Llengües jirajaranes
| Tipus | família lingüística  |
|---|---|
| Ús | |
| Autòcton de | Lara i Falcón |
| Estat | Veneçuela |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies | |
| Codis | |
| Glottolog | jira1235 |
| Linguist List | jiri |
Les llengües jirajaranes o jirajiranes són un grup de llengües extintes que es parlaven a l'oest de Veneçuela, a les regions de Falcón i Lara. Es creu que totes les llengües es van extingir a principis del segle xx.[1]
Classificació
[modifica]Les llengües jirajara es considera un grup de llengües quasi-aïllades. Adelaar i Muysken assenyalen que existeixen unes certes similituds lèxiques amb les llengües timote-cuica i similituds tipològiques amb les llengües txibtxa, però l'escassetat de dades impedeix donar per vàlid qualsevol parentiu.[1] Jahn, entre altres, ha suggerit una relació entre les llengües jirajaranes i les betoi, principalment per la similitud dels etnònims.[2] Greenberg i Ruhlen classifiquen a les llengües jirajaranas com a part d'una hipotètica família paezana, juntament amb les llengües betoi, el páez, les llengües barbacoanes i altres.[3]
Llengües de la família
[modifica]A partir de la documentació existent, s'han identificat tres llengües com clarament membres de la família jirajara:[1]
- Jirajara, parlat a l'estat de Falcón
- Ayomán, parlada al llogaret de Siquisique a l'estat de Lara
- Gayón, parlada al naixement del riu Tocuyo a l'estat de Lara
Čestmír Loukotka inclou quatre llengües més en la família per a les quals no existeix documentació[4] pel que la seva adscripció a la família és purament especulativa:
- Coyone, parlat al naixement del riu Portuguesa a l'estat de Portuguesa.
- Cuiba, parlat a la ciutat de Aricagua.
- Atatura, parlat entre els rius Rocono i Tucupido.
- Aticari, parlat al llarg del riu Tocuyo.
Descripció lingüística
[modifica]A partir de l'escassa documentació existent, es poden reconstruir un número limitat de característiques tipològiques:[5]
- 1. ordre VO en oracions transitives
- apasi mamán (Jirajara)
- 1a.tallar 1ªPOS.mà
- 'Tallo la meva mà'
- 2. El subjecte precedeix al verb
- depamilia buratá (Ayomán)
- la.família és.bona
- 'La família és bona'
- 3. El posseïdor precedeix a l'objecte posseït
- shpashiú yemún(Ayomán)
- arc 3ªPOS.corda
- 'la corda de l'arc'
- 4. Els adjectius segueixen als noms que qualifiquen
- pok diú (Jirajara)
- muntanya gran
- 'la muntanya alta'
- 5. Els numerals precedeixen als noms que quantifiquen
- boque soó (Ayomán)
- un cigarret
- 'un cigarret'
- 6. Ús de postposicionesen lloc de preposicions
- angüi fru-ye (Jirajara)
- 1a.anar Siquisique-a
- '(jo) vaig a Siquisique.'
Comparació lèxica
[modifica]La següent llista ofereix alguns cognats en llengües jirajaranes:[2]
| GLOSSA | Ayomán | Gayón | Jirajara |
|---|---|---|---|
| foc | dug | dut, idú | dueg |
| peu | a-sengán | segué | angán |
| gallina | degaró | digaró | degaró |
| casa | gagap | hiyás | gagap |
| serp | huhí, jují | jují | túb |
| sol | iñ | yivat | yuaú |
Vocabulari comparatiu de l'ayamán, jirajara, i gayón:[6]
| Català | Ayamán | Jirajara | Gayón |
|---|---|---|---|
| tigre | boosin, boosin, súggo, boshí shashá | bosin | bosín, bosin-dut |
| guineu | mahari | moorí | guajaren, guarjen |
| porc | mohoins, mañó | moñe | moí, moy |
| aluata | dug | duj | dut |
| cérvol | aguí, anguiye | agüí | jagüio |
| armadillos | doux | dok | dot, dokt, dou |
| guacharaca | adtogo, laóstogo | atogó | guastogó, guastegó |
| pauji | suhunhí | suí | sinhío |
| aigua | in | ing | him, güalli |
| foc | du, dus | dueg | dut |
| ganivet | pisiú, pisiguí | pisiú | sigüí |
| totuma | kururú | kururú | basteá, kuao deop |
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Adelaar, Willem F. H.; Pieter C. Muysken. The Languages of the Andes. Cambridge: Cambridge University Press, 2004, p. 129-30.
- ↑ 2,0 2,1 Jahn, Alfredo. Los Aborígenes del Occidente de Venezuela. Caracas: Monte Avila Editores, C.A., 1973.
- ↑ , <http://www.merrittruhlen.com/files/AED5.pdf>
- ↑ Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian Languages. Los Angeles: UCLA Latin American Center, p. https://archive.org/details/classificationof0007louk/page/254 254]-5.
- ↑ Costenla Umaña, Adolfo. Las Lenguas del Área Intermedia: Introducción a su Estudio Areal. San José: Editorial de la Universidad de Costa Rica, p. 56-8.
- ↑ Oramas, Luis R. 1916. Materiales para el estudio de los dialectos Ayamán, Gayón, Jirajara, Ajagua. Caracas: Litografía del Comercio.
Aquest article incorpora text d'aquesta font, la qual és de domini públic.
Bibliografia
[modifica]- Oramas, L. (1916). Materiales para el estudio de los dialectos Ayamán, Gayón, Jirajara, Ajagua. Caracas: Litografía del Comercio.
- Querales, R. (2008). El Ayamán. Ensayo de reconstrucción de un idioma indígena venezolano. Barquisimeto: Concejo Municipal de Iribarren.
| Famílies lingüístiques i aïllades |
| ||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Famílies proposades |
| ||||||||||||||||||||||||||||||
| Àrees lingüístiques | |||||||||||||||||||||||||||||||
| Països | |||||||||||||||||||||||||||||||
| Llengua oficial | |||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llengües indígenes |
| ||||||||||||||||||||
| Llengües no natives | |||||||||||||||||||||
| Llengua de signes | |||||||||||||||||||||
