Otwayita
Otwayita | |
---|---|
Fórmula química | Ni₂(CO₃)(OH)₂·H₂O |
Epònim | Charles A. Otway |
Localitat tipus | dipòsit de níquel d'Otway, Nullagine, East Pilbara Shire, Austràlia Occidental, Austràlia |
Classificació | |
Categoria | carbonats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 5.DA.15 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 5.DA.15 |
Heys | 11.14.5 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Estructura cristal·lina | a = 10,18Å; b = 27,4Å; c = 3,22Å; |
Color | verd |
Duresa | 4 |
Densitat | 3,41 g/cm³ (mesurada); 3,346 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | biaxial |
Índex de refracció | nα = 1,650 nγ = 1,720 |
Birefringència | δ = 0,070 |
Dispersió òptica | molt forta |
Impureses comunes | Mg |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1976-028 |
Any d'aprovació | 1977 |
Símbol | Otw |
Referències | [1] |
L'otwayita és un mineral de la classe dels carbonats. Rep el seu nom en honor de Mr. Charles Albert Otway of Gosnells, prospector i miner que va proporcionar les primeres mostres del mineral per al seu estudi.
Característiques
[modifica]L'otwayita és un carbonat de fórmula química Ni₂(CO₃)(OH)₂·H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4. És una espècie estretament relacionada amb la paraotwayita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'otwayita pertany a «05.DA: Carbonats amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dypingita, hidromagnesita, giorgiosita, widgiemoolthalita, artinita, indigirita, clorartinita, zaratita, kambaldaïta, cal·laghanita, claraïta, hidroscarbroïta, scarbroïta, caresita, quintinita, charmarita, stichtita-2H, brugnatel·lita, clormagaluminita, hidrotalcita-2H, piroaurita-2H, zaccagnaïta, comblainita, desautelsita, hidrotalcita, piroaurita, reevesita, stichtita i takovita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta al dipòsit de níquel d'Otway, a Nullagine, a l'East Pilbara Shire, Austràlia Occidental (Austràlia). Al mateix territori també ha estat trobada a Widgiemooltha i a Kambalda, tots dos indrets a Coolgardie Shire, així com a la mina Lord Brassey, al districte de Heazlewood, a Tasmània. A més a més d'Austràlia, l'otwayita també ha estat descrita al mont Mabilikwe, al districte de Vhembe (Limpopo, Sud-àfrica). Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Eugenia (Bellmunt del Priorat, Priorat).[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Otwayite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 maig 2017].
- ↑ «Otwayite from Eugenia Mine, Bellmunt del Priorat, Priorat, Tarragona, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 29 gener 2024].