Lindsleyita

Lindsleyita
Cristall metàl·lic negre format per intercreixements de mathiasita i lindsleyita
Fórmula química	(Ba,Sr)(Zr,Ca)(Fe,Mg)₂(Ti,Cr,Fe)18O38
Epònim	Donald H. Lindsley (en)
Localitat tipus	Bultfontein mine (en)
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.CC.40
Nickel-Strunz 9a ed.	4.CC.40
Dana	8.5.1.8
Heys	7.9.26
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 10,37Å; c = 20,52Å;
Duresa	7,5
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1982-086
Any d'aprovació	1983
Símbol	Ldy
Referències

La lindsleyita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de la crichtonita. Rep el nom en honor de Donald Hale Lindsley (1934-), professor del Departament de Ciències de la Terra i de l'Espai de la Universitat Estatal de Nova York, en reconeixement a les seves contribucions a la mineralogia, entre altres.

Característiques

La lindsleyita és un òxid de fórmula química (Ba,Sr)(Zr,Ca)(Fe,Mg)₂(Ti,Cr,Fe)₁₈O₃₈. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 7,5. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1982, i la primera publicació data d'un any més tard.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la lindsleyita pertany a «04.CC: Òxids amb relació Metall:Oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana i gran» juntament amb els següents minerals: cromobismita, freudenbergita, grossita, clormayenita, yafsoanita, latrappita, lueshita, natroniobita, perovskita, barioperovskita, lakargiïta, megawita, loparita-(Ce), macedonita, tausonita, isolueshita, crichtonita, davidita-(Ce), davidita-(La), davidita-(Y), landauïta, loveringita, mathiasita, senaïta, dessauïta-(Y), cleusonita, gramaccioliïta-(Y), diaoyudaoïta, hawthorneïta, hibonita, lindqvistita, magnetoplumbita, plumboferrita, yimengita, haggertyita, nežilovita, batiferrita, barioferrita, jeppeïta, zenzenita i mengxianminita.

Formació i jaciments

Aquesta espècie va ser descrita a partir d'exemplars trobats en dos indrets de Kimberley, al Cap Septentrional (Sud-àfrica): les mines De Beers Mine i Bultfontein. També ha estat descrita en altres indrets del mateix país que la localitat tipus, així com a Rússia, Itàlia, Xina, Canadà i Austràlia.