Vés al contingut

Narcís Sicars i Salvadó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaNarcís Sicars i Salvadó

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Narciso Sicars y Salvadó Modifica el valor a Wikidata
segle XIX Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort12 octubre 1918 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójurista, advocat, escriptor Modifica el valor a Wikidata
PartitComunió Tradicionalista Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolMarquès Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMaría del Rosario Schwart y Nanot Modifica el valor a Wikidata
PareEmili Sicars i de Palau Modifica el valor a Wikidata
ParentsNarcís Sicars i Lligoña, avi patern Modifica el valor a Wikidata


Narcís Sicars i Salvadó (segle xix - Barcelona, 12 d'octubre de 1918),[1][2][3][4] I marquès de Sant Antoni, Doctor en Dret[5] i en Filosofia i Lletres[6] per la Universitat de Barcelona; escriptor i traductor; publicista.

Biografia

[modifica]

Va adaptar al català obres de teatre franceses, com ≪Por!≫, del dramaturg Felix Duquesnel, estrenada en el Teatre Principal de Barcelona en 1907;[7] i ≪Fugir del foch…≫, estrenada al Teatre Principal de Barcelona en 1908.[8]

Membre del Consell d'Administració de la Caixa de Barcelona.[9]

Casat en 1909 amb María del Rosario Schwart y Nanot (†1968).[10] Narcís Sicars va morir pocs anys després, en 1918. No van tenir descendència. La seva vídua va casar en segones noces amb Joan Fort i Galcerán, amb qui va tenir dos fills: Juan (casat amb Monique Fonthier Brasseur) i Enrique (casat amb María Luisa Rocamora Llusá).

Narcís Sicars i Salvadó, d'ideologia tradicionalista, era fill i net de destacats carlistes:

El seu pare era Emili Sicars i de Palau (1841-1913), polític de filiació carlista, va ser diputat a Corts en el període 1871-1872 per la circumscripció de Girona[11] Candidat carlista en les eleccions generals de 1872 i 1891 per Girona.[12] Senador del Regne entre 1907-1910 per la circumscripció de Barcelona en la candidatura de Solidaritat Catalana.[13]

El seu avi era Narcís Sicars i Lligoña (1801-1877), alcalde de Girona en 1841, i diputat a Corts per Girona dos cops: en 1840 i en el període 1844-1846.[14] Doctor en Dret per la Universitat d'Osca. President de la Sala dels jutjats de la província de Girona.

Obres

[modifica]
  • Sicars i Salvadó, Narcís. (1900), La Escuela Neutra Oficial ante el Derecho Natural y el Derecho Público, Librería y tipografía católica, Barcelona.
  • Sicars i Salvadó, Narcís. (1902), El Suicidio jurídicamente considerado, Imprenta Barcelonesa, Barcelona.
  • Sicars i Salvadó, Narcís. (1906), Don Manuel Tamayo Bans: Estudio crítico-biográfico, Librería y tipografía católica, Barcelona.
  • Sicars i Salvadó, Narcís. (1908), ¡Por!: comedia en un acte (en català), Bartomeu Baxarias, Barcelona.
  • Sicars i Salvadó, Narcís. (1909), Misión del periodista católico en nuestros días, Librería y tipografía católica, Barcelona.
  • Sicars i Salvadó, Narcís. (1917), La Delincuencia en los niños: sus causas y sus remedios, Imprenta de la Casa de la Caridad, Barcelona.
  • Traducció al castellà de: F. Juan Charruau S.J., A las jóvenes. Camino del matrimonio.

Distincions

[modifica]
  • Diploma honorífic i medalla de plata de la Societat Econòmica d'Amics del País, 1909.[17]
  • Membre de la Real Academia Sevillana de Buenas Letras, 1910.[18]

Referències

[modifica]
  1. «Esquela». La Vanguardia, 16496, 13-10-1918, pàg. 1 [Consulta: 6 febrer 2021].
  2. «Obituari». La Veu de Catalunya, 7026, 14-10-1918, pàg. 7 [Consulta: 6 febrer 2021].
  3. «De los nuestros». El Norte: diario católico-monárquico, 2656, 15-10-1918, pàg. 2 [Consulta: 6 febrer 2021].
  4. Esquela, a La Vanguardia, 20 de novembre de 1918, pàgina 2.
  5. Breve, en La Vanguardia, 15 de desembre de 1901, pàgina 2.
  6. Breve, a La Vanguardia, 17 de gener de 1900, pàgina 2.
  7. Breve, La Vanguardia, 10 de desembre de 1907, pàgina 10.
  8. Breve, a La Vanguardia, 12 de febrer de 1908, pàgina 9.
  9. ≪Entre Espartero y la huelga general de 1902≫, a El País, 30 de juliol de 1989.
  10. Breve, La Vanguardia, 1 de juny de 1909, pàgina 3.
  11. «Sicars, Emilio», a Arxiu del Congrés dels Diputats.
  12. «Breve: En Gerona», en La Vanguardia, 3 febrer 1891, pàgina 2.
  13. «Sicars y de Palau, Narciso», s Arxiu del Senay.
  14. «Sicars, Narciso», a Arxiu del Congrés dels Diputats.
  15. Fernández-Mota de Cifuentes, María Teresa (1984), Relación de títulos nobiliarios vacantes, y principales documentos que contiene cada expediente que, de los mismos, se conserva en el Archivo del Ministerio de Justicia, Ediciones Hidalguía, Madrid.
  16. Breve, a La Vanguardia, 20 de juny de 1909, pàgina 4.
  17. Breve, a La Vanguardia, 27 de maig de 1909, pàgina 2.
  18. Breve, a La Vanguardia, 24 d'abril de 1910, pàgina 3.
  19. Breve, en La Vanguardia, 9 de maig de 1917, pàgina 7.