Pèl de bou
Poa annua  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 168729 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Poales |
| Família | Poaceae |
| Tribu | Poeae |
| Gènere | Poa |
| Espècie | Poa annua L., 1753 |
.svg){kind=icon}
El pèl de bou, també anomenat pèl de ca o poa anual (Poa annua), és una espècie del gènere Poa molt estesa en els prats de climes temperats.[1][2] Com el seu nom indica és una planta de cicle anual (però amb alguna subespècie perenne).[3] Probablement és un híbrid entre les espècies Poa supina i Poa infirma.[4]
Descripció
[modifica]Fa entre 15–25 cm d'alt. La panícula està oberta i de forma triangular d'uns 7.5 cm de llarg. La lígula és punxeguda i platejada cosa que la distingeix de la Poa pratensis, i de Poa trivialis. Les fulles tenen les vores finament serrades. Floreix tot l'any excepte en hiverns severs. Creix ràpidament des de la germinació de les llavors i ja floreix sis setmanes després.
Distribució
[modifica]Es comporta com una mala herba comuna a Amèrica del Nord, on rep el nom d'annual bluegrass.[5] Forma part de les mescles de gespa,[6] però en molts lloc la substitueix l'herba del gènere Agrostis. Al Regne Unit es considera una espècia al·lòctona amb risc d'esdevenir invasora.[7] Als Països Catalans és comuna a tot arreu, i se'n troben tres subespècies:
- Poa annua annua: la més comuna i estesa a tot el territori fins als 1675 m d'altura. Es troba en vores de camins i llocs ruderals, i també en alguns conreus (vinyes i fruiterars).[8] Floreix tot l'any.[3]
- Poa annua exilis: molt menys comuna, es troba en alguns llocs de terra baixa, també en vores de camins i llocs ruderals. Floreix a la primavera.[3]
- Poa annua supina: és comuna en jaces i llocs trepitjats d'alta muntanya (1500-2550 m). A diferència de les altres subespècies autòctones, és un hemicriptòfit (o sigui, té parts subterrànies perennes).[3]
-
Hàbit -
Lígula platejada i punxeguda. -
Panícula oberta i triangular -
.jpg)
Bibliografia
[modifica]- Rich, T. C. G.; Jermy, A. C. (ed.). «Poa». A: Plant Crib (pdf) (en anglès). Botanical Society of the British Isles (BSBI) en col·laboració amb els National Museums of Wales, 1998, p. 3.
- Clayton, W.D.; Vorontsova, M.; Harman, K.T.; Williamson, H. «Poa» (en anglès). GrassBase - The Online World Grass Flora, 2006 i enllà.
Enllaços externs
[modifica]- «Poa annua». Herbari virtual del Mediterrani Occidental. Universitat de les Illes Balears.
- «European Poa Database» (en anglès). Gatersleben: Leibniz-Institut für Pflanzengenetik und Kulturpflanzenforschung. [Consulta: 17 desembre 2015].
Referències
[modifica]- ↑ Vallès, Joan (dir.); Joan Veny, Josep Vigo, M. Àngels Bonet, M. Antònia Julià, Joan Carles Villalonga. «Pèl de bou». A: Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 2014, p. 685-686. ISBN 9788447538553.
- ↑ «Pèl, 6.3 pèl de bou (o de ca)». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 de Bolòs, Oriol [et al.].. Flora manual dels Països Catalans. 2a edició. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3.
- ↑ collins pocket guide Grasses, Sedges, Rushes and Ferns. fitter.R, Fitter.A, Farrer.A.1995. page 54
- ↑ Ohlendorf, B.; D. W. Cudney,C. L. Elmore i V. A. Gibeault. «Annual Bluegrass Management Guidelines--UC IPM». University of California, 01-05-2012. [Consulta: 17 desembre 2015].
- ↑ Dvorchak, Robert «Oakmont-inspired Stimpmeter allows USGA to accurately measure speed, consistency of putting surfaces». Pittsburgh Post-Gazette, 13-06-2007.
- ↑ Rich & Jermy, 1998, p. 1.
- ↑ Llobet i François, Toni. Flora i fauna dels Parcs: Montnegre, Corredor, Serralada Litoral i Serralada de Marina. Figueres: Brau, 2009, p. 65. ISBN 978-84-96905-40-5.