Martin Sekulić
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1833 Lovinac (Croàcia) (en)  |
| Mort | 1905 (71/72 anys) Zagreb (Croàcia) |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic, físic |
| Ocupador | Gymnasium Karlovac (en) |
| Influències en | |
Signatura  | |
Martin Sekulić (Lovinac, Imperi Austríac, actual Croàcia, 1833 - Zagreb, Imperi Austrohongarès, actual Croàcia, 1905) va ser un professor de matemàtiques i física a l'Escola Reial de secundària a Rakovac[1] (avui dia Karlovac). Entre els seus estudiants hi havia Nikola Tesla, entre el 1871 i 1873.
Era membre de l'Acadèmia Iugoslava de les Ciències i les Arts (Jugoslavenske akademije znanosti i umjetnosti - JAZU), membre de la Societat croata pedagògica i literària (Hrvatski pedagogijsko-književni zbor) i representatiu públic a l'Assemblea Provincial del Regne de Croàcia, Eslavònia i Dalmàcia. Va publicar moltes obres valuoses en alemany de física, enginyeria elèctrica i química física.[2]
Algunes de les seves publicacions van ser en una sèrie de llibres del Acadèmia Iugoslava de les Ciències i les Arts, com ara Fluorescencija i calcescencija (1871)[3] i Iztraživanje sunčane duge (1873).[4] En el primer cas, explicava l'efecte de la luminescència en alguns elements i en el segon parlava de l'espectre visible de la llum del sol. Però no momés va publicar diverses obres, sinó que també va dirigir debats sobre les publicacions i el seu contingut. En una d'elles, Sekulić va preveure l'existència d'oscil·lacions electromagnètiques a diferents freqüències.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «Nikola Tesla - Gimnazija Karlovac» (en croat). [Consulta: 21 agost 2016].
- ↑ «Nikola Tesla» (en croat). www.croatianhistory.net. [Consulta: 21 agost 2016].
- ↑ Sekulić, Martin. RAD: Knjiga XV - Fluorescencija i calcescencija (en croat). Zagreb: Jugoslavenske akademije znanosti i umjetnosti, 1871, p. 77–86.
- ↑ Sekulić, Martin. RAD: Knjiga XXIII - Iztraživanje sunčane duge (en croat). Zagreb: Jugoslavenske akademije znanosti i umjetnosti, 1873, p. 75–85.
- ↑ Petešic, Ciril. Genij s našeg kamenjara (en croat). Zagreb: Školske novine, 1976, p. 30.