Laura (nom)
| Tipus | prenom femení  |
|---|---|
| Llengua | italià, polonès, eslovè, letó, neerlandès, castellà, hongarès i estonià |
| Nom en la llengua original | Laura i Laura |
| Variants / En altres llengües | Laure, Lowri, Laurette, Lára, Laurine, Lora, Lauren, Lavra (mul)  , Lawra, Laurena (en) , Lara, Laurita (en) , Laurie, Lori i Lauria (mul) |
| Festa | 15 de gener, 15 de gener i 18 d'abril |
| Cognom idèntic | Laura |
| Distribució | |
 | |
| Més informació | |
| DMNES | Laura |
| Pàgines que comencen per «Laura» Persones amb aquest nom (Wikidata) | |
Laura és un nom propi femení. Prové del llatí laurus ('llorer'), i fa referència a la corona triomfal feta de llorer que portaven els vencedors d'una competició.
Origen i difusió
[modifica]Etimològicament prové del llatí laurus, 'llorer', i per metonímia significa 'victoriosa', atès que a l'Antiguitat es coronava amb una corona de llorers els vencedors d'una competició. En llatí, laurea significa, justament, 'corona de llorer', i per extensió 'victòria', 'glòria'. També és possible que en llatí el nom de Laura funcionàs com a femení de Llorenç (Laurentius), que té el mateix origen. És un nom paral·lel al grec Dafne, que en grec també significa 'llorer'.[1]
Tot i el seu origen llatí, no es documenta en cap moment de l'Antiguitat i, a banda de l'existència de Laura de Còrdova el segle ix, no fou un nom conegut fins que Petrarca no el popularitzà a les seves composicions com a nom de la seva estimada. Sembla que aquest nom podria fer referència a Laura de Noves, noble provençal de la família de Sade, o alternativament podria ser un nom imaginat per Petrarca en referència als certàmens poètics de l'antiguitat.[1]
Santoral
[modifica]- Laura de Constantinoble (ca. 1400 - 1453), abadessa a Constantinoble martiritzada a l'entrada dels otomans: 29 de maig
- Santa Laura, verge, 1 de juny i 18 d'agost
- Laura de Còrdova (ca. 800 - 864), viuda i màrtir cordovesa: 19 d'octubre
Personatges
[modifica]Noblesa
- Laura de Bigorra, comtessa de Bigorra de 1283 a 1292
- Laura de Noves, dama provençal, esposa d'Hug de Sade, possible estimada de Petrarca
- Laura Martinozzi, regent del Ducat de Mòdena
- Laure-Thérèse Cros, pretendent del tron del Regne de l'Araucania i la Patagònia[2]
Actrius
- Laura Betti, actriu italiana.
- Laura Conejero, actriu catalana.
- Laura Dern, actriu nord-americana.
- Laura Harring, actriu mexicana.
- Laura Linney, actriu nord-americana.
- Laura Mañá, actriu catalana.
- Laura Prepon, actriu nord-americana.
Cantants i músics
- Laura Almerich, músic catalana.
- Laura Aikin, cantant nord-americana.
- Maria Laura Corradini Falomir, Chenoa , cantant mallorquina.
- Laura Pausini cantant italiana.
Escriptores
- Laura Esquivel, escriptora mexicana.
- Laura Gallego García, escriptora valenciana.
- Laura Ingalls Wilder, escriptora nord-americana.
- Laura Mintegi, escriptora basca.
- Renada Laura Portet, escriptora catalana.
- Laura Riding, escriptora nord-americana.
- Laura Tohe, escriptora amerindia.
Esportistes
- Laura Campos Prieto, gimnasta extremenya.
Polítiques
- Laura Martínez Berenguer, política valenciana.
- Laura Massana i Mas, diputada del parlament de Catalunya.
- Laura Vilagrà i Pons, diputada del parlament de Catalunya.
Altres personatges
- Laura Bassi, primera professora universitària europea.
- Laura Welch Bush, ex primera dama dels Estats Units.
- Laura Lion, actriu porno txeca.
- Laura Palmer, la víctima de Twin Peaks
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Laura». Behind the Name.
- ↑ A Palma hi ha un carrer misteriosament dedicat a la Reina Laura, que s'ha volgut identificar amb aquest personatge, l'única reina anomenada Laura en la història. Sembla, però, més probable que es tracti d'un error de la comissió retoladora, i que en realitat es tracti de Saura de Mallorca o Saura de Mallorca i de Montreal, filles il·legítimes dels reis Sanç i Jaume II de Mallorca respectivament, o més aviat de Maria de Nàpols, esposa del rei Sanç, tal com indica l'acta de l'expedient municipal: Bibiloni, Gabriel, «Cercant una tal Laura», 7 setembre 2007 (blog personal).