Vés al contingut

Jordi Jané i Guasch

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHonorable Senyor Modifica el valor a Wikidata
Jordi Jané i Guasch

(2016) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 novembre 1963 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
l'Arboç (Baix Penedès) Modifica el valor a Wikidata
Conseller d'Interior
22 juny 2015 – 14 juliol 2017
← Ramon Espadaler i ParcerisasJoaquim Forn i Chiariello →
Membre del gabinet: Govern de Catalunya 2016-2017

Diputat al Congrés dels Diputats
1r desembre 2011 – 22 juny 2015 – Teresa Gomis de Barbarà →

Circumscripció electoral: Tarragona

Diputat al Congrés dels Diputats
17 març 2008 – 13 desembre 2011

Circumscripció electoral: Tarragona

Diputat al Congrés dels Diputats
25 març 2004 – 1r abril 2008

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Congrés dels Diputats
23 març 2000 – 2 abril 2004

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Congrés dels Diputats
1r febrer 1999 – 5 abril 2000
← Francesc Homs i Ferret

Circumscripció electoral: Barcelona

Activitat
Lloc de treball Madrid
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióadvocat, polític, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Pompeu Fabra
Universitat Rovira i Virgili Modifica el valor a Wikidata
PartitConvergència Democràtica de Catalunya (–2016)
Partit Demòcrata Europeu Català (2016–) Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMargarida Gil i Domènech Modifica el valor a Wikidata

Jordi Jané i Guasch (l'Arboç, Baix Penedès, 26 de novembre de 1963)[1] és un advocat i polític català, exconseller d'Interior de la Generalitat de Catalunya.[2]

Biografia

[modifica]

Va néixer el 26 de novembre de 1963 a l'Arboç, fill d'un promotor cultural arbocenc: Josep Maria Jané i Samsó. És advocat i màster en Dret comparat, ha impartit docència com a professor de Dret Constitucional a la Universitat Pompeu Fabra i a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Militant fundador de la Joventut Nacionalista de Catalunya el 1980, és conseller nacional de Convergència Democràtica de Catalunya.

Va ser assessor jurídic i secretari general del Grup Parlamentari de la Minoria Catalana al Congrés dels Diputats entre 1986 i 1998. Va ser diputat al Congrés per la província de Barcelona en la VII i VIII legislatura i per la província de Tarragona en la IX i X legislatura. Va exercir de portaveu adjunt del Grup Parlamentari Català (Convergència i Unió) a les dues primeres. També va ser portaveu de CiU a la comissió d'investigació de Gescartera, el 2001, i a la comissió d'investigació sobre els atemptats de l'11-M, el 2004. A la VIII legislatura va impulsar la comissió de Seguretat Viària i Prevenció d'accidents de Trànsit de la que en va ser elegit el seu primer president per unanimitat.

Entre 2008 i 2015 va ocupar una vicepresidència de la cambra parlamentària espanyola.

El 22 de juny de 2015, amb la remodelació del Govern feta pel president Mas, assumí les funcions de conseller d'Interior en substitució de Ramon Espadaler. Continuà exercint el càrrec en el Govern de Carles Puigdemont, fins que el 14 de juliol del 2017 fou substituït per Joaquim Forn degut als canvis de govern de la Generalitat de cara al referèndum de l'1-O.[1][3][4][5]

Durant la seva etapa com a Conseller d'Interior es va aconseguir desbloquejar la reunió amb l'Estat per celebrar la Junta de Seguretat de Catalunya (10-7-2017), que portava més de 8 anys sense reunir-se, acordant-se l'entrada dels Mossos d'Esquadra a la taula d'avaluació de l'amenaça terrorista i al CITCO, amb l'objectiu de millorar els mecanismes de cooperació policial per compartir dades. També es van aprovar, entre d'altres mesures, el Pla Estratègic 2017-2022 amb la planificació de les inversions necessàries per posar al dia el Cos de Bombers i un nou model d'uniformitat per a totes les policies locals i  Mossos d'Esquadra, amb l'objectiu de reforçar el concepte de Policia de Catalunya. Es van convocar noves promocions de les diferents escales de Mossos d'Esquadra i Bombers i, en l'àmbit de la seguretat viària, es va aconseguir una reducció en el nombre d'accidents i víctimes a les carreteres catalanes, arribant-se en el primer semestre del 2017 a les xifres més baixes des del traspàs de les competències de trànsit a la Generalitat de Catalunya a l'any 1997 (66 víctimes mortals).

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Jordi Jané, nuevo conseller de Interior de la Generalitat» (en castellà). La Vanguardia, 22-06-2015. [Consulta: 22 juny 2015].
  2. «Biografies dels nous consellers del Govern». Generalitat de Catalunya, 22-06-2015. Arxivat de l'original el 22 de juny 2015. [Consulta: 22 juny 2015].
  3. «Neus Munté, vicepresidenta y portavoz del Govern de la Generalitat». La Vanguardia. [Consulta: 22 juny 2015].
  4. «[http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7037/1467139.pdf DECRET 3/2016, de 13 de gener, pel qual es nomenen el vicepresident del Govern, els consellers i conselleres dels departaments de la Generalitat de Catalunya i el secretari del Govern.]». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 7037, 14-01-2016.
  5. «L'explicació del canvi de Govern». [Consulta: 14 juliol 2017].

Enllaços externs

[modifica]


Càrrecs públics
Precedit per:
Ignacio Gil Lázaro
Vicepresident quart del Congrés dels Diputats
Espanya

2008-2015
Succeït per:
Rosa Romero Sánchez
Precedit per:
Ramon Espadaler
Conseller d'Interior de la Generalitat de Catalunya
Senyal de la Generalitat de Catalunya

2015-2017
Succeït per:
Joaquim Forn i Chiariello