Palau Vilana-Perles
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Palau  | |||
| Part de | Conjunt especial del sector de la muralla romana | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura barroca | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Regomir, 11-19 i Correu Vell, 1 | |||
| ||||
| Format per | Casa Jaume Giralt | |||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 42577 | |||
| Id. Barcelona | 1049 | |||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Ramon Frederic de Vilana-Perles | |||
El Palau Vilana-Perles, erròniament conegut com dels Gualbes,[1] és un edifici situat als carrers del Regomir i del Correu Vell de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[2][3] Tal com recorda una placa commemorativa, hi va viure Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa, capità de la Coronela de Barcelona entre els anys 1684 i 1697[2] i primer ministre de Carles III d'Aragó, que el va nomenar marquès de Rialb.[4]
Història
[modifica]El 1671, Bernat Agustí Ponts i López de Mendoza, comte de Robres i baró de Sangarrén, com a usufructuari dels béns de la seva dona Caterina de Salvà, comtessa de Montagut, va establir en emfiteusi al notari Ramon Vilana-Perles i Ribes dues cases al carrer del Correu Vell (abans de Viladecols), que coincideixen aproximadament amb l'actual número 3.[5][6][7] A principis del 1672, Vilana-Perles va adquirir en subhasta pública la casa de la cantonada amb el carrer del Regomir a Anastàsia (o Estàsia) de Millàs, vídua del donzell Jaume Ros.[8][9][10] Es tractava d'un edifici d'origen medieval força deteriorat, que fou annexionat a les dues cases anteriors, formant així una gran residència familiar, veïna a la casa del mercader Onofre Massanés (†1679)[11][12] al carrer del Regomir.[13][14] El 1676, el seu fill Salvador Massanés i de Ribera (†1714)[15][12] es va casar amb Maria Reverter, provinent d'una família amb vincles amb els Vilana-Perles,[16][17] i a principis del segle següent faria reformes a la seva casa.[18]
Ramon Vilana-Perles morí el 1697 i fou succeït pel seu fill Ramon Frederic,[19][20] que hi continuaria fent reformes, regularitzades el 1709 a la cúria del Veguer.[21][22] El 1710 fou nomenat marquès de Rialb per l'arxiduc Carles, època que coincidí amb una nova campanya d'obres,[23] i el 1711 va adquirir la casa contigua a Salvador Massanés per 5.000 lliures.[24][18][25] La unió d'ambdues motivà unes obres de gran envergadura, que costaren 5.900 lliures i acabaren el novembre del 1712. Tanmateix, Vilana-Perles no en va poder gaudir gaire, ja que el 13 de març del 1713 va marxar cap a Viena acompanyant l'emperadriu.[26][27] Després de la desfeta de l'11 de setembre de 1714, el palau va ser confiscat per l'intendent general José Patiño, i posteriorment seria ocupat per diverses personalitats felipistes i càrrecs de l'administració borbònica.[28]
El 1727, davant del notari Francesc Llevant, un altre exiliat,[29] Vilana-Perles el va vendre per 18.000 lliures a Onofre Rovira, ardiaca de Llobregat a la Catedral de Barcelona, que el 1732 en va fer agnició de bona fe[30] al veritable comprador, el comerciant Llorenç Giralt i Fornells[31][32] (†1733).[12][33] La seva filla Eulàlia Giralt i Galant (†1747)[12] era casada amb Josep de Massanés i Pinyana (†1738), net de Salvador,[12] i l'hereu fou Llorenç de Massanés i Giralt. La seva vídua Maria Teresa Lapeira i el seu fill Antoni de Massanés i Lapeira en van segregar diverses parts[34] mitjançant, entre d'altres, la venda del número 1 del carrer del Correu Vell al traginer Benet Ferrer,[35] que hi faria diverses reformes,[36] o l'establiment emfitèutic fet el 1791 al comerciant Antoni Gasset i Galceran del número 3,[37] que el 1806 seria reedificat pel també comerciant Jaume Giralt.[38]
A mitjans del segle xix, Domènec de Motes i de Montellà, natural del Pont de Claverol[39] i hereu del vincle establert per Llorenç Giralt, va emprendre accions judicials per tal de recuperar les propietats segregades[34][32][35][33] i reintegrar-les al palau.[40] Fou succeït per la seva vídua Ignàsia Aleu i Portalé (†1913)[41][42] i després per la seva filla Neus de Motes i Aleu (1882-1975),[43][44] que el 1940 va demanar permís per a reparar una canonada de desguàs, i novament el 1957 per a fer-hi obres urgents de consolidació.[45] Casada amb Salvador Maluquer i Nicolau (1881-1955), van ser pares de Joan Maluquer de Motes i Nicolau (1915-1988), i aquest de Jordi Maluquer de Motes i Bernet (1946), que en serien els propietaris fins a començaments del segle xxi.[46]
Buit des de fa més d'una dècada, el palau pertany actualment al fons d'inversió immobiliària Optimum Re Spain,[47] que hi ha fet algunes obres de consolidació.[48]
Descripció
[modifica]Es compon de planta baixa, en part destinada a comerços, i per tres o quatre pisos d'habitatges depenen del tram.[2] La façana principal, molt llarga, permet observar molts trets arquitectònics propis de les darreries de les fases gòtiques i barroques. Els trets propis de cap al segle xiv es poden veure a l'exterior per l'aparell general de la façana, de carreus petits escairats, sobretot visibles al tram dret. En d'altres, el recreixement parcialment arrebossat que confereix un nou aspecte a l'aparell s'ha de fixar en una cronologia més tardana. D'altres elements com les finestres coronelles del pati interior i també les que són visibles a la façana. Se'n troben diferents conjunts i en part tapiades o amortitzades per refaccions posteriors.[2] La disposició d'obertures, tant balcons com finestres, és molt heterogènia i deu respondre a diferents moments d'instal·lació. El que sí n'és un tret unitari és que totes elles, les llindes i els brancals, són de pedra motllurada. També es pot advertir és que els grans finestrals i els balcons del primer pis són majors que no pas els de pisos superiors. No obstant, el desenvolupament exterior dels balcons és molt escàs, sempre amb uns treball de forja molt senzilles i homogenis.[2]
L'element més destacat, situat a la banda esquerra de la façana, és un gran portal barroc obra dels escultors Montanya i Bonifaç, que presenta una talla acurada i uns relleus als brancals al·lusius a les «perles» del cognom del propietari.[49][2] A la llinda, articulada a través d'un arc de mig punt, un plegament del motlluratge dona peu a una composició floral i frutal no gaire corrent a Catalunya en aquella època.[2] La uniformització de noves motllures per l'aparell i els marcs, podrien correspondre's amb la restauració duta a terme per Adolf Florensa, que a més de consolidar el portal barroc, en va modificar les proporcions originàries tot augmentat l'alçada dels muntants.[2][50]
Vegeu també
[modifica]- Casa Llaurador
- Castell de Claverol
- Casa Pelegrí Guarch (Capella de Sant Cristòfor)
- Casa Ferran-CIvil
- Espai Subirachs
Referències
[modifica]- ↑ García Espuche, 2003, p. 298-300.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Palau dels Gualbes». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Palau dels Gualbes». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Palau Vilana Perlas». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ AHPB, notari Lluís Fontana, 15-05-1671.
- ↑ Garcia Espuche, 2003, p. 300-301, 303 (figura 1).
- ↑ Costa Trost, 2016, p. 331-333.
- ↑ AHPB, notari Marià Rufasta, 04-02-1672.
- ↑ Garcia Espuche, 2003, p. 301, 303 (figura 1).
- ↑ Costa Trost, 2016, p. 334.
- ↑ «Onofre de MASSANES». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 García Espuche, 2003, p. quadre entre 228 i 229.
- ↑ Garcia Espuche, 2003, p. 302-306.
- ↑ Costa Trost, 2016, p. 335-337.
- ↑ «Salvador de MASSANES y de RIBERA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ Garcia Espuche, 2003, p. 279.
- ↑ Costa Trost, 2016, p. 336.
- ↑ 18,0 18,1 Garcia Espuche, 2003, p. 308-310, 303 (figura 1).
- ↑ Garcia Espuche, 2003, p. 305.
- ↑ Costa Trost, 2016, p. 339.
- ↑ Garcia Espuche, 2003, p. 305-306.
- ↑ Costa Trost, 2016, p. 338.
- ↑ Garcia Espuche, 2003, p. 308.
- ↑ AHPB, notari Salvador Pi, 31-08-1711.
- ↑ Costa Trost, 2016, p. 339-340.
- ↑ Garcia Espuche, 2003, p. 315-316.
- ↑ Costa Trost, 2016, p. 340.
- ↑ Garcia Espuche, 2003, p. 316-317.
- ↑ Alcoberro, 2002, p. 189.
- ↑ «agnició de bona fe». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ AHPB, notari Tomàs Guasqui i Brull, manual 971/4, f, 130v-131v, 30-05-1732 i f. 146-147v, 30-06-1732.
- ↑ 32,0 32,1 Diario de Barcelona, 05-08-1842, p. 2960.
- ↑ 33,0 33,1 Diario de Barcelona (edición mañana), 30-09-1858, p. 8750-8751.
- ↑ 34,0 34,1 Caballé, González i Simon, 2005, p. 17.
- ↑ 35,0 35,1 Diario de Barcelona, 14-11-1851, p. 6721-6722.
- ↑ «Benet Ferrer. Correu Vell». AHCB, 1783-1817.
- ↑ AHPB, notari Carles Carbonell, manual 1.068/24, f. 78-83v, 02-04-1791.
- ↑ «Jaume Giralt. Comerciant. Correu Vell. Casa. Eixamplar una porta i aixecar-ne una altra, i finalment enderrocar i reedificar 4 pisos». C.XIV Obreria C-99/1806-038. AHCB, 04-03-1806.
- ↑ «Diccionari de prohoms i personatges del Pallars Jussà i rodalies (M-N)». Cronicó de Lo Far West Jussà (blog), 15-10-2015.
- ↑ Anuario-Riera, 1898, p. 495.
- ↑ «Ignacia Aleu Portale». geneanet. cecil3.
- ↑ La Vanguardia (edición mañana), 13-04-1913, p. 1.
- ↑ «Nieves De Motes Aleu». geneanet. cecil3.
- ↑ «Necrológica. Doña Nieves de Motes Aleu, viuda de Maluquer». La Vanguardia, 05-12-1975, pàg. 32.
- ↑ Costa Trost, 2007, p. 300.
- ↑ Costa Trost, 2007, p. 250.
- ↑ «Portfolio». Optimum Re Spain.
- ↑ Pauné, Meritxell M. «Un palau del Gòtic escapa tres cops de la pressió veïnal i acollirà 24 pisos». Tot Barcelona, 08-08-2020.
- ↑ Garcia Espuche, 2003, p. 310-315.
- ↑ Florensa i Ferrer, 1966, p. 29, XXXV-XXXVI.
Bibliografia
[modifica]- Alcoberro, Agustí. L'exili austriacista (1713-1747). Volum I. Fundació Noguera, 2002 (Textos i documents, 35).
- Caballé, Francesc; González, Reinald; Simon, Sara. Seguiment i documentació dels treballs de neteja d’un pany de muralla d’època romana. Lectura de paraments del mur de la cuina del primer pis de la finca núm. 7-9 del carrer Regomir de Barcelona, 27-07-2005.
- Costa Trost, Margarita. La rehabilitació com actitud projectual. El cas del Regomir (tesi doctoral). Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Projectes Arquitectònics, març 2007.
- Costa Trost, Margarita. «Part Segona. El Regomir de Barcelona». A: Ramon Frederic Vilana-Perlas i Camarasa, marquès de Rialp, i el Regomir de Barcelona. Barcelona: Fundació Noguera, 2016, p. 327-476. ISBN 978-84-9975-767-4.
- Florensa i Ferrer, Adolf. Conservación y restauración de monumentos históricos: 1954-1962. Ajuntament de Barcelona, 1966 (2a edició).
- Garcia Espuche, Albert «Els Vilana Perlas i la casa del Regomir: del notariat al poder». Estudis Històrics i Documents dels Arxius de Protocols, XXI, 2003, pàg. 267-320.
- Gea i Bullich, Miquel; Fernández-Gasch, Miquel. Memòria conjunta de les antigues intervencions arqueològiques al Sector del Pati d’en Llimona i els carrers de Regomir i el Correu Vell. Barcelona, el Barcelonès. Alella: Actium, febrer 2012.
Enllaços externs
[modifica]
- «Palau Vilana Perlas». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Portada barroca del palau Vilana Perlas». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Vilana-Perles: el català més poderós de la història». Va passar aquí. betevé, 02-05-2022.