i part del d'Ängsö i Gotska Sandön. Això va tenir continuïtat amb l'establiment de set parcs més entre 1918 i 1962 i tretze entre 1982 i 2009. El darrer, el Parc Nacional de Kosterhavet, que és un parc marí. El novembre de 2013 hi havia 29 parcs nacionals a Suècia, amb una superfície total de 731.589 ha;[2] sis més estan programats per obrir o ja estan oberts.[3]
Segons l'EPA, els parcs nacionals suecs han de representar tipus de paisatges únics i estar ben protegits i al servei de la recerca, l'esbarjo i el turisme sense danyar la natura.[4] El terreny de muntanya és el dominant i representa aproximadament el 90% de la superfície combinada dels parcs. Això és degut a les àmplies zones de muntanya dels grans parcs nacionals del nord: Sarek i Padjelanta cadascun amb gairebé 2000 km².[5][6] Molts dels parcs septentrionals formen part de la regió de Lapònia, un dels espais suecs declarats Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, a causa del seu paisatge natural preservat i per ser la llar tradicional del poble sami, natius criadors de rens.[7] En l'altre extrem del país, la coberta forestal meridional està representada pels parcs de Söderåsen, Dalby i Stenshuvud, que, en conjunt, comprenen solament uns 20 km².[8][9][10] El Parc Nacional de Fulufjället és part de PA Parks,[11] una xarxa fundada pel Fons Mundial per a la Naturalesa (WWF) que pretén proporcionar una millor conservació a llarg termini i la gestió turística dels parcs nacionals europeus.[12]
Els parcs més grans són el de Padjelanta (1984 km²) i Sarek (1970 km²), que juntament amb el de Stora Sjöfallet (1234 km²) són els únics que superen els 1000 km² (solament vuit parc tenen més de 100 km²). Els més petits són Gävleborg (0,28 km²²), Dalby Söderskog (0,36 km²) i Garphyttan (1,11 km²).
Llista dels Parcs nacionals de Suècia
[modifica]
Notes
[modifica]- ↑ «National parks and other ways to protect nature». Naturvårdsverket. Arxivat de l'original el 7 de març de 2011. [Consulta: 11 juny 2009].
- ↑ «Nationalparker» (en suec). Naturvårdsverket. Arxivat de l'original el 21 de juny de 2011. [Consulta: 18 juny 2011].
- ↑ «Ny nationalparksplan för Sverige» (en suec). , Naturvårdsverket [Consulta: 11 juny 2009]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-01-13. [Consulta: 5 febrer 2018].
- ↑ «Fakta om nationalparker» (en suec). Naturvårdsverket. Arxivat de l'original el 21 de juny de 2011. [Consulta: 18 juny 2011].
- ↑ «Sarek National Park». Naturvårdsverket. Arxivat de l'original el 2011-03-25. [Consulta: 26 febrer 2009].
- ↑ «Padjelanta National Park». Naturvårdsverket. Arxivat de l'original el 25 de març de 2011. [Consulta: 26 febrer 2009].
- ↑ «Laponian Area». UNESCO World Heritage Centre. [Consulta: 11 juny 2009].
- ↑ «Söderåsen National Park». Naturvårdsverket. Arxivat de l'original el 2012-08-14. [Consulta: 26 febrer 2009].
- ↑ «Dalby Söderskog National Park». Naturvårdsverket. Arxivat de l'original el 26 de març de 2011. [Consulta: 26 febrer 2009].
- ↑ «Stenshuvud National Park». Naturvårdsverket Swedish Environmental Protection Agency. Arxivat de l'original el 2011-03-26. [Consulta: 26 febrer 2009].
- ↑ «Fulufjället National Park». Naturvårdsverket. Arxivat de l'original el 2011-03-25. [Consulta: 26 febrer 2009].
- ↑ «Vision». PAN Parks. Arxivat de l'original el 21 de juny de 2009. [Consulta: 25 juny 2009].
Referències
[modifica]- Hanneberg, Peter; et al. Sweden's national parks. 2005. Swedish Environmental Protection Agency. ISBN 91-620-1242-8.
Enllaços externs
[modifica]
- Naturvårdsverket (en suec i anglès)
