Necromys
Necromys lasiurus | |
Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Rodentia |
Família | Cricetidae |
Subfamília | Sigmodontinae |
Gènere | Necromys Ameghino, 1889 |
Nomenclatura | |
Sinònims |
Necromys és un gènere de rosegadors petits de la família dels cricètids, integrat per set espècies vivents i dues de fòssils.[1] Habiten el nord i centre de Sud-amèrica.[2]
Taxonomia
[modifica]Aquest gènere fou descrit l'any 1899 pel zoòleg argentí Florentino Ameghino, per a incloure-hi un tàxon fòssil exhumat d'estrats del Plistocè superior del nord de la província de Buenos Aires, al centre-est de l'Argentina: Necromys conifer.[3]
El 1916 Oldfield Thomas creà Bolomys per a incloure-hi les espècies restants, totes vivents, tanmateix, com que corresponen al mateix gènere que la fòssil, s'ha d'utilitzar el nom més antic.[4]
Necromys és un parent proper dels altres akodontinis sud-americans, especialment Akodon, i alguns autors fins i tot el classificaren com a subgènere d'aquest últim.
Taxonomia
[modifica]Aquest gènere se subdivideix en 8 espècies vivents i 2 de fòssils:
- Necromys amoenus
- Necromys lactens
- Necromys lasiurus
- Necromys lenguarum
- Necromys lilloi
- Necromys obscurus
- Necromys punctulatus[5]
- Necromys urichi
- Necromys conifer †(espècie coneguda només pel registre fòssil)[6]
- Necromys bonapartei † (espècie coneguda només pel registre fòssil)
Dues altres espècies s'hi solen incloure com a sinònimes de Necromys lasiurus:
- Necromys benefactus (Thomas, 1919)
- Necromys temchuki (Massoia, 1980)
Hàbitat i distribució
[modifica]Les seves espècies habiten estepes andines i d'altiplà, boscos secs del Gran Chaco i armenteres i sabanes de terres baixes subtropicals i tropicals, a Veneçuela, Colòmbia, l'Equador, el Perú,[7] Bolívia, el Paraguai, el Brasil, l'Uruguai i l'Argentina.[8]
Característiques i costums
[modifica]Són rosegadors petits, d'aproximadament 14 centímetres de llargada corporal, als quals s'afegeix una cua d'una mica menys de 10 cm. El seu pes és d'aproximadament 20 a 50 grams.
Són d'hàbits nocturns i subterranis i excaven els seus propis túnels. La seva dieta és omnívora (insectes i material vegetal). Les femelles pareixen diverses vegades a l'any, de 3 a 6 cries per ventrada, després d'un període de gestació de 21 a 23 dies.
Referències
[modifica]- ↑ Chébez, Juan Carlos. Otros que se van. Fauna argentina amenazada. 1a edició. Buenos Aires: Albatros, 2009, p. 552.
- ↑ Musser, G. G. i M. D. Carleton (2005). Superfamily Muroidea. pàg. 894–1531 a Mammal Species of the World a Taxonomic and Geographic Reference. D. E. Wilson i D. M. Reeder (editors). Johns Hopkins University Press, Baltimore.
- ↑ Ameghino, F. (1889). Contribución al conocimiento de los mamíferos fósiles de la República Argentina: Obra escrita bajo los auspicios de la Academia nacional de ciencias de la República Argentina para ser presentada a la Exposición universal de París de 1889 (Vol. 6). La Academia.
- ↑ D'Elía, G., Pardiñas, U. F., Jayat, J. P. i Salazar-Bravo, J. (2008). Systematics of Necromys (Rodentia, Cricetidae, Sigmodontinae): species limits and groups, with comments on historical biogeography. Journal of Mammalogy, 89(3), 778-790.
- ↑ Voss, R. S. 1991. On the identity of "Zydogontomys" punctulatus (Rodentia: Muroidea). American Museum Novitates 3.026: 1-8.
- ↑ Massoia, E. i Pardiñas, U. F. J. (1993). El estado sistemático de algunos muroideos estudiados por Ameghino en 1889. Revalidación del género Necromys (Mammalia, Rodentia, Cricetidae). Ameghiniana, 30(4), 407-418.
- ↑ Pacheco, V., de Macedo, H., Vivar, E., Ascorra, C.F., Arana-Cardó, R. i Solari, S. (1995). Lista anotada de los mamíferos peruanos. Occasional Papers in Conservation Biology 2: 1-35.
- ↑ Galliari, C., Pardiñas, U. i Goin, F. (1996). Lista comentada de los mamíferos argentinos. Mastozoología Neotropical 3(1): 39-61.