La terra de Xauxa
_-_Das_Schlaraffenland_-_8940_-_Bavarian_State_Painting_Collections.jpg)  | |
| Tipus | pintura |
|---|---|
| Creador | Pieter Brueghel el Vell |
| Creació | 1567 |
| Gènere | art de gènere |
| Material | pintura a l'oli taula (suport pictòric) |
| Mida | 52 ( ) × 78 ( ) cm |
| Propietat de | Richard von Kaufmann (mul)  |
| Col·lecció | Col·leccions de Pintura de l'Estat de Baviera (Múnic) |
| Història | |
| Data | Historial d'exposicions |
| 1902-1902 | Exposició dels primitius flamencs a Bruges, Provinciaal Hof |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | 8940 |
| Catàleg | |
La terra de Xauxa és un quadre del pintor flamenc Pieter Brueghel el Vell, actualment a l'Alte Pinakothek de Múnic, Alemanya. Es tracta d'un oli sobre fusta amb unes dimensions de 52 centímetres d'alçada i 78 d'amplada. Va ser realitzat l'any 1567, segons pot veure's en la part inferior esquerra MDLXVII BRUEGEL. També pot veure's traduït el títol com El país de la Cucanya.[1]
Es tracta en aquest quadre de petit format el tema del país de Xauxa, descrit en el llibre de Hans Sachs Schlaraffenland (1530) [2] (o Luilekkerland, que en neerlandès és «terra de la glotonería»), terra de riqueses que apareix com a destinació de la nau dels necis, obra de Sebastian Brant que ja havia inspirat a Hieronymus Bosch (El Bosch) per a la seva obra Nau dels bojos.[1]
És un dels temes preferits de Brueghel, que en això segueix a El Bosch: la representació de la bogeria dels homes, com ja va fer en els seus Proverbis flamencs.[2]
Es representa a tres homes vençuts per la beguda, obesos, possiblement dormits, cadascun d'ells vestit de manera diferent, per representar tres classes socials: un cavaller, un camperol i un home de lletres, estudiant o clergue, aquest últim tombat sobre un abric de pells i amb un llibre a un costat. D'aquesta manera es transmet la idea que les febleses i els vicis no entenen de classes.[2]
La seva postura radial dota a la pintura d'una impressió de rotació.[2] De la boca del cavaller degota la malvasia. L'estrany ou passat per aigua amb potes s'ha interpretat com una referència a Satanàs, mentre que el ganivet que té dins seria el sexe masculí. Un altre ganivet o punyal apareix clavat en un porc en la part superior dreta del quadre, imatge que també apareix en el precedent literari d'aquesta obra i que al·ludeix a la gula.[1]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Cirlot (dir.), L. Alte Pinakothek. Espasa, 2007, p. 70-73 (Col. «Museos del Mundo», Tomo 21). ISBN 978-84-674-3825-3.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Wundram, Manfred. El Renacimiento y el Manierismo. Taschen, 2005 (Los maestros de la pintura occidental). ISBN 3-8228-4744-5.