Medalla interaliada 1914-1918
Tipus | medalla de campanya | ||
---|---|---|---|
Part de | Medalla de la Victòria | ||
Vigència | 20 juliol 1922 - | ||
Estat | França | ||
La Medalla Inter-Aliada (o Medalla de la Victòria ) (en francès: Médaille Interalliée de la Victoire 1914-1918) va ser una medalla commemorativa francesa establerta el 20 de juliol de 1922.
Era la versió francesa d'una medalla comuna de campanya aliada on cada nació aliada va emetre una medalla de la victòria als seus propis nacionals, [1] totes les emissions amb certes característiques comunes, incloent la mateixa cinta, una figura alada de la victòria a l'anvers i una inscripció semblant al revers, la versió francesa diu "LA GRANDE GVERRE POUR LA CIVILIZATION 1914-1918". ".
Criteris de concessió
[modifica]Es va concedir a tots els soldats que van servir tres mesos, consecutius o no, entre el 2 d'agost de 1914 i l'11 de novembre de 1918 a la zona de guerra.
També s'atorgava a infermeres civils, estrangers (civils o militars) que servien directament sota el comandament francès, mariscals i generals que tenien el comandament durant almenys tres mesos, presoners de guerra d'Alsàcia i Lorena que després servien a les forces franceses. L'article 10 de la Llei constitutiva diu: "El dret a la medalla també es concedeix als soldats morts per l'enemic o morts per ferides de guerra i als (...) que van morir per malaltia o ferides en el servei".[2] Els familiars més propers dels morts estaven obligats a adquirir la medalla a les seves pròpies despeses.[3]
Història
[modifica]La idea de la medalla interaliada va sorgir d'un comitè britànic que el 1916 havia estat encarregat d'examinar la qüestió global de les medalles de guerra; el gener de 1917 Gran Bretanya va proposar a Bèlgica i França la creació, després de la guerra, d'una medalla comuna.
El 5 de març de 1918 , durant les hostilitats, el diputat francès Bouilloux-LaFont presenta un projecte de llei a la Cambra dels Diputats per crear una "Medalla commemorativa de la Guerra Internacional". Després de l'armistici, el 17 de desembre de 1918, el diputat A. Lebey va presentar un altre projecte de llei per a la creació d'una medalla commemorativa de la victòria dels aliats.
El mariscal Foch, comandant suprem de les Forces Aliades durant la Primera Guerra Mundial, va proposar a la Conferència de Pau inaugurada a París el 1919 l'establiment d'una única medalla commemorativa, que s'atorgaria a tots els combatents aliats.[4] Per tant, el Consell Suprem dels Aliats va recomanar la creació d'una medalla idèntica per a tots els combatents de les Nacions Aliades i Associades.
L'any 1919 la Comissió Especial, nomenada per l'Assemblea per la Pau, va decidir encunyar una medalla per a la Gran Guerra, que va anomenar "Medalla de la Victòria", que es repartiria segons les decisions de cada govern.
En lloc d'una medalla idèntica per a tothom, cada país hauria seleccionat un artista per crear la seva pròpia versió. Per tal que les medalles fossin tan semblants com fos possible, les medalles havien de respectar una sèrie d'especificacions:
- havien de ser de bronze, de 36 mil·límetres de diàmetre i de vora llisa;
- la cinta, idèntica per a totes les nacions, havia de presentar els colors d'un doble arc de Sant Martí, que significava l'inici d'una nova era de pau després de la tempesta de guerra, amb vermell al mig i ribet blanc a les vores exteriors[5]
- l'anvers havia de mostrar la imatge d'una "Victòria alada" dempeus , sobre un fons llis, sense inscripcions ni dates; Japó i Siam, on la figura de la victòria alada no té importància cultural, van adoptar altres temes.[6]
- el revers havia de portar la inscripció "La Gran Guerra per la Civilització" en la llengua de cada país amb el nom o emblema de les nacions aliades i associades; aquesta darrera indicació va ser seguida per uns quants països.
Conjuntament a la medalla es concedia a cada receptor un certificat confirmant la concessió i el dret a lluir la medalla.
Versions
[modifica]País
|
Dissenyador
|
Productor
|
Exemplars enconyats
|
Anvers
|
Revers
|
Institució
|
Bèlgica | Paul DuBois | 300.000 – 350.000 | Decret Real del 15 de juliol de 1919 | |||
Brasil | Jorge Soubre |
|
vers 2.500 | Decret n° 16.074 del 22 de juny de 1923 | ||
Cuba | Charles Charles |
|
6 000 - 7 000 | Decret n° 905 del 10 de juny de 1922 | ||
Estats Units | James Earle Fraser |
|
vers 2 500 000 | Orde General del Departament de la Guerra n° 48 del 9 d'abril de 1919 | ||
França | Pierre Alexandre Morlon (1878 - 1951) | vers 2.000.000 | Llei del 20 de juliol de 1922 | |||
França[7] | Charles Charles |
|
||||
França[7] |
|
|||||
Gran Bretanya[8] | William McMillan |
|
mes de 6.334.522 | Decret de l'1 de setembre de 1919 | ||
Grècia | Henry-Eugène Nocq (1868-1944) |
|
vers 200.000 | Llei del 22 de setembre de 1920 | ||
Japó[9] | Masakichi Hata (1882 - 1966) |
|
vers 400.000[10] | Edicte imperial n° 406 del 17 de setembre de 1920 | ||
Itàlia | Gaetano Orsolini |
|
vers 2.000.000 | Reial Decret n° 1918 del 16 de desembre de 1920 | ||
Polònia[11] | Vlaitov | Encunyament no oficial | ||||
Portugal | João da Silva |
|
vers 100.000 | Decret del 15 de juliol de 1919 | ||
Siam [12] | Itthithepsan Kritakara (1890-1935) | vers 1.500 | ||||
Sud-àfrica[13] | William McMillan |
|
vers 75.000 | Decret del 1º de setembre de 1919 | ||
Txecoslovàquia | Otakar Španiel | vers 89.500 | Decret del 27 de juliol de 1920 |
Disseny
[modifica]Un disc de bronze de 36mm d'amplada.
A l'anvers, apareix una Victòria alada dempeus, de front, amb els braços alçats, amb una branca d'olivera a la mà dreta i una corona de llorer a l'esquerra. A la part inferior, al costat dels peus de la figura, hi ha el nom de l'escultor, "A. Morlon".
Al revers, les inicials "R F" al costat d'un barret frigi. A sota hi ha la inscripció "LA GRANDE GUERRE POUR LA CIVILISATION 1914-1918"
- La cinta
Una cinta de 37mm d'ample, presenta els colors d'un doble arc de Sant Martí, que significava l'inici d'una nova era de pau després de la tempesta de guerra, amb vermell al mig i ribet blanc a les vores exteriors
Referències
[modifica]- ↑ Llevat de Rússia, Xina, Sèrbia i Montenegro
- ↑ Champenois, Marc (24 December 2011), Médaille interalliée dite Médaille de la Victoire, <http://www.france-phaleristique.com/medaille_interalliee_victoire.htm>. Consulta: 6 juny 2011
- ↑ Niels Stevnsborg. Three brothers, two casualties, one award. Orders & Medals Research Society Journal, December 2018, page 157.
- ↑ Captain H. Taprell Dorling.. Ribbons and Medals., p. 90–1. Published A.H.Baldwin & Sons, London. 1956.
- ↑ The Type I Victory Medal 1914-19. Richard Flory. Orders & Medals Research Society Journal, September 2009, page 145
- ↑ «Inter-allied Victory Medals». [Consulta: 9 juliol 2018].
- ↑ 7,0 7,1 Versió no oficial.
- ↑ Conferida no només als militars britànics, sinó també als del Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i l'Índia.
- ↑ La figura de la victòria alada, que no tenia cap significat per a la cultura japonesa, va ser substituïda per la figura mitològica del "Take-Mikazuchi-no-Kami", fill de l'antiga divinitat “Izanagi”, que va derrotar el seu germà per conquerir el Japó.
- ↑ Laslo, p. 61, nota 21.
- ↑ P. Wesolowski, Zdzislaw. «Fake Polish Militaria Alert». PolishMilitaria.com. [Consulta: 13 març 2011].
Polònia no existia com a tal durant la I Guerra Mundial, quedant repartida entre Alemanya, Àustria-Hongria i Rússia. La medalla em circulació probablement és una versió no oficial produïda per un grup de veterans o un encunyament recent de fantasia destinada als col·leccionistes. - ↑ La figura de la victòria alada, que no tenia cap mena de significat per a la cultura tailandesa, va ser substituïda per la d'una divinitat local.
- ↑ El text del revers és tant en anglès com en afrikaans (el dialecte de l'holandès, llengua oficial, conjuntament a l'anglès, de la Unió Sudafricana).
Bibliografia
[modifica]- Laslo, Alexander J. The Interallied Victory Medals of World War I (en anglès). II edizione revisionata. Albuquerque: Dorado Publishing, 1992. ISBN 0-9617320-1-6.
Enllaços externs
[modifica]- «Medaglie interalleate di vittoria». I NOSTRI AVI. [Consulta: 13 novembre 2010].
- «Digger History: an unofficial history of the Australian & New Zealand Armed Forces» (en anglès). [Consulta: 13 novembre 2010].