Taula amb la Mare de Déu i quatre àngels
  | |
| Tipus | retaule i pintura |
|---|---|
| Creador | Pere Garcia de Benavarri |
| Creació | Cap a 1470 (?) |
| Gènere | art sacre |
| Mida | 2.118 ( ) × 1.475 ( ) mm |
| Col·lecció | Museu Nacional d'Art de Catalunya (Sants-Montjuïc) |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | 015817-000 |
La Taula amb la Mare de Déu i quatre àngels és una taula de Pere Garcia de Benavarri pintada als voltants de 1470 i procedent de l'església parroquial de l'Assumpció de Bellcaire d'Urgell (Noguera) que actualment forma part de la col·lecció permanent del Museu Nacional d'Art de Catalunya.[1]
Descripció
[modifica]Aquesta pintura, possible compartiment central d'un retaule d'advocació mariana, és un dels testimonis més reeixits de la pintura de Benavarri. La composició és centrada per la imatge entronitzada de Maria i el seu Fill, envoltats de dos àngels músics i dos éssers angèlics més que els ofereixen raïm i peres, fruits al·lusius a la sang i al sacrifici de Crist a la Creu, el primer, i a l'esperança en la salvació, el segon. També són peres el que duu a la mà Maria a la Taula de la Mare de Déu Apocalíptica i sant Vicenç Ferrer, de les quals s'infereix un missatge d'esperança. Aquesta composició també va ser pintada per Pere Garcia de Benavarri i es conserva al museu.[1]
Pere Garcia de Benavarri es degué formar prop del pintor aragonès Blasco de Grañén, al costat del qual apareix documentat a Saragossa entre els anys 1445 i 1447. Dos anys més tard, ja consta que contracta obra per compte propi, mentre que el seu trasllat a Benavarri sembla que es produeix cap al 1452, on residirà fins al 1455, moment en què s'estableix a Barcelona, contractat per la vídua de Bernat Martorell i el seu fill.[1]
La llegenda que figura als peus del setial de la Mare de Déu informa del nom de l'autor: PERE GARCIA DE BENAVARRE MA PINTAT ANY 14. La desaparició de la data en què va ser duta a terme l'obra ha donat lloc a diverses propostes: la major part d'estudiosos la situen cap al 1470, però d'altres són partidaris de datar-la abans del viatge de l'artista a Barcelona.[1]
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- DDAA. Museu Nacional d'Art de Catalunya. Florència: MNAC i SCALA GROUP S.p.A, 2009. ISBN 978-84-8043-198-9.
Bibliografia complementària
[modifica]- Velasco, Albert. A la recerca de l'obra perduda. Pòrtic Edicions, febrer 2023. ISBN 978-84-9809-533-3.
