Vés al contingut

Llengües mongòliques

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de família lingüísticaLlengües mongòliques
Tipusfamília lingüística i disciplina acadèmica Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràficaÀsia central, i Mar Càspia)
Classificació lingüística
Subdivisions
Mongòlic
Distribució geogràfica
  Distribució de les llengües mongòliques
Codis
ISO 639-2xgn
Codi Glottologmong1329 Modifica el valor a Wikidata

Les llengües mongòliques són una família lingüística, considerats per alguns[Qui?] una divisió d'una família hipotètica, l'altaica, parlades a Àsia central. Alguns lingüistes agrupen les llengües mongòliques amb les llengües turqueses i les llengües manxú-tungús com a llengües altaiques, però aquesta postura està perdent suports en l'actualitat.

Si la hipòtesi uraloaltaica fos correcta, les llengües mongòliques estarien emparentades amb l'hongarès, el finès i l'estonià.

Classificació[cal citació]

[modifica]

Les llengües mongòliques tenen trets estructurals i fonològics compartits amb altres llengües de l'Àsia central com són les llengües turqueses i les llengües manxú-tungús. Tradicionalment hi ha hagut un debat important sobre si aquestes característiques compartides són el resultat del contacte lingüístic perllongat o el resultat d'un parentiu lingüístic genuí. Els defensors del parentiu consideren que les llengües mongòliques són una de les branques de la macrofamília altaica i per tant aquestes característiques tipològiques són el resultat d'una retenció des de l'hipotètic proto-altaic.

Els defensors del contacte lingüístic o sprachbund sostenen que els trets tipològics compartits també estan presents en llengües no relacionades (o almenys no clarament relacionades) com són les llengües uralianes i en menor mesura en el coreà i les llengües japòniques. Aquests trets inclouen tant l'harmonia vocàlica, com l'absència de gènere, el caràcter fortament aglutinant, l'ordre SOV i la presència de postposicions en lloc de preposicions.

Escriptura

[modifica]

La llengua s'ha escrit amb una varietat d'alfabets al llarg de la història. L'alfabet oficial mongol es va crear al segle xii. Ha sofert diverses modificacions i ha estat substituït a vegades per altres tipus d'escriptura. Es va usar fins a 1943, any que es va substituir pel ciríl·lic, que actualment és el més estès al país. El sistema tradicional està sent reintroduït lentament a les escoles. A Mongòlia Interior l'alfabet tradicional ha estat usat sempre.

Llengües de la família

[modifica]
Mapa lingüístic de les llengües mongòliques
Mongol històric
    • Mongol mitjà (s. XIII-XVI)
    • Mongol clàssic
Mongol contemporani

La classificació i el nombre de parlants s'ha obtingut de Janhunen[1] llevat que Mongghul i Mangghuer són tractats com una sub-branca[2] i s'hi ha afegit el Kangjia.[3] En un altre enfocament classificacional,[4] hi ha una tendència per anomenat mongol central al mongol pròpiament dit, oirat i buriat, mentre que l'ordos (i implícitament el Khamnigan) és vist com una varietat del mongol pròpiament dit. En el mongol pròpiament dit, es fa una distinció entre Khalkha d'una banda i el mongol meridional (que conté tota la resta) en l'altra.

Referències

[modifica]
  1. Janhunen 2006: 232-233
  2. Slater 2003
  3. Siqinchaoketu 1999
  4. eg Sečenbaγatur 2005: 193–194

Bibliografia

[modifica]
  • Moreno Cabrera, Juan Carlos. Lenguas del Mundo Visor. Madrid. 1990.
  • Janhunen, Juha (ed.) (2003): The Mongolic languages. London: Routledge.
  • Janhunen, Juha (2003a): Proto-Mongolic. In: Janhunen 2003: 1–29.
  • Janhunen, Juha (2003b): Para-Mongolic. In: Janhunen 2003: 391–402.
  • Janhunen, Juha (2006): Mongolic languages. In: Brown, K. (ed.): The encyclopedia of language & linguistics. Amsterdam: Elsevier: 231-234.
  • Luvsanvandan, Š. (1959): Mongol hel ajalguuny učir. Mongolyn sudlal, 1.
  • Poppe, Nicholas (1964 [1954]): Grammar of Written Mongolian. Wiesbaden: Harrassowitz.
  • Rybatzki, Volker (2003): Middle Mongol. In: Janhunen 2003: 47–82.
  • Sechenbaatar, Borjigin (2003): The Chakhar dialect of Mongol – A morphological description. Helsinki: Finno-Ugrian society.
  • [Sechenbaatar] Sečenbaγatur, Qasgerel, Tuyaγ-a, B. ǰirannige, U Ying ǰe. 2005. Mongγul kelen-ü nutuγ-un ayalγun-u sinǰilel-ün uduridqal. Kökeqota: ÖMAKQ.
  • Siqinchaoketu [=Sečenčoγtu] (1999): Kangjiayu yanjiu. Shanghai: Shanghai Yuandong Chubanshe.
  • Slater, Keith (2003): A grammar of Mangghuer. London: RoutledgeCurzon.
  • Starostin, Sergei A., Anna V. Dybo, Oleg A. Mudrak (2003): Etymological Dictionary of the Altaic Languages. Leiden: Brill.
  • Svantesson, Jan-Olof, Anna Tsendina, Anastasia Karlsson, Vivan Franzén (2005): The Phonology of Mongolian. Nova York: Oxford University Press.
  • Vovin, Alexander (2005): The end of the Altaic controversy (review of Starostin et al. 2003). Central Asiatic Journal 49.1: 71–132.

Enllaços externs

[modifica]