Nabi Salih
| ||||
| Tipus | poble  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Estat de Palestina | |||
| Territori ocupat | Cisjordània | |||
| Governacions | Governació de Ramal·lah i al-Bireh | |||
| Població humana | ||||
| Població | 600 (2016) (60 hab./km²) | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 10 km² | |||
| Altitud | 580 m | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
Nabi Salih[1] (àrab: النبي صالح, an-Nabī Ṣāliḥ) és una vila palestina de la governació de Ramal·lah i al-Bireh, al centre de Cisjordània, situada 20 km al nord-oest de Ramal·lah. Segons l'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina (PCBS), tenia 683 habitants en 2016.[2] Es fa notar per les marxes setmanals per protestar contra l'ocupació realitzada des del 2010, una pràctica suspesa el 2016, després de 350 habitants hagin patit lesions en enfrontaments amb tropes israelians durant aquest període.[3]
Història
[modifica]S'hi ha trobat terrissa d'èpoques romana i romana d'Orient.[4]
Època otomana
[modifica]Nabi Salih, com tota Palestina, es va incorporar a l'Imperi Otomà en 1517, i també s'hi van trobar restes de l'època otomana.[4] Als registres fiscals de 1596 la vila apareix (amb el nom Dayr Salih) com a part de la nàhiya d'al-Quds, al liwà d'al-Quds. Tenia una població de dues llars musulmanes. Es pagaven impostos sobre el blat, ordi, cultius d'estiu i ingressos ocasionals.[5]
L'explorador francès Victor Guérin va visitar el lloc dues vegades al segle xix. El 1863 va escalar l'alçada propera i el 1870 va assenyalar que el lloc va ser nomenat per una persona que «és venerada sota un koubbeh parcialment construït amb pedra normal amb una aparença d'antiguitat.» El 1870 Guérin estimava que el poble tenia 150 habitants,[6] mentre que una llista de pobles otomans d'aproximadament el mateix any va mostrar que «Nebi Salih» tenia 5 cases i una població de 22, tot i que el recompte de població només incloïa homes.[7][8]
En 1883 el Survey of Western Palestine de la Palestine Exploration Fund la descriu com «un poble de grandària moderada sobre una cresta, amb una petita mesquita i un pou al sud. Hi ha una font aproximadament tres quarts de milla a l'est.»[9]
Època del Mandat Britànic
[modifica]En el cens de Palestina de 1922, organitzat per les autoritats del Mandat Britànic, la població de Nabi Salih era de 105 musulmans,[10] que augmentaren a 144 en el cens de 1931 census.[11]
En 1945, Nabi Salih tenia 170 habitants.[12]
Després de 1948
[modifica]En la vespra de guerra araboisraeliana de 1948, i després dels acords d'armistici araboisraelians de 1949, Nabi Salih fou ocupada pel regne haixemita de Jordània. Després de la Guerra dels Sis Dies de 1967 va romandre sota l'ocupació israeliana.
Santuari de Salih
[modifica]La tradició local identifica el complex d'edificis cúpules de color blau del poble amb el santuari del profeta Salih (Bíblica Shelah). L'estructura moderna va ser construïda al segle xix durant el domini otomà.[13] L'edifici inclou una Zàuiya, un espai d'allotjament sufita guardat per un vigilant.[14] Estava situat sobre les restes d'una estructura croada que es va suposar que estava construïda sobre les ruïnes d'una església de l'època romana d'Orient. Les restes de l'estructura croada-bizantina, inclouen l'absis d'una capella de tres passadissos situada darrere del complex del santuari.[13]
El Maqam (santuari) Nabi Salih va ser l'estructura religiosa més important, de 16 edificis diferents, a la regió de Bani Zeid. Va servir com a lloc de trobada per a famílies durant dos ritus de pas per als seus fills: circumcisions col·lectives i primeres tallades de cabell. Aquests esdeveniments van ser seguits de pícnics i jocs. Coincidint amb la Setmana Santa celebrada pels àrabs cristians locals, els musulmans de la zona visitaven el santuari Nabi Salih i sortien per la processó anual a la Mesquita d'Al-Aqsa (juntament amb el Haram ash-Sharif) i el santuari de Nabi Musa ("Profeta Moisès") al sud de Jericó. Els habitants del barri al-Salihiyah de Damasc, que reclamaven que descendien dels abbàssides, consideraven que Nabi Salih era el lloc del seu epònim i hi viatjaven per commemorar el lloc. Va ser a Nabi Salih on centenars d'homes de Deir Ghassaneh i altres pobles del xeïcat Bani Zeid interactuaren amb la comunitat àraboparlant musulmana de Palestina i Levant.[14]
En 2003, sota la supervisió de l'arquitecte Yara al-Sharif Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine., el complex va ser restaurat. Va costar $63,000, principalment finançat per Suècia. La sala d'oració i la sala de tomba són propietat de l'autoritat waqf islàmica, però és llogada pel Centre Cultural Nabi Salih. Actualment, el complex està format per tres plantes (inclòs un pis subterrani) que conté la tomba, una gran sala d'oració, una premsa d'olives, un pou d'aigua, una aula, una sala polivalent, una sala de conferències de dues voltes, un pati i dues terrasses davanteres i posteriors. Totes les entrades són arcs apuntats semicirculars. El Centre Cultural An Nabi Salih és l'estructura més significativa del poble.[13]
Protestes setmanals
[modifica]Els residents de Nabi Salih han acollit manifestacions setmanals durant tres anys en protesta per la confiscació de les terres del poble i la presa de possessió del proper assentament israelià, Halamish.[15] Segons un oficial de les FDI que havia servit a la zona, les protestes es van iniciar el 2009 per una trama d'arbres cítrics i ruscs, que va ser incendiat pels colons en una política de responsabilitat mútua. Els soldats de les FDI solien banyar-se en 3 piscines. Els colonitzadors van posar un signe anomenant-lo "Font de Meir", després que Meir Segal, un dels fundadors de Halamish, va abandonar l'àrea, van posar bancs, una pèrgola i taules de pícnic i la va plantar magranes, figues i oliveres. En resposta a lesqueixes, un funcionari del 2012 ordenà la demolició del que havien construït els colons. L'ordre no s'ha realitzat. Les manifestacions també protesten contra l'expansió de l'assentament de Halamish sobre terres palestines privades.[16][17]
Durant les protestes, hi ha enfrontaments regulars amb l'Exèrcit israelià que intenta dispersar multituds mitjançant municions de foc real,[18] gas lacrimogen, aigua fètida, bales de goma, granades de so i altres mètodes de dispersió, mentre que els joves palestins responien llançant pedres. Les autoritats israelianes han reprimit els residents utilitzant tàctiques com incursions nocturnes dirigides a habitatges i detencions de presumptes llançadors de pedres.[19] L'11 de desembre de 2011, Mustafa Tamimi va ser disparat a la cara per un contenidor de gas lacrimogen a prop i després va morir per les ferides, convertint-se en el primer resident de Nabi Salih a ser assassinat durant una manifestació.[20][21] L'endemà, un gran grup de manifestants van marxar a l'entrada d'Halamish per commemorar a Tamimi, però van ser detinguts per l'exèrcit israelià que va arrestar a 15 manifestants, inclosos palestins, israelians i internacionals.[19] Israel va tancar la investigació sense cap repercussió contra el soldat que havia disparat els trets.[22]
Bassem al-Tamimi, un dels líders de la protesta, ha estat arrestat dotze vegades per les forces israelianes,[23] fins al punt que ha passat més de ters anys en detenció administrativa sense judici.[24] La seva detenció més recent va tenir lloc el març de 2011, quan va ser acusat d'enviar joves per tirar pedres, celebrar una marxa sense permís, i pervertir el curs de la justícia; un tribunal militar israelià el va declarar culpable dels dos càrrecs anteriors i no és culpable d'aquest últim.[25] La seva detenció va cridar l'atenció internacional, la Unió Europea el va descriure com a "defensor dels drets humans" i Amnistia Internacional designant-lo presoner de consciència.[26]
Altres incidents de seguretat
[modifica]- El 19 de novembre de 2012, Rushdi Tamimi, un manifestant palestí de 28 anys, va ser assassinat pel foc israelià durant una manifestació a Nabi Salih en solidaritat amb la gent de la Franja de Gaza a la llum de la recent ofensiva israeliana contra el territori, Operació Columna de Núvol.[27]
- El 16 de gener de 2016, l'exèrcit israelià va segellar la carretera principal que entra al poble.[28]
- El 16 de juliol de 2017, un sospitós de 34 anys, que es creu que va ser el pistoler que va dirigir un vehicle prop d'un assentament israelià al nord de Ramallah i va ferir a un nacional estranger d'ascendència palestina, va ser assassinat per soldats israelians després d'intentar disparar ells.[29]
Nabi Salih va ser un dels tres temes principals del llibre de "The Way to the Spring: Life and Death in Palestine" de Ben Ehrenreich.[30]
Informes de B'Tselem
[modifica]En febrer de 2011 voluntaris de B'Tselem van filmar soldats israelians que arribaven a les cases dels residents palestins, despertant i fotografiant nens.[31] Un informe de B'Tselem[32] de setembre de 2011 acusa les forces de seguretat d'Israel d'infringir els drets dels manifestants palestins a Nabi Saleh.
El 31 d'agost de 2012, dos manifestants del poble van resultar ferits per les bales durant una reunió de protesta. La FDI es va comprometre a investigar i va dir que els soldats disparaven trets a l'aire com a resposta al llançament de pedres.[33]
El 2016, els vilatans van decidir aturar les seves marques de protesta. En els sis anys des del 2010, l'alcalde va estimar que 350 membres d'una població de 600 van patir lesions de diverses mesures de dispersió israelianes, de les quals 50 han quedat discapacitades.[3]
Referències
[modifica]- ↑ «Nabi Salih». ésAdir. [Consulta: 10 novembre 2023].
- ↑ «Projecció de població pel Districte de Ramal·lah, ordenat per municipis, 2006- 2016». Arxivat de l'original el 2017-11-21. [Consulta: 23 setembre 2017].
- ↑ 3,0 3,1 Allison Deger, 'After building a protest movement, West Bank village of Nabi Saleh steps back from weekly Friday protests,' Mondoweiss 7 September 2016.
- ↑ 4,0 4,1 Finkelstein et.al., 1997, pp. 379-380
- ↑ Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 112.
- ↑ Guérin, 1875, pp. 105, 106.
- ↑ Socin, 1879, p. 158
- ↑ Hartmann, 1883, p. 106 també va assenyalar 5 cases
- ↑ Conder and Kitchener, 1882, vol 2, p. 291
- ↑ Barron, 1923, Table VII, Sub-district of Ramallah, p. 17
- ↑ Mills, 1932, p. 50.
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics, 1945, p. 26
- ↑ 13,0 13,1 13,2 Bshara, Khaldun. An Nabi Saleh Cultural Centre, An Nabi Saleh[Enllaç no actiu] Riwaq Centre and RehabiMed.
- ↑ 14,0 14,1 Bussow, 2011, pp. 123-124.
- ↑ Amira Hass, Defying the occupation with a camcorder, at Haaretz, 23 July 2012.
- ↑ 'How dispossession happens,' Arxivat 2017-01-15 a Wayback Machine. OCHA 2 March 2012.
- ↑ Nahum Barnea, 'Nebi Salah footage a reflection of Israel,' Ynet 6 September 2015.
- ↑ http://www.imemc.org/article/71128
- ↑ 19,0 19,1 Israel detains 15 at Nabi Saleh protest Arxivat 2012-04-11 a Wayback Machine.. Ma'an News Agency. 2011-12-16.
- ↑ Hasson, Nir. Palestinian dies after hit by tear gas canister. Haaretz. 2011-12-11.
- ↑ Israeli soldiers clash with mourners at funeral of Palestinian protester, Phoebe Greenwood, 11 December 2011, The Guardian
- ↑ Israeli military closes investigation into death of Palestinian stone-thrower, 6 December 2013, The Guardian
- ↑ Harriet Sherwood. «Palestinian protester cleared of incitement charge». The Guardian, 20-05-2012. [Consulta: 20 maig 2012].
- ↑ Amira Hass. «Mighty Israel and its quest to quash Palestinian popular protest». Haaretz, 28-03-2011. [Consulta: 20 maig 2012].
- ↑ Steve Weizman «West Bank activist Tamimi convicted of stoning charge». Agence France-Presse. Google News, 20-05-2012 [Consulta: 20 maig 2012].[Enllaç no actiu]
- ↑ Associated Press «Israel military court convicts Palestinian protest leader of urging youths to hurl rocks». The Washington Post. Associated Press, 20-05-2012 [Consulta: 20 maig 2012]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2019-09-18. [Consulta: 23 setembre 2017].
- ↑ Palestinian dies of wounds in Nabi Saleh protest Arxivat 2014-07-05 a Wayback Machine.. Ma'an News Agency. 2012-11-19.
- ↑ [1] Arxivat 2017-09-24 a Wayback Machine. Maan news 16/1/2016
- ↑ Momani, Abbas «Israeli forces shoot Palestinian gunman dead: army» (en anglès). AFP, 16-07-2017 [Consulta: 16 juliol 2017]. Arxivat 16 de juliol 2017 a Wayback Machine.
- ↑ Ben Ehrenreich’s new Palestine book explores life on "Planet Hebron", by Charles Glass, June 18 2016, The Intercept
- ↑ B'Tselem report Arxivat 2011-06-05 a Wayback Machine., February 15, 2011,
- ↑ B'Tselem. «Show of Force: Israeli Military Conduct in Weekly Demonstrations in a-Nabi Saleh». report. B'Tselem. [Consulta: 6 octubre 2011].
- ↑ Elior Levy, Report: 2 Palestinians injured by IDF fire, at Ynet, 31 August 2012.
Bibliografia
[modifica]- Barron, J.B.. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923.
- Bussow, Johann. Hamidian Palestine: Politics and Society in the District of Jerusalem 1872-1908. BRILL, 2011. ISBN 9004205691.
- Conder, C.R.; Kitchener, H. H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 2. Londres: Committee of the Palestine Exploration Fund, 1882.
- Finkelstein, I.; Lederman, Zvi. Highlands of many cultures. Tel-Aviv: Institute of Archaeology of Tel Aviv University Publications Section, 1997. ISBN 965-440-007-3.
- Government of Jordan, Department of Statistics. First Census of Population and Housing. Volume I: Final Tables; General Characteristics of the Population, 1964.
- Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945, 1945.
- Guérin, V. Description Géographique Historique et Archéologique de la Palestine. Vol 2; Samarie, pt. 2, 1875.
- Hadawi, S. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Center, 1970.
- Hartmann, M. «Die Ortschaftenliste des Liwa Jerusalem in dem türkischen Staatskalender für Syrien auf das Jahr 1288 der Flucht (1871)». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 6, 1883, pàg. 102–149.
- Hütteroth, Wolf-Dieter; Abdulfattah, Kamal. Historical Geography of Palestine, Transjordan and Southern Syria in the Late 16th Century. Erlanger Geographische Arbeiten, Sonderband 5. Erlangen, Germany: Vorstand der Fränkischen Geographischen Gesellschaft, 1977. ISBN 3-920405-41-2.
- Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932.
- Palmer, E.H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Committee of the Palestine Exploration Fund, 1881.
- Schick, C. «Zur Einwohnerzahl des Bezirks Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 19, 1896, pàg. 120–127.
- Socin, A. «Alphabetisches Verzeichniss von Ortschaften des Paschalik Jerusalem». Zeitschrift des Deutschen Palästina-Vereins, 2, 1879, pàg. 135–163.
.svg)
