Llengües mongòliques
Tipus | família lingüística i disciplina acadèmica |
---|---|
Distribució geogràfica | Àsia central, i Mar Càspia) |
Classificació lingüística | |
Subdivisions | |
Mongòlic
| |
Distribució geogràfica | |
Distribució de les llengües mongòliques | |
Codis | |
ISO 639-2 | xgn |
Codi Glottolog | mong1329 |
Les llengües mongòliques són una família lingüística, considerats per alguns una divisió d'una família hipotètica, l'altaica, parlades a Àsia central. Alguns lingüistes agrupen les llengües mongòliques amb les llengües turqueses i les llengües manxú-tungús com a llengües altaiques, però aquesta postura està perdent suports en l'actualitat.
Si la hipòtesi uraloaltaica fos correcta, les llengües mongòliques estarien emparentades amb l'hongarès, el finès i l'estonià.
Classificació
[modifica]Les llengües mongòliques tenen trets estructurals i fonològics compartits amb altres llengües de l'Àsia central com són les llengües turqueses i les llengües manxú-tungús. Tradicionalment hi ha hagut un debat important sobre si aquestes característiques compartides són el resultat del contacte lingüístic perllongat o el resultat d'un parentiu lingüístic genuí. Els defensors del parentiu consideren que les llengües mongòliques són una de les branques de la macrofamília altaica i per tant aquestes característiques tipològiques són el resultat d'una retenció des de l'hipotètic proto-altaic.
Els defensors del contacte lingüístic o sprachbund sostenen que els trets tipològics compartits també estan presents en llengües no relacionades (o almenys no clarament relacionades) com són les llengües uralianes i en menor mesura en el coreà i les llengües japòniques. Aquests trets inclouen tant l'harmonia vocàlica, com l'absència de gènere, el caràcter fortament aglutinant, l'ordre SOV i la presència de postposicions en lloc de preposicions.
Escriptura
[modifica]La llengua s'ha escrit amb una varietat d'alfabets al llarg de la història. L'alfabet oficial mongol es va crear al segle xii. Ha sofert diverses modificacions i ha estat substituït a vegades per altres tipus d'escriptura. Es va usar fins a 1943, any que es va substituir pel ciríl·lic, que actualment és el més estès al país. El sistema tradicional està sent reintroduït lentament a les escoles. A Mongòlia Interior l'alfabet tradicional ha estat usat sempre.
Llengües de la família
[modifica]- Mongol històric
- Mongol mitjà (s. XIII-XVI)
- Mongol clàssic
- Mongol contemporani
- daur (a Mongòlia Interior, 100.000 parlants)
- Mongòlic central
- Khamnigan (ca. 2.000 parlants)
- Buriat (Dialectes: Bargu, Khori, Aga, Ekhirit, Unga, Nizhne-Udinsk, Barguzin, Tunka, Oka, Alar, Bohaan, Bulagat) (ca. 300.000 parlants)
- Mongol (inclou Khalkha a Mongòlia i Chakhar, Khorchin, Kharchin, Baarin, Shilin gol a Mongòlia Interior) (ca. 5-6 mil. parlants)
- Ordos (ca. 100,000 parlants)
- Oirat (Varietats: Torgut, Dörbet, Olot (Ööld, Elyut, Eleuth), Zakhchin, Mingat, Bayad, Calmuc, Khoshut (Khoshuud), Alasha) (ca. 300.000 parlants)
- Shirongòlic (part de Gansu–Qinghai)
- Iugur oriental (Shira Yugur) (ca. 3.000 parlants)
- Monguor (també conegut com a Tu; dialectes: Mongghul (Huzhu), Mangghuer (Minhe)) (ca. 100.000+30.000 parlants)
- Bonan (ca. 10,000 parlants)
- Dongxiang (Santa) (ca. 600,000 parlants)
- Kangjia
- Moghol (=Mogholi) (no se sap si té parlants)
La classificació i el nombre de parlants s'ha obtingut de Janhunen[1] llevat que Mongghul i Mangghuer són tractats com una sub-branca[2] i s'hi ha afegit el Kangjia.[3] En un altre enfocament classificacional,[4] hi ha una tendència per anomenat mongol central al mongol pròpiament dit, oirat i buriat, mentre que l'ordos (i implícitament el Khamnigan) és vist com una varietat del mongol pròpiament dit. En el mongol pròpiament dit, es fa una distinció entre Khalkha d'una banda i el mongol meridional (que conté tota la resta) en l'altra.
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Moreno Cabrera, Juan Carlos. Lenguas del Mundo Visor. Madrid. 1990.
- Janhunen, Juha (ed.) (2003): The Mongolic languages. London: Routledge.
- Janhunen, Juha (2003a): Proto-Mongolic. In: Janhunen 2003: 1–29.
- Janhunen, Juha (2003b): Para-Mongolic. In: Janhunen 2003: 391–402.
- Janhunen, Juha (2006): Mongolic languages. In: Brown, K. (ed.): The encyclopedia of language & linguistics. Amsterdam: Elsevier: 231-234.
- Luvsanvandan, Š. (1959): Mongol hel ajalguuny učir. Mongolyn sudlal, 1.
- Poppe, Nicholas (1964 [1954]): Grammar of Written Mongolian. Wiesbaden: Harrassowitz.
- Rybatzki, Volker (2003): Middle Mongol. In: Janhunen 2003: 47–82.
- Sechenbaatar, Borjigin (2003): The Chakhar dialect of Mongol – A morphological description. Helsinki: Finno-Ugrian society.
- [Sechenbaatar] Sečenbaγatur, Qasgerel, Tuyaγ-a, B. ǰirannige, U Ying ǰe. 2005. Mongγul kelen-ü nutuγ-un ayalγun-u sinǰilel-ün uduridqal. Kökeqota: ÖMAKQ.
- Siqinchaoketu [=Sečenčoγtu] (1999): Kangjiayu yanjiu. Shanghai: Shanghai Yuandong Chubanshe.
- Slater, Keith (2003): A grammar of Mangghuer. London: RoutledgeCurzon.
- Starostin, Sergei A., Anna V. Dybo, Oleg A. Mudrak (2003): Etymological Dictionary of the Altaic Languages. Leiden: Brill.
- Svantesson, Jan-Olof, Anna Tsendina, Anastasia Karlsson, Vivan Franzén (2005): The Phonology of Mongolian. Nova York: Oxford University Press.
- Vovin, Alexander (2005): The end of the Altaic controversy (review of Starostin et al. 2003). Central Asiatic Journal 49.1: 71–132.
Enllaços externs
[modifica]- Reportatge de PROEL
- Diccionari Mongol - Anglès
- Iacut - Mongol - Rus - Anglès - Alemany MultyDictionary Arxivat 2007-02-09 a Wayback Machine.
- Mongol clàssic Arxivat 2009-04-24 a Wayback Machine.
- GB18030 Paquet de suport per a Windows 2000/XP, inclou fonts de Microsoft per a xinès, tibetà, yi, mongol clàssic i tailandès