Vés al contingut

Michel Vovelle

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMichel Vovelle
Biografia
Naixement(fr) Michel Luc Vovelle Modifica el valor a Wikidata
6 febrer 1933 Modifica el valor a Wikidata
Gallardon (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 octubre 2018 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Ais de Provença (França) Modifica el valor a Wikidata
President Société des études robespierristes (en) Tradueix
1986 – 1993
← Jean-René SuratteauJean-Paul Bertaud →
Director Institut d'història de la Revolució Francesa
1981 – 1993
← Albert SoboulCatherine Duprat → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Religiócap valor Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Lumière Lió II - doctorat (–1971)
École normale supérieure de Saint-Cloud (1953–)
Lycée Marceau de Chartres (en) Tradueix
Universitat de París
Liceu Louis-le-Grand
Lycée Henri-IV Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiAndré Latreille Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHistòria cultural i Revolució Francesa Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióprofessor d'universitat (1972–1983), docent (1971–1972), professor lector (1970–1971), investigador (1969–1970), professor assistent (1965–1969), professor assistent (1956–1965), historiador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de París I Panteó-Sorbona (1984–1993)
Universitat de Provença Ais-Marsella I, professor adjunt, docent, professor d'universitat (1970–1983)
Centre Nacional de Recerca Científica, investigador (1969–1970)
Universitat de Provença Ais-Marsella I, professor assistent, professor assistent (1961–1965)
École normale supérieure de Saint-Cloud, professor assistent (1956–1958) Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista Francès (1956–) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralAntoine de Baecque, Jean-Marc Schiappa, Anne-Marie Duport, Francis Arzalier, Pierre Serna, Sophie Wahnich, Michel Biard, Guy Lemarchand, Roger Dupuy, Christian Bonnet (en) Tradueix, Dominique Godineau, Patrick Garcia, Philippe Bourdin (en) Tradueix, Régis Bertrand (en) Tradueix, Bernard Bodinier, Antoine Graziani, Antoine Casanova, Raymonde Monnier, Robert Demeude (en) Tradueix, Marcel Dorigny, Claudine Wolikow (en) Tradueix, Christine Peyrard, Guy-Robert Ikni (en) Tradueix, Patrice Bret (en) Tradueix, Anne Jollet (en) Tradueix, Marc Deleplace, Bernard Gainot (en) Tradueix, John Whitworth, Serge Bianchi (en) Tradueix, Jean-Charles Benzaken, Olivier Coquard, Philippe Goujard (en) Tradueix, Christian-Marc Bosséno (en) Tradueix, Haim Burstin (en) Tradueix, Serge Aberdam (en) Tradueix, Valérie Sottocasa (en) Tradueix, Xavier Maréchaux (en) Tradueix, Henri Amouric (en) Tradueix, Jean-Louis Issartel (en) Tradueix, Raymond Dartevelle (en) Tradueix i Jean-Claude Halpern (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMonique Rebotier (–2008)
Gabrielle Vovelle (–1969) Modifica el valor a Wikidata
PareGaëtan Vovelle Modifica el valor a Wikidata
GermansJean Vovelle Modifica el valor a Wikidata
Premis

Goodreads author: 115432

Michel Vovelle (Gallardon, 6 de febrer de 1933 - Ais de Provença, 6 d'octubre de 2018)[1] fou un historiador francès, especialitzant en l'estudi de la Revolució Francesa. Professor d'Història a la Universitat Paris 1 (Sorbona) i director de l'Institut d'Història de la Revolució Francesa, en substitució d'Albert Soboul. Pel bicentenari de la Revolució fou nomenat pel Govern francès organitzador oficial dels actes de commemoració.

Investigació històrica

[modifica]

A nivell historiogràfic Vovelle va escriure manuals d'història en una línia marxista renovadora: "La caiguda de la monarquia" el 1972 i "Introducció a la revolució francesa" el 1988. En aquestes obres hi fa un plantejament econòmic i social de la revolució, combinant-lo amb els aspectes polítics. En les seves obres d'investigació Vovelle s'ha especialitzà en l'anàlisi de la història de les mentalitats:

  • Pietat barroca i descristianizació, de 1978.
  • La mort i occident des de 1300 als nostres dies.
  • Ideologia i mentalitats, de 1982.
  • Mentalitat revolucionària, de 1985.

Obres

[modifica]
  • Vision de la mort et de l'au-delà en Provence du XV au XIX d'après les autels des âmes du purgatoire, (en collaboration avec Gaby Vovelle), Paris, A. Colin, 1970.
  • Piété baroque et déchristianisation en Provence au XVIII. Les attitudes devant la mort d'après les clauses de testaments, Paris, Seuil, 1978.
  • Mourir autrefois, Paris, Gallimard / Julliard, 1974; rééd. coll. Folio, 1990.
  • L'Irrésistible Ascension de Joseph Sec bourgeois d'Aix, Aix, Edisud, 1975.
  • La Métamorphose de la fête en Provence de 1750 à 1830, Paris, Flammarion, 1976.
  • Religion et Révolution : la déchristianisation de l'an II, Paris, Hachette, 1976.
  • La Mort et l'Occident de 1300 à nos jours, Paris, Gallimard, 1983; réed. 2001.
  • La Ville des morts, essai sur l'imaginaire collectif urbain d'après les cimetières provençaux, 1800-1980 (en collaboration avec Régis Bertrand), Marseille, éditions du CNRS, 1983.
  • Théodore Desorgues ou la désorganisation : Aix-Paris, 1763-1808, Paris, Seuil, 1985.
  • La Mentalité révolutionnaire : société et mentalités sous la Révolution française, Paris, Éd. sociales, 1986.
  • 1793, la Révolution contre l'Église : de la raison à l'être suprême, Paris, Complexe, 1988.
  • Les Aventures de la raison (entretiens avec Richard Figuier), Paris, Belfond, 1989.
  • 1789 l'héritage et la mémoire, Privat.
  • De la cave au grenier, Serge Fleury Éd., Canada, 1980.
  • Histoires figurales : des monstres médiévaux à Wonderwoman, Paris, Usher, 1989.
  • La Révolution française, Paris, A. Colin, 1992-2002.
  • L'heure du grand passage : Chronique de la mort, coll. Découvertes Gallimard (n° 171), Paris, Gallimard, 1993.
  • Les Âmes du purgatoire ou le travail du deuil, Paris, Gallimard, 1996.
  • Le Siècle des lumières, Paris, PUF, 1997.
  • Les Jacobins de Robespierre à Chevènement, Paris, La Découverte, 1999.
  • Les Républiques sœurs sous les regards de la grande nation, Paris, L'Harmattan, 2001.
  • Combats pour la Révolution française, Paris, La Découverte, 1993-2001.
  • Les Folies d'Aix ou la fin d'un monde, Éd. Le temps des cerises, Pantin, 2003.
  • La Révolution française expliquée à ma petite-fille, le seuil 2006

Referències

[modifica]
  1. «L'historien Michel Vovelle, spécialiste de la Révolution française, est mort» (en francés). LeMonde Culture, 06-10-2018. [Consulta: 6 octubre 2018].