Meritxell Batet i Lamaña
_Consejo_de_Ministros_en_Barcelona_06_(cropped).jpg)
.svg){kind=small}
Meritxell Batet i Lamaña (Barcelona, 19 de març de 1973) és una advocada i política catalana, diputada pel PSC a les Corts Generals en les VIII, IX, X i XI Legislatures. Entre el 7 de juny de 2018 i el 21 de maig de 2019 fou la ministra de Política Territorial i Funció Pública del Govern d'Espanya i presidenta del Congrés dels Diputats del 21 de maig de 2019 al 17 d'agost de 2023.[1][2][3]
Biografia
[modifica]Trajectòria acadèmica
[modifica]Va estudiar a les Escoles Gravi de Barcelona i accedí a la universitat amb el suport de beques. En 1995 es va llicenciar en Dret a la Universitat Pompeu Fabra on va realitzar també cursos de doctorat amb la presentació de la tesina "Participació, deliberació i transparència en les institucions i òrgans de la Unió Europea". En 1998 realitzà el postgrau en dret immobiliari i urbanístic a l'IDEC. En 2013 presentà el projecte de tesi doctoral que porta per títol "El principi de subsidiarietat a Espanya".
De 1995 a 1998 va ser professora de Dret Administratiu a la Universitat Pompeu Fabra i actualment és professora de Dret Constitucional.[4]
En 2007 va obtenir una beca German Marshall per realitzar una estada als Estats Units.
Trajectòria política
[modifica]El 1996 el director de la seva tesi, Josep Mir, li va comentar que Narcís Serra buscava algú independent en la primera secretaria del PSC i allà va fer els primers passos en el Partit dels Socialistes de Catalunya.[5]
De 2001 a 2004 va dirigir la Fundació Carles Pi i Sunyer d'Estudis Autonòmics i Locals. El 2004 va formar part com a independent en la llista per Barcelona del PSC (lloc 9 de la llista) al Congrés dels Diputats encapçalada per José Montilla per Barcelona i va accedir a l'escó de diputada.
El 2008 es va afiliar al PSC on milita en l'agrupació de Gràcia de la Federació de Barcelona.[6]
El 2008 (lloc 11 de la llista), 2011 (lloc 8) i 2015 ha renovat l'escó al Congrés de Diputats en aquest darrer cas com a número dos de la llista per Madrid, tot sent militant del PSC, fent tàndem amb el Secretari General del PSOE Pedro Sánchez.[7]
El juliol de 2014 va ser nomenada Secretària d'Estudis i Programes en la Comissió Executiva Federal del PSOE assumint el seu primer càrrec orgànic.
A més de coordinar el programa electoral per a les generals de 2015 Sánchez li va encarregar la coordinació de l'equip d'experts que perfila la seva proposta de reforma de la Constitució.
El febrer de 2016 formà part de l'equip negociador amb altres forces polítiques en l'intent de configurar una aliança de govern alternativa al PP.
L'abril de 2016 va acceptar encapçalar la llista del PSC per Barcelona en les eleccions generals convocades per al mes de juny, després de la renúncia de Carme Chacón a tornar a ser candidata.[5]
El maig de 2016 es va confirmar que Batet seria candidata sense primàries després de la renúncia de Carles Martí a plantejar una candidatura alternativa.[8]
El 7 de juny de 2018 fou nomenada ministra de Política Territorial i Funció Pública del Govern d'Espanya.
El 21 de maig de 2019 va ser escollida presidenta del Congrés dels Diputats, càrrec que va exercir fins al 17 d'agost del 2023, després de la constitució de les Corts Generals sorgides de les eleccions generals espanyoles de 2023.[3] La seva presidència va ser l'última en què un president del Congrés dels Diputats va actuar com a col·laborador necessari per impedir la utilització del català, el gallec i l'euskera a la cambra.[9]
El setembre de 2023 va anunciar que deixava la primera línia política.[10]
Internacional
[modifica]Com a membre de la delegació parlamentària del Consell d'Europa ha participat com observadora internacional en processos electorals a Sèrbia (dues vegades), Ucraïna (en quatre ocasions), Moldàvia, Armènia i Geòrgia.[11]
Vida personal
[modifica]En 2005 es va casar amb el llavors diputat per Cantàbria del Partit Popular, José María Lassalle. Tenen dues filles bessones. Es van separar el maig de 2016.[12] Ha estudiat dansa clàssica i contemporània, una de les seves passions, segons ha explicat en alguna de les seves entrevistes més personals.[6]
Premis
[modifica]El 2021 va rebre la Gran Creu del Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III.[13]
Referències
[modifica]- ↑ «Meritxell Batet, escollida nova presidenta del Congrés dels Diputats en segona votació». [Consulta: 21 maig 2019].
- ↑ «Meritxell Batet i Lamaña | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 febrer 2021].
- ↑ 3,0 3,1 Rodríguez, Miguel Ángel. «Batet s’acomiada com a presidenta: «M’emportaré els bons moments i oblidaré aviat els dolents»», 16-08-2023. [Consulta: 17 agost 2023].
- ↑ «Àrea de Dret Constitucional UPF». Arxivat de l'original el 2016-06-30. [Consulta: 7 maig 2016].
- ↑ 5,0 5,1 «El PSC aposta per Meritxell Batet com a relleu de Carme Chacón». El periódico. [Consulta: 6 maig 2016].
- ↑ 6,0 6,1 «Meritxell Batet, una catalana rebelde en la candidatura del PSOE» (en castellà). La Vanguardia, 04-10-2015. [Consulta: 6 maig 2016].
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats, XI legislatura
- ↑ «Carles Martí es retira i Meritxell Batet serà la candidata del PSC». Nació Digital, 04-05-2016. [Consulta: 6 maig 2016].
- ↑ Ruiz, Pedro. «Quan Batet afirmava que calia reformar el reglament del Congrés per poder parlar en català». El Nacional, 17-08-2023. [Consulta: 18 agost 2023].
- ↑ «La crueltat del PSOE amb Batet és també un avís per al PSC». [Consulta: 7 setembre 2023].
- ↑ «Perfil de Meritxell Batet». Socialistes.cat. [Consulta: 6 maig 2016].
- ↑ José María Lassalle y Meritxell Batet se separan tras 11 años casados, El Mundo, 9 de maig de 2016
- ↑ «Real Decreto 1188/2021, de 28 de diciembre, por el que se concede la Gran Cruz de la Real y Distinguida Orden Española de Carlos III a doña Meritxell Batet Lamaña» (en castellà). BOE.es, 29-12-2021. [Consulta: 1r gener 2022].
Enllaços externs
[modifica]
| Cap de l'Estat |  | |
|---|---|---|
| President del Govern | ||
| Vicepresidenta del Govern | ||
| Ministres | Josep Borrell (Exteriors) • José Luis Ábalos (Foment) • Teresa Ribera (Transició ecològica) • Meritxell Batet (Política Territorial i Funció pública) • Nadia Calviño (Economia i Empresa) • Mª Jesús Montero (Hisenda) • Carmen Montón/Luisa Carcedo (Sanitat, Consum i Benestar Social) • Dolores Delgado (Justícia) • Carmen Calvo Poyato (Igualtat) • Margarita Robles (Defensa) • Fernando Grande-Marlaska (Interior) • Pedro Duque (Ciència, Innovació i Universitats) • Isabel Celaá Diéguez (Educació) • Magdalena Valerio (Treball, Migracions i Seguretat Social) • Luis Planas (Agricultura, Pesca i Alimentació) • Reyes Maroto Illera (Indústria, Comerç i Turisme) • Màxim Huerta/José Guirao Cabrera (Cultura i esport) | |
| Portaveu | ||
Govern anterior II Govern Rajoy · Govern següent en el càrrec | ||
- Persones vives
- Militants del Partit dels Socialistes de Catalunya
- Diputats al Congrés dels Diputats pel PSC
- Professors barcelonins de la Universitat Pompeu Fabra
- Alumnes barcelonins de la Universitat Pompeu Fabra
- Ministres catalans del Govern d'Espanya
- Diputats al Congrés dels Diputats (VIII Legislatura)
- Diputats al Congrés dels Diputats (IX Legislatura)
- Diputats al Congrés dels Diputats (X Legislatura)
- Diputats al Congrés dels Diputats (XI Legislatura)
- Diputats al Congrés dels Diputats (XII Legislatura)
- Diputats al Congrés dels Diputats per Madrid
- Ministres del Govern de Pedro Sánchez
- Diputats al Congrés dels Diputats (XIII Legislatura)
- Diputats al Congrés dels Diputats (XIV Legislatura)
- Gran Creu de l'Orde de Carles III
- Socialistes de la Comunitat de Madrid
- Polítics barcelonins contemporanis
- Naixements del 1973
- Polítics catalans del segle XXI
- Diputats al Congrés dels Diputats (XV Legislatura)
- Presidents del Congrés dels Diputats