Vés al contingut

Magdeburg

Plantilla:Infotaula geografia políticaMagdeburg
Imatge
Tipusmunicipi urbà, gran ciutat, ciutat luterana, ciutat universitària, ciutat de la Lliga Hanseàtica, ciutat independent de Saxònia-Anhalt i ciutat Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 52° 07′ 54″ N, 11° 38′ 24″ E / 52.1315889°N,11.6399609°E / 52.1315889; 11.6399609
EstatAlemanya
Estat federatSaxònia-Anhalt Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població240.114 (2023) Modifica el valor a Wikidata (1.194,54 hab./km²)
Geografia
Superfície201,01 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perElba i Alt Elba Modifica el valor a Wikidata
Altitud64 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Esdeveniment clau
20 maig 1631Sack of Magdeburg (en) Tradueix
1806Siege of Magdeburg (en) Tradueix
15 setembre 1813Siege of Magdeburg (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Cap de governSimone Borris (2022–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postal39104–39130 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic0391 Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSDEE03 Modifica el valor a Wikidata
Clau de municipalitat alemanya15003000 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webmagdeburg.de Modifica el valor a Wikidata

Facebook: Landeshauptstadt.Magdeburg Youtube: UC-sV4v_gedLb1K1uPl7IXkQ Modifica el valor a Wikidata

Magdeburg és una ciutat alemanya, capital de l'estat de Saxònia-Anhalt. Es troba a la riba del riu Elba i supera els 225.000 habitants.

En aquesta ciutat va treballar la major part de la seva vida el compositor Leonhart Schroeter (1540-1595) i el també compositor August Mühling (1810-1880) els quals hi van romandre fins a la seva mort.

Història

[modifica]

Al segle xiii, Magdeburg va esdevenir membre de la Lliga Hanseàtica. Amb més de 20.000 habitants de Magdeburg va ser una de les ciutats més grans del Sacre Imperi Romanogermànic. La ciutat tenia un actiu comerç marítim a l'oest (cap a Flandes), amb els països del Mar del Nord, i es mantingué el trànsit i la comunicació amb l'interior.

El 1524 Martí Luter va ser cridat a Magdeburg, on va predicar i va fer que la defecció de la ciutat del catolicisme. La Reforma protestant havia trobat ràpidament adeptes a la ciutat. L'emperador Carles V en repetides ocasions fora de la llei de la ciutat rebel, que s'havia unit a l'Aliança de Torgau i la Lliga d'Esmalcalda. Com que no havia aplicat el decret imperial de l'ínterim d'Augsburg el 1548,[1] la ciutat, per ordres de l'emperador, va ser assetjada (1550-1551) de Maurici de Saxònia, però va conservar la seva independència. El govern de l'arquebisbe va ser substituït per la dels administradors pertanyents a les dinasties protestants. Els anys següents Magdeburg va guanyar una reputació com un bastió del protestantisme i va esdevenir la primera gran ciutat de publicar els escrits de Luter. A Magdeburg, Maties Flaccius i els seus companys van escriure pamflets anticatòlics i els Magdeburger Centurien, on van sostenir la tesi que l'Església Catòlica Romana s'havia convertit en el regne de l'Anticrist.

El 1631, durant la Guerra dels Trenta Anys, les tropes imperials sota Joan t'Serclaes de Tilly, van prendre per assalt la ciutat i van cometre una massacre,[2] matant a prop de 20.000 habitants i cremant la ciutat. La ciutat havia resistit un setge per primera vegada el 1629 per Albrecht von Wallenstein. Després de la guerra, només es va mantenir una població d'uns quatre cents habitants. D'acord amb la Pau de Westfàlia (1648), Magdeburg va ser assignat a Brandenburg-Prússia a la mort de l'administrador, August de Saxònia-Weissenfels, i el ducat semiautònom de Magdeburg, el 1680.

Persones il·lustres

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Stuckenberg, John Henry Wilbrandt. The history of the Augsburg Confession: from its origin till the adoption of the Formula of Concord (en anglès). Lutheran Board of Publication, 1869, p.250. 
  2. Wilson, Peter Hamish. The Thirty Years War: Europe's Tragedy (en anglès). Harvard University Press, 2009, p.467-470. ISBN 0674036344.