Vés al contingut

Le Petit Chaperon rouge (pel·lícula de 1901)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLe Petit Chaperon rouge

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióGeorges Méliès Modifica el valor a Wikidata
ProduccióGeorges Méliès Modifica el valor a Wikidata
GuióGeorges Méliès Modifica el valor a Wikidata
ProductoraStar Film Company Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena1901 Modifica el valor a Wikidata
Durada20 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcap valor Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enLe Petit Chaperon rouge (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema mut, pel·lícula basada en un conte de fades i pel·lícula basada en una obra literària Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0000368 Letterboxd: little-red-riding-hood-1901 TMDB.org: 465482 Modifica el valor a Wikidata

Le Petit Chaperon rouge va ser una pel·lícula muda francesa del 1901 de Georges Méliès, basada en el conte popular "La Caputxeta Vermella". L'adaptació de Méliès va ampliar i alterar la versió de Charles Perrault de la història per permetre comèdia i detall addicionals, així com un final feliç diferent del que va oferir Perrault. A la pel·lícula, Caputxeta Vermella és una filla aventurera i l'ànima d'una família de forners del camp francès, gairebé menjada per un llop durant el seu viatge per portar una galette a la seva àvia. La Caputxeta Vermella és rescatada pel personal de la fleca just a temps, el llop troba el seu final durant una persecució dramàtica i tots tornen a casa victoriosos.

La pel·lícula es va distribuir internacionalment, inclosa a la seva França natal per la Star Film Company de Méliès, a Gran Bretanya per la Warwick Trading Company i als Estats Units —sense permís ni crèdit de Méliès— per l'Edison Manufacturing Company. Actualment es presumeix que la pel·lícula és perduda.

Argument

[modifica]

En una fleca del camp francès, el pare Latourte, la seva dona i el seu personal estan ocupats amb clients, rebosteria i forn de tot tipus. La petita filla dels Latourte, anomenada Caputxeta Vermella, llegeix a la llum del foc fins que els seus pares se'n van un moment. Comença a jugar de manera bulliciosa, fent que el personal de la fleca es barregi en travesses i xoques. El seu pare i la seva mare tornen, disgustats per les seves escapades, i li diuen que porti una olla de mantega i una galette a la cabana de la seva àvia. La Caputxeta Vermella viatja pel bosc fent el seu encàrrec, coneixent un llop, que descobreix on va. En trobar-se amb els seus amics de l'escola del poble, atura alegrement el seu viatge per jugar i ballar amb ells. Mentrestant, en un molí de vent prop de la casa de camp, el moliner Sans-Souci té problemes còmics amb la seva mula.

El llop arriba a la cabana, es baralla enèrgicament amb l'àvia, se l'empassa, se'n posa la roba i espera al seu llit. Arriba Caputxeta Vermella, i en la pantomima del cinema mut té lloc el famós diàleg ("Àvia, quins ulls grans tens!", "Per veure't millor", etc.). El llop està a punt de llançar-se sobre la Caputxeta Vermella quan el personal de la fleca, a la recerca del nen desaparegut, irromp a la cabana. El pandemoni esclata quan el llop és perseguit per tota la casa i finalment, amb un esclat de vidre, per una finestra tancada. Els forners el segueixen pel bosc, amb gent del camp s'uneix a la persecució a mesura que avança. Quan el llop creua un pont sobre un congost rocós i un torrent, un garde champêtre li dispara. El llop té una escena de mort exagerada, fent voltereta i tombant, fins que el pont es trenca i l'envia al torrent. El cos del llop és tret del riu i transportat en una llitera.

A la plaça del poble hi ha una festa en marxa. La processó de rescat de la Caputxeta Vermella torna just a temps per veure la gran desfilada de dignes del poble, pagesos i escolars per la plaça. El cos del llop es posa cerimoniosament a l'espit i es rosteix. Una apoteosi espectacular mostra la Caputxeta Vermella, en la postura de Sant Miquel lluitant contra el drac, enfilant el seu enemic sobre un pedestal d'enormes galettes i olles de mantega, envoltada d'estris per coure i cuinar.[1]

Producció i llançament

[modifica]

Méliès va basar Le Petit Chaperon rouge en la versió de la història de Charles Perrault, ampliant-la amb comèdia i "episodis pintorescs" i alterant la trama per permetre un final feliç (segons el relat de Perrault, l'heroïna és menjada pel llop).[2] A la descripció del catàleg de la pel·lícula, Méliès va destacar el còmic i "Naturalesa pintoresca" (pittoresque) de l'adaptació, destacant un canvi d'escena a la pantalla des de l'exterior cap a l'interior de la cabana de l'àvia com un "bell efecte maquinària escènica" (joli effet de machinerie théâtrale).[1]

La pel·lícula va ser estrenada per la Star Film Company de Méliès i està numerada 337–344 als seus catàlegs, on es va anunciar com una "espectacular féerie obra de teatre en dotze quadres".[2] La Warwick Trading Company va gestionar la distribució a Gran Bretanya, on la pel·lícula es podia comprar en blanc i negre (per 18 lliures esterlines) o colorat a mà (per 36 lliures esterlines). Per anglicitzar la pel·lícula per al públic britànic, la publicitat de Warwick va canviar el nom de pare Latourte a Mr Plumcake.[3]

L'Edison Manufacturing Company, aprofitant el que aleshores era permès segons la llei internacional dels drets d'autor, va fer les seves pròpies impressions de la pel·lícula de Méliès i les va vendre als Estats Units sense el permís de Méliès, afirmant que la pel·lícula era una de les seves produccions.[4]

Es presumeix que la pel·lícula actualment és perduda.[2]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Malthête, Jacques (1996), Méliès: images et illusions, Paris: Exporégie, pàg. 221–22
  2. 2,0 2,1 2,2 Malthête, Jacques & Mannoni, Laurent (2008), L'oeuvre de Georges Méliès, Paris: Éditions de La Martinière, p. 118, ISBN 9782732437323
  3. Herbert, Stephen (2000), A History of Early Film, vol. 1, Londres: Routledge, p. 359, ISBN 9780415211529, <https://books.google.cat/books?id=uiKVCnuoXLUC&pg=PA359>
  4. Everdell, William R (1997), The First Moderns: Profiles in the Origins of Twentieth-Century Thought, Chicago: University of Chicago Press, p. 394, ISBN 9780226224848, <https://books.google.cat/books?id=kNMlDAAAQBAJ&pg=PA394>

Enllaços externs

[modifica]
  • Le Petit Chaperon rouge a Internet Movie Database (anglès)