Lin Huiyin

Lin Huiyin

Nom original	(zh) 林徽因
Biografia
Naixement	(zh) 林徽音 10 juny 1904 Hangzhou (RP Xina)
Mort	1r abril 1955 (50 anys) Beijing Tongren Hospital (RP Xina)
Causa de mort	tuberculosi
Sepultura	Cementiri Revolucionari de Babaoshan
Residència	Pequín Kunming
Grup ètnic	Xinesos han
Formació	Escola de Disseny de la Universitat de Pennsilvània Yale School of Drama
Activitat
Camp de treball	Poesia, arquitectura i història
Ocupació	arquitecta, escriptora, professora d'universitat, traductora, poetessa, historiadora
Ocupador	Universitat Tsinghua Universitat Nacional Associada del Sud-oest Northeastern University (en)
Membre de	Society for the Study of Chinese Architecture (en) Architectural Society of China (en)
Obra
Obres destacables Smile, Ninety-nine Degrees, Don't Let Our Land be Lost Again! (en) A Pictorial History of Chinese Architecture (en) (1952) Monument to the People's Heroes (en)
Família
Cònjuge	Liang Sicheng (1928–1955)
Fills	Liang Zaibing, Liang Congjie
Pares	Lin Changmin   i He Xueyuan
Germans	Lin Heng Henry Huan Lin
Parents	Liang Qichao, nora Lin Xiaoxun, avi Lin Juemin, oncle

Lin Huiyin (en xinès: 林徽因; en pinyin: Lín Huīyīn; Hangzhou, 10 de juny del 1904-Pequín, 1 d'abril del 1955) va ser una arquitecta i escriptora xinesa, especialitzada en la restauració de monuments antics. La seva popularitat va inspirar una sèrie documental en què s'analitza la seva obra i diversos homenatges.

Filla de Lin Changmin, diplomàtic de la dinastia Qing, que li va inculcar la passió per l'arquitectura, i He Xueyuan, Lin Huiyin va estudiar tant a la Xina com a Anglaterra i els Estats Units, gràcies als contactes i fortuna de la seva família. Això li va permetre combinar les tendències occidentals amb la tradició xinesa i ser professora universitària en diversos països. El fet de ser dona, però, va dificultar la seva carrera acadèmica al seu país natal i en determinats períodes havia de cursar assignatures matriculada en altres facultats, com la d'art dramàtic.

Va conèixer Xu Zhimo, amb qui va mantenir una relació amorosa. Ell va ser una influència important en la seva obra poètica, que va començar a publicar de ben jove en revistes i diaris nacionals. Posteriorment es va casar amb Liang Sicheng, també arquitecte. Amb ell es van mudar a la capital i van començar a interessar-se per documentar i restaurar els monuments històrics. La guerra amb Japó va forçar la família a mudar-se diverses vegades, i va provocar la mort del germà de Huiyin, amb qui estava molt unida. Aquesta pèrdua està en la base de diversos escrits elegíacs, d'ampli ressò.

El 1949 va combinar la tasca docent a la facultat d'arquitectura amb el disseny de monuments i emblemes patriòtics, fins a la seva mort el 1955 de tuberculosi.