Nisba (onomàstica)

En els noms àrabs, la nisba (àrab: نسبة, nisba, ‘relació’, ‘parentiu’ i, en gramàtica, ‘adjectiu de relació’ o ‘adjectiu de pertinença’^[1]) és un adjectiu que indica el lloc d'origen, residència o mort, la filiació tribal o l'ancestre d'una persona. S'empra normalment al final del nom i, en general, acaba amb el sufix -í/-iyya (masculí/femení). El mot àrab nisba ha passat a força altres llengües com el turc, el persa o l'urdú, on normalment pren la forma nisbat, que és la pronunciació del mot àrab quan es troba en estat constructe.

Tot i que l'ús de la nisba és pròpia de la tradició onomàstica àrab classica, ha estat adoptat en l'onomàstica iraniana així com en la de moltes comunitats musulmanes de l'Àsia meridional.

Actualment, en molts llocs les nisbes han esdevingut cognoms i fins i tot el mot àrab original ha pres aquest nou significat.^[1]

Ús original

En la gramàtica àrab, nisba és el terme amb què hom es refereix a la sufixació amb -í (ي-, -ī,^[2] masc.) o -iyya (ية-, -iyya, fem.) d'una paraula per tal de convertir-la en adjectiu qualificatiu. Per exemple, del mot bahr (بحر, baḥr), ‘mar’, en derivem bahrí (بحري, baḥrī), ‘marítim’, i bahríyya (بحرية, baḥriyya), ‘marítima’,^[3] o de xams (شمس, xams), ‘sol', en derivem xamsí (شمسي, xamsī) i xamsiyya (شمسية, xamsiyya), ‘solar’.^[4] El plural d'aquests adjectius és en -iyyun per al masculí i -iyyat per al femení: bahriyyun (بحريون, baḥriyyūn), ‘marítims', i bahriyyat (بحريات, baḥriyyāt), ‘marítimes'.

La formació d'adjectius per nisba és molt comuna i productiva en àrab.

Tot i que la sufixació directa és el sistema més habitual, algunes nisbes escapen a aquesta norma i el mot sufixat pateix alguna adaptació. En són alguns exemples umawí, relatiu a Umayya, és a dir ‘omeia’; sulamí, relatiu a la tribu de Sulaym; bahraní, relatiu a la tribu de Bahrain; badawí, relatiu a al-bàdiya (‘zona desèrtica’), és a dir ‘beduí’; quraixí, relatiu a la tribu de Qurayx, ‘quraixita’; thaqafí, relatiu a la tribu de Thaqif; marwazí, relatiu a la ciutat de Merv, al Turkmenistan; marwarudhí, relatiu a l'antiga ciutat Marw ar-Rudh, a l'Afganistan; hudhalí, relatiu a la tribu de Hudhayl; razí, relatiu a la ciutat de Rayy, a l'Iran, etc.

Ús en onomàstica

El sistema de noms tradicional àrab es basa en la filiació o nàssab, és a dir en la indicació, després del nom propi, del nom del pare precedit, normalment, de la partícula ibn (masc.) o bint (fem.), ‘fill' o ‘filla’, respectivament. La filiació es pot estendre a tants avantpassats (generalment paterns) directes (pare, avi, besavi, rebesavi etc.) com es conegui. Mentre més llarga és la cadena, més clarament s'identifica una persona, però quan només es recullen un o dos ancestres la identificació pot resultar difícil; en aquest context és comú afegir un atribut, una nisba, determinada per l'article al-, que permeti distingir dues persones homònimes.

Per exemple, en la llarga llista dels companys del profeta Muhàmmad, és a dir entre els musulmans que el van conèixer en persona, s'esmenten quatre persones amb un mateix nom, Yazid, i un mateix nàssab, ibn Abd-Al·lah. Per distingir-los, en un cas s'empra un grau més en el nàssab, el seu avi: Yazid ibn Abd-Al·lah ibn aix-Xukhayr; en un altre cas s'utilitza un ism mànsab o nom d'ofici, ‘el Cirurgià’: Yazid ibn Abd-Al·lah al-Jarrah; però els dos darrers es distingeixen mitjançant la seva nisba: Yazid ibn Abd-Al·lah al-Bajlí pertanyia a la tribu de Bajila (al-Bajlí, ‘el [de la tribu] de Bajila’), mentre que Yazid ibn Abd-Al·lah al-Kindí era membre dels Kinda (al-Kindí, ‘el [de la tribu] de Kinda’).

En el seu origen, la nisba indicava la tribu, el clan i/o la família a la qual es pertanyia, però amb les transformacions socials que portaren un increment del món urbà i la decadència del sistema tribal, acabà indicant també la procedència geogràfica, el lloc de residència o la pertinença a un determinat grup ètnic, social o religiós. La procedència geogràfica podia ser tant la regió o lloc de naixement com la regió o lloc d'on era originària la família.^[5]

Com es pot veure, a diferència d'altres parts del nom, la nisba pot ser atribuïda per terceres persones i també a posteriori, com un element per precisar la identitat d'una persona. En aquest sentit no és estrany que una mateixa persona tingui diverses nisbes, algunes atribuïdes després d'haver mort, que indiquen les seves diverses pertinences: el viatger jueu tortosí Ibrahim ibn Yaqub duia les nisbes al-Israïlí at-Turtuixí, ‘l'Israelita, el Tortosí’, que indicaven la seva adscripció religiosa i el seu origen geogràfic; l'historiador Abd-al-Wàhid al-Marrakuixí duia les nisbes al-Marrakuixí, pel seu lloc de naixement, Marràqueix, i at-Tamimí, ja que la seva família descendia de la tribu àrab dels Banu Tamim; al filòsof Ibn Bajja se li coneixen tres nisbes, at-Tujibí al-Andalussí as-Saraqustí, ‘el Tugíbida, l'Andalusí, el Saragossà’, ja que era nascut a Saraqusta, l'actual Saragossa, aleshores part de l'Àndalus i, tot i tenir probablement ascendència jueva, ell mateix es considerava vinculat a la tribu de Tujib, alguns membres o (suposats) descendents de la qual —els Banu Tujib o tugíbides— s'havien instal·lat a la vall de l'Ebre, que arribaren a governar de forma independent.

Finalment, algunes nisbes poden tenir més d'un «significat». Per exemple, al-Hussayní, és una nisba que duen moltes persones que es consideren descendents de l'imam al-Hussayn ibn Alí, net del profeta Muhàmmad —per exemple, el gran muftí de Jerusalem Amín al-Husayni, membre d'una important família palestina que es considera descendent del net del Profeta—, però també és la nisba dels hussàynides o husainites, la família que va regnar a Tunísia del 1705 al 1957, que prenia el seu nom del seu fundador, Hussayn ibn Alí, bei otomà de Tunis, d'origen grec i, per tant, sense cap relació amb l'imam al-Hussayn.

Exemples de nisbes

Les transcripcions que es donen segueixen la transcripció normativa en català del nom en àrab clàssic,^[6] tanmateix també se les pot trobar transcrites d'altres formes, bé sigui per influència d'altres llengües, bé perquè se segueixi la pronunciació dialectal, bé encara perquè, atès que el sistema de nisbes s'empra també entre no arabòfons, la nisba s'hagi adaptat a les característiques fòniques i gràfiques de la seva llengua. En persa, a més, no s'empra l'article àrab al- precedint la nisba.

Relatives a una tribu o clan tribal

al-Bahilí / al-Bahiliyya, relatiu a la tribu de Bahila, e. g. Abd-ar-Rahman ibn Rabia al-Bahilí
al-Bajalí / al-Bajaliyya, relatiu a la tribu de Bajila, e. g. al-Hàssan ibn Alí ibn Wàrsand al-Bajalí
al-Bakrí / al-Bakriyya, relatiu a la tribu de Bakr, e. g. Abu-Ubayd al-Bakrí
al-Fazarí / al-Fazariyya, relatiu a la tribu dels Banu Fazara, e. g. Úmar ibn Hubayra al-Fazarí
al-Ghafiqí / al-Ghafiqiyya, relatiu a la tribu de Ghàfiq, e. g. Abd-ar-Rahman al-Ghafiqí
al-Hanafí / al-Hanafiyya, relatiu a la tribu dels Banu Hanifa, e. g. Nafi ibn al-Àzraq al-Hanafí al-Handhalí
al-Handhalí / al-Handhaliyya, relatiu a la tribu dels Banu Hàndhala, e. g. Nafi ibn al-Àzraq al-Hanafí al-Handhalí
al-Hudhalí / al Hudhaliyya, relatiu a la tribu de Hudhayl, e. g. Abu-Dhuayb al-Hudhalí, Abu-Kabir al-Hudhalí
al-Kalbí / al-Kalbiyya, relatiu a la tribu de Kalb, e. g. Hixam ibn al-Kalbí, Yahya ibn Salama al-Kalbí, Ànbassa ibn Suhaym al-Kalbí, Dihya ibn Khalifa al-Kalbí, Bixr ibn Safwan al-Kalbí, Abu-l-Khattar al-Hussam ibn Dirar al-Kalbí
al-Khawlaní / al-Khawlaniyya, relatiu a la tribu de Khawlan, e. g. as-Samh ibn Màlik al-Khawlaní
al-Kindí / al-Kindiyya, relatiu a la tribu de Kinda, e. g. Ishaq al-Kindí
al-Lakhmí / al-Lakhmiyya, relatiu a la tribu de Lakhm
al-Lamtuní / al-Lamtuniyya, relatiu a la tribu dels Lamtuna, e. g. Yahya ibn Úmar al-Lamtuní, Abu-Bakr ibn Ibrahim al-Lamtuní, Abu-Bakr ibn Úmar al-Lamtuní
an-Nafussí / an-Nafussiyya, relatiu a la clan amazic dels Infusen
al-Quraixí / al-Quraixiyya, relatiu a la tribu de Quraix, e. g. Abd-al-Qàdir al-Quraixí, Habib ibn Abd-al-Màlik al-Quraixí al-Marwaní, Abu-Uthman Saïd ibn al-Hàkam al-Quraixí, Khadija bint Khuwàylid al-Quraixiyya
as-Sinhají / as-Sinhajiyya o as-Sanhají / as-Sanhajiyya, relatiu a la tribu dels Sanhaja, e. g. Abd-al-Aziz ibn Muhàmmad as-Sinhají al-Fixtalí, Abbàs ibn Abi-l-Futuh as-Sinhají, Abd-Al·lah ibn Bulugguín as-Sinhají, Habús ibn Maksan as-Sinhají, Badis ibn Habús as-Sinhají
as-Sulamí / as-Sulamiyya, relatiu a la tribu dels Banu Sulaym, e. g. Abd-Al·lah ibn Àhmad as-Sulamí, Aixras ibn Abd-Al·lah as-Sulamí, Abd-Al·lah ibn Khàzim as-Sulamí, Yazid ibn Ussayd as-Sulamí, Yússuf ibn Raixid as-Sulamí
at-Taí / at-Taïyya, relatiu a la tribu de Tayy, e. g. Hàtim at-Taí, Abu-Tammam Habib ibn Aws at-Taí, al-Hàytham ibn Adí at-Taí, Muhyí-d-Din Muhàmmad ibn al-Arabí at-Taí
at-Tamimí / at-Tamimiyya, relatiu a la tribu de Tamim, e. g. Ahed Tamimi, Bayan ibn Saman at-Tamimí, Abu-l-Àrab Muhàmmad at-Tamimí, Sakhr ibn Qays at-Tamimí, al-Àghlab ibn Sàlim at-Tamimí
ath-Thaqafí / ath-Thaqafiyya, relatiu a la tribu de Thaqif, e. g. al-Hurr ibn Abd-ar-Rahman ath-Thaqafí, Yazid ibn Abi-Múslim ath-Thaqafí, Yússuf ibn Úmar ath-Thaqafí, Yússuf al-Barm ath-Thaqafí
az-Zanatí / az-Zanatiyya, relatiu a la tribu dels zanates

Relatives a una família o persona

al-Abbassí / al- Abbassiyya, relatiu als abbàssides
al-Aghlabí / al-Aghlabiyya, relatiu als aglàbides
al-Alawí / al-Alawiyya, relatiu als àlides, e. g. Yahya ibn Hamza al-Alawí
al-Ayyubí / al-Ayyubiyya, relatiu als aiúbides
al-Bunduqdarí / al-Bunduqdariyya, relatiu a Aydakín Bunduqdar, e. g. Bàybars al-Bunduqdarí
al-Hammadí / al-Hammadiyya, relatiu als Banu Hammad
al-Idrissí / al-Idrissiyya, relatiu als idríssides, e. g. Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Idrissí
al-Ikhxidí / al-Ikhxidiyya, relatiu als ikhxídides
al-Mismaí / al-Mismaïyya, relatiu als massàmia, una família àrab de Bàssora, e. g. Abd-al-Màlik ibn Xihab al-Mismaí
al-Umawí / al-Umawiyya, relatiu als omeies, e. g. Attab ibn Assid al-Umawí, Dhakwan al-Umawí, Amr ibn Saïd al-Umawí
al-Yaqubí / al-Yaqubiyya, relatiu a un ancestre de nom Yaqub o Abu-Yaqub, e. g. Àhmad al-Yaqubí
as-Sanussí / as-Sanussiyya, relatiu a la família fundadora de la confraria sanussiyya, e. g. Muhàmmad al-Mahdí ibn Muhàmmad as-Sanussí, Muhàmmad ibn Alí as-Sanussí
as-Saüdí / as-Saïdiyya, relatiu a la família o casa dels Al Saüd
at-Tujibí / at-Tujibiyya, relatiu als Banu Tujib, e. g. Muhàmmad ibn Hàixim at-Tujibí, al-Múndhir ibn Yahya at-Tujibí, Abu-Ishaq Ibrahim at-Tujibí al-Ilbirí, Muàwiya ibn Hudayj at-Tujibí, Muhàmmad ibn Man ibn Sumàdih at-Tujibí, Muhàmmad ibn Mardanix at-Tujibí
az-Zirí / az-Ziriyya, relatiu als zírides

Relatives a un topònim

De l'Àndalus

ad-Daní / ad-Daniyya, relatiu a la ciutat de Dàniya o Dénia, e. g. Abu-s-Salt ad-Daní
aix-Xatibí / aix-Xatibiyya, relatiu a la ciutat de Xàtiba o Xàtiva, e. g. Abu-l-Qàssim ibn Firruh aix-Xatibí
al-Andalussí / al-Andalussiyya, relatiu a la regió de l'Àndalus, e. g. Abu-Màdyan Xuayb ibn al-Hussayn al-Andalussí, Sàïd al-Andalussí, Abu-Abd-Al·lah Hamdun al-Andalussí
al-Balansí / al-Balansiyya, relatiu a la ciutat de Balànsiya o València, e. g. Abd-Al·lah ibn Abd-ar-Rahman al-Balansí, Ibn Sàlim al-Balansí al-Kalaí, Abu-Abd-Al·lah Muhàmnmad ibn Ghàlib ar-Russafí al-Balansí, Ibn az-Zaqqaq al-Balansí
al-Batalyawsí / al-Batalyawsiyya, relatiu a la ciutat de Batalyaws o Badajoz
al-Gharnatí / al-Gharnatiyya, relatiu a la ciutat de Gharnata o Granada, e. g. Abu-Hàmid al-Gharnatí, Abu-Hayyan al-Gharnatí, Abu-Muhàmmad al-Gharnatí
al-Ilbirí / al-Ilbiriyya, relatiu a la ciutat d'Ilbira, e. g. Abu-Ishaq al-Ilbirí
al-Ixbilí / al-Ixbiliyya, relatiu a la ciutat d'Ixbíliya o Sevilla, e. g. Ibn Khayr al-Ixbilí, Abu-l-Khayr al-Ixbilí, Ibn Sàyyid-an-Nas al-Ixbilí, Ibn Sahl al-Ixbilí
al-Laridí / al-Laridiyya, relatiu a la ciutat de Làrida o Lleida
al-Mayurqí / al-Mayurqiyya, relatiu a la ciutat de madínat Mayurqa o Palma, e. g. Abu-l-Hàssan Alí ibn Àhmad al-Mayurqí
al-Mursí / al-Mursiyya, relatiu a la ciutat de Múrsiya o Múrcia
al-Qurtubí / al-Qurtubiyya, relatiu a la ciutat de Qúrtuba o Còrdova, e. g. Arib ibn Sad al-Kàtib al-Qurtubí, Abu-Úmar Yússuf ibn Harun al-Kindí al-Qurtubí ar-Ramadí
al-Tulaytulí / at-Tulaytuliyya, relatiu a la ciutat de Tulàytula o Toledo, e. g. Sàïd at-Tulaytulí
as-Saraqustí / as-Saraqustiyya, relatiu a la ciutat de Saraqusta o Saragossa
at-Turtuixí / at-Turtuixiyya, relatiu a la ciutat de Turtuixa o Tortosa, e. g. Abu-Bakr at-Turtuixí, Ibrahim ibn Yaqub at-Turtuixí al-Israïlí

De la península Aràbiga

al-Hadramí / al-Hadramiyya, relatiu a la regió del Hadramaut
al-Hijazí / al-Hijaziyya, relatiu a la regió del Hijaz, e.g. Ahmed Abdel Muti Hijazi
al-Kuwaytí / al-Kuwaytiyya, relatiu a la regió o país de Kuwait
al-Umaní / al-Umaniyya, relatiu a la regió o país d'Oman, e. g. Ibn Baraka al-Umaní, Abu-l-Múthir al-Bahlawí al-Umaní
al-Yamaní / al-Yamaniyya, relatiu a la regió o país del Iemen, e. g. Abu-l-Khattab al-Maafirí al-Yamaní
an-Najdí / an-Najdiyya, relatiu a la regió del Najd, e.g. Ibn Abd-al-Wahhab an-Najdí, Àhmad ibn Màjid an-Najdí
at-Tihamí / at-Tihamiyya, relatiu a la regió de la Tihama

D'Egipte

ad-Dimyatí / ad-Dimyatiyya, relatiu a la ciutat de Damiata
al-Baradaí / al-Baradaïyya, relatiu al lloc d'al-Baràdaa, e. g. Mohamed al-Baradei
al-Iskandaraní / al-Iskandaraniyya, relatiu a la ciutat d'Alexandria, e. g. Muhàmmad an-Nuwayrí al-Iskandaraní
al-Misrí / al-Mistriyya, relatiu a Egipte, e.g. Àhmad ibn Yússuf al-Misrí, Xams al-Din al-Xujai al-Misrí, al-Hassib al-Misrí, Ibn al-Furat al-Misrí, Ibn at-Túwayr al-Misrí
as-Sakhawí / as-Sakhawiyya, relatiu a la ciutat de Sakha

De l'Iraq

al-Baghdadí / al-Baghdadiyya, relatiu a la ciutat de Baghdad, e. g. al-Khatib al-Baghdadí, Abu-Mansur al-Baghdadí, Abd-al-Latif al-Baghdadí, Abd-al-Qàdir ibn Úmar al-Baghdadí, Abu-Bakr al-Baghdadí, Abu-l-Barakat al-Baghdadí
al-Basrí / al-Basriyya, relatiu a la ciutat de Bàssora
al-Iraqí / al-Iraqiyya, relatiu a la regió o país d'Iraq
al-Iskafí / al-Iskafiyya, relatiu a l'antiga ciutat d'Iskaf o Uskaf Bani Junayd, e. g. Abu-Ishaq Muhàmmad al-Iskafí
al-Kufí / al-Kufiyya, relatiu a la ciutat de Kufa, e. g. Abu-Yússuf Yaqub al-Ansarí al-Kufí
al-Madaïní / al-Madaïniyya, relatiu a la ciutat d'al-Madàïn, al-Madaïní
al-Mawsilí / al-Mawsiliyya, relatiu a la ciutat de Mossul
at-Tikrití / at-Tikritiyya, relatiu a la ciutat de Tikrit

Del Llevant o Xam

ad-Dimaixqí / ad-Dimaixqiyya, relatiu a la ciutat de Damasc, e. g. al-Kutubí ad-Dimaixqí, Ibn Abi Asrun ad-Dimaixqí, adh-Dhahabí ad-Dimaixqí, Ibn al-Mujàwir ad-Dimaixqí, Ibn an-Nafís ad-Dimaixqí
aix-Xamí / aix-Xamiyya, relatiu al Xam
al-Filistiní / al-Filistiniyya, relatiu a la regió de Palestina, e.g. Abu-Qutada al-Filistiní
al-Ghazí / al-Ghaziyya, relatiu a la ciutat de Ghaza
al-Halabí / al-Halabiyya, relatiu a la ciutat d'Alep
al-Hamawí / al-Hamawiyya, relatiu a la ciutat de Hama, e. g. Yaqut al-Hamawí
al-Himsí / al-Himsiyya, relatiu a la ciutat de Homs
al-Lubnaní / al-Lubnaniyya, relatiu a la regió o país del Líban
al-Maqdissí / al-Maqdissiyya, relatiu a la ciutat de Jerusalem (bayt al-Maqdis), e. g. Abu-Xama al-Maqdissí, Ramzi Maqdisi
al-Qudsí / al-Qudsiyya, relatiu a la ciutat de Jerusalem (al-Quds)
an-Nabulussí / an-Nabulussiyya, relatiu a la ciutat de Nablus, e. g. Abd-al-Ghaní ibn Ismaïl an-Nabulussí
as-Surí / as-Suriyya, relatiu a la regió o país de Síria

Del Magrib

al-Fassí / al-Fassiyya, relatiu a la ciutat de Fes, e. g. Abu-Imran al-Fassí, Abd-ar-Rahman al-Fassí, Abd-al-Qàdir al-Fassí, Allal al-Fassi
al-Jazaïrí / al-Jazaïriyya, relatiu a la ciutat d'Alger, e. g. Abd-al-Qàdir al-Jazaïrí
al-Libí / al-Libiyya, relatiu a la regió o país de Líbia
al-Maghribí / al-Maghribiyya, relatiu al Magrib o al Marroc, e. g. Abu-l-Qàssim al-Hussayn ibn Alí al-Maghribí, al-Hussayn ibn Alí al-Maghribí, Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Hussayn al-Maghribí, Samàwal al-Maghribí, Ibn Saïd al-Maghribí, Abd al-Qadir al-Maghribí, Muhyí-d-Din al-Maghribí
al-Marrakuixí / al-Marrakuixiyya, relatiu a la ciutat de Marràqueix, e. g. Abd-al-Wàhid al-Marrakuixí, Ibn Idhari al-Marrakuixí
al-Qayrawaní / al-Qayrawaniyya, relatiu a la ciutat de Kairuan, e. g. Ibn Abi-Dínar al-Qayrawaní, Abu-l-Àrab al-Qayrawaní, Abu-Ishaq al-Qayrawaní al-Husrí
at-Tarabulsí / at-Tarabulsiyya, relatiu a la ciutat de Trípoli de Líbia
at-Tunissí / at-Tunissiyya, relatiu a la ciutat de Tunis

De Pèrsia

ad-Darbandí / ad-Darbandiyya, relatiu a la ciutat de Derbent
ad-Daylamí / ad-Daylamiyya, relatiu a la regió de Daylam, e. g. Abu-l-Fat·h ad-Daylamí
aix-Xirazí / aix-Xiraziyya, relatiu a la regió de Xiraz, e. g. Rafi al-Din al-Xirazi, Afzal Khan Sukral·là al-Xirazi, Abu l-Fadl Xirazi, Abu-l-Fadl al-Abbàs ibn al-Hussayn aix-Xirazí
al-Astarabadí / al-Astarabadiyya, relatiu a la ciutat d'Astarabad, e. g. Fazlallah al-Hurufi al-Astarabadi, Mirza Muhammad Mahdi Khan Astarabadi, Khwadja-i Djahan Astarabadi
al-Baluixí / al-Baluixiyya, relatiu a la regió de Balutxistan
al-Buzajanú / al-Buzajaniyya, relatiu a l'antiga ciutat de Buzajan, e. g. Abu-l-Wafà Muhàmmad al-Buzajaní
al-Farsí / al-Farsiyya, relatiu als perses o a la regió o país de Persia
al-Hamadhaní / al-Hamadhaniyya o al-Hamadaní / al-Hamadaniyya, relatiu a la ciutat de Hamadan, e. g. Badí-az-Zaman al-Hamadhaní, Raixid-ad-Din al-Hamadhaní, Abd-al-Jabbar ibn Àhmad al-Hamadhaní
al-Isfahaní / al-Isfahaniyya, relatiu a la ciutat d'Isfahan, e. g. al-Isfahaní, al-Jawad al-Isfahaní, Hamza al-Isfahaní, Imad-ad-Din al-Isfahaní, Abu-Issa al-Isfahaní, Abu-Xujà Àhmad ibn al-Hussayn ibn Àhmad al-Isfahaní, Abu-r-Rayyan Àhmad al-Isfahaní
al-Jannabí / al-Jannabiyya, relatiu a la ciutat de Ganafa
al-Jilaní / al-Jilaniyya o al-Jilí / al-Jiliyya, relatiu a la regió de Gilan, e. g. Abd-al-Qàdir al-Jilaní
al-Jurjaní / al-Jurjaniyya, relatiu a la regió de Gurgan, e. g. Muhammad Zahir al-Din Mirza Ali Bakht Bahadur Gurgani Azfari
al-Juzjaní / al-Juzjaniyya, relatiu a la regió de Guzgan, e. g. al-Juzjaní
al-Khurassaní / al-Khurassaniyya, relatiu a la regió del Gran Khorasan, e. g. Abd-Al·lah ibn Tàhir al-Khurassaní, Abu-Ghànim al-Khurassaní, Abu-Ubayd al-Qàssim al-Khurassaní
al-Maraghí / al-Maraghiyya, relatiu a la ciutat de Maragha, e. g. Abd-al-Qàdir al-Maraghí
al-Qazwiní / al-Qazwiniyya, relatiu a la ciutat de Qazvin, e. g. Abu-Yahya al-Qazwiní
al-Quhistaní / al-Quhistaniyya, relatiu a la regió de Quhistan
al-Qumissí / al-Qumissiyya, relatiu a la regió de Qumis
an-Nafussí / an-Nafussiyya, relatiu a la regió del Jabal Nafusa, e. g. Abu-Mansur Ilyàs an-Nafussí
an-Nihawandí / an-Nihawandiyya o an-Nahawandí / an-Nahawandiyya, relatiu a la ciutat de Nahavand
an-Nisaburí / an-Nisaburiyya o an-Naysaburí / an-Naysaburiyya, relatiu a la ciutat de Nixapur
ar-Razí / ar-Raziyya, relatiu a la ciutat de Rayy, e. g. Abu-Hàtim ar-Razí, aAbu-Bakr Muhàmmad ar-Razí, Fakhr-ad-Din ar-Razí
as-Sistaní / as-Sistaniyya o as-Sijistaní / as-Sijistaniyya o as-Sijí / as-Sijiyya, relatiu a la regió de Sistan, e. g. Abu-Yaqub Ishaq ibn Àhmad as-Sijí, Abu-Dàüd as-Sijistaní, Abu-Sulayman as-Sijistaní al-Mantiqí, Ali al-Sistani
at-Tabarí / at-Tabariyya, relatiu a la regió de Tabaristan, e. g. Muhàmmad ibn Jarir at-Tabarí
at-Tussí / at-Tussiyya, relatiu a la ciutat de Tus, e. g. Nassir-ad-Din at-Tussí, Amir at-Tussí

De Turquia

ar-Rumí / ar-Rumiyya, relatiu a la regió dels Rum o Àsia Menor
at-Turkí / at-Turkiyya, relatiu als turcs

D'altres llocs

ad-Dihlawí / ad-Dihlawiyya, relatiu a Delhi, e. g. Abd-al-Aziz ad-Dihlawí
al-Armaní / al-Armaniyya, relatiu a la Gran Armènia o als armenis
al-Balkhí / al-Balkhiyya, relatiu a la ciutat de Balkh, e. g. Abu-Màixar al-Balkhí
al-Biruní / al-Biruniyya, relatiu a la ciutat de Beruniy, e. g. al-Biruní
al-Bukharí / al-Bukhariyya, relatiu a la ciutat de Bukharà, e. g. Muhàmmad al-Bukharí
al-Busnawí / al-Busnawiyya, relatiu a la regió de Bòsnia
al-Farghaní / al-Farghaniyya, relatiu a la ciutat de Fergana, e. g. al-Farghaní
al-Khuwarizmí / al-Khuwarizmiyya, relatiu a la regió de Coràsmia, e. g. Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarizmí, Abu-Bakr al-Khwarizmí
al-Marwazí / al-Marwaziyya, relatiu a la ciutat de Merv
al-Maymandí / al-Maymandiyya, relatiu a la ciutat de Maymand, al Zabulistan, e. g. Abd-ar-Razzaq al-Maymandí
al-Palimbaní / al-Palimbaniyya, relatiu a la ciutat de Palembang, e. g. Abd-as-Samad ibn Abd-Al·lah al-Palimbaní
as-Sindí / as-Sindiyya o as-Sindhí / as-Sindhiyya, relatiu a la regió del Sind, e. g. Abu-Atà as-Sindí
at-Tiflissí / at-Tiflissiyya, relatiu a la ciutat de Tbilisi

Relatives a un grup ètnic, social o religiós

aix-Xafiï / aix-Xafiïyya, relatiu a l'escola jurídica xafiïta, e. g. Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Idrís aix-Xafií
aix-Xií / aix-Xiïyya, relatiu als xiïtes, e. g. Abu-Abd-Al·lah aix-Xií
al-Ansarí / al-Ansariyya, relatiu als ansar, e. g. Hussayn ibn Yahya al-Ansarí, Abu-d-Dardà al-Ansarí, Abu-Yússuf Yaqub al-Ansarí al-Kufí, Abu-Ayyub al-Ansarí, Màslama ibn Mukhal·lad ibn as-Sàmit al-Ansarí
al-Hanafí / al-Hanafiyya, relatiu a l'escola jurídica hanafita, e. g. Ibn al-Furat al-Misrí al-Hanafí, Ibn Iyàs al-Hanafí
al-Hanbalí / al-Hanbaliyya, relatiu a l'escola jurídica hanbalita, e. g. Mujir-ad-Din al-Hanbalí al-Ulaymí
al-Israïlí / al-Israïliyya, relatiu a Israel o els israelites, e. g. Ibrahim ibn Yaqub at-Turtuixí al-Israïlí, Ibn Abi-l-Bayan al-Israïlí
al-Jabartí / al-Jabartiyya, relatiu als jabart, nom donat als musulmans d'Etiòpia, e. g. Abd-ar-Rahman al-Jabartí
al-Majussí / al-Majussiyya, relatiu als zoroastrians, e. g. Sunbadh al-Majussí
al-Malikí / al-Malikiyya, relatiu a l'escola jurídica malikita
al-Qibtí / al-Qibtiyya o al-Qubtí / al-Qubtiyya, relatiu als coptes, e. g. Màriya el-Qibtiyya
al-Yahudí / al-Yahudiyya, relatiu als jueus
al-Yazidí / al-Yazidiyya, relatiu als iazidis
ar-Rumí / ar-Rumiyya, relatiu als rum
as-Sufí / as-Sufiyya, relatiu al sufisme, e. g. Abd-ar-Rahman as-Sufí
at-Tabatabaí / at-Tabataïyya, relatiu als descendents del Profeta tant per part de pare com de mare
at-Tawhidí / at-Tawhidiyya, relatiu a ahl al-adl wa-t-tawhid, nom que es donaven a ells mateixos els mutazilites, e. g. Abu-Hayyan at-Tawhidí^[7]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. "نسب". ISBN 978-84-412-1546-7.
↑ Exactament, la terminació masculina és -iyy, però per convenció i ja que en la transliteració s'omet normalment la declinació, es transcriu sistemàticament -ī.
↑ Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. "بحر". ISBN 978-84-412-1546-7.
↑ Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. "شمس". ISBN 978-84-412-1546-7.
↑ Beeston, A.F.L. Arabic nomenclature... Arxivat 2009-03-06 a Wayback Machine., p. 5.
↑ Vegeu aquí les normes de transcripció simplificada dels mots àrabs.
↑ En el cas concret d'aquest filòsof, també es diu que la seva nisba vindria del fet que el seu pare venia dàtils a Bagdad, especialment una varietat iraquiana anomenada tawhid, cf. أبو حيان التوحيدي. [Consulta: 3 octubre 2020]

[:0-1] 1,0 ^1,1 Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. "نسب". ISBN 978-84-412-1546-7.

[2] Exactament, la terminació masculina és -iyy, però per convenció i ja que en la transliteració s'omet normalment la declinació, es transcriu sistemàticament -ī.

[3] Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. "بحر". ISBN 978-84-412-1546-7.

[4] Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. "شمس". ISBN 978-84-412-1546-7.

[5] Beeston, A.F.L. Arabic nomenclature... Arxivat 2009-03-06 a Wayback Machine., p. 5.

[6] Vegeu aquí les normes de transcripció simplificada dels mots àrabs.

[7] En el cas concret d'aquest filòsof, també es diu que la seva nisba vindria del fet que el seu pare venia dàtils a Bagdad, especialment una varietat iraquiana anomenada tawhid, cf. أبو حيان التوحيدي. [Consulta: 3 octubre 2020]

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]