Vés al contingut

La guerra de Troia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaLa guerra de Troia
La guerra di Troia
Fitxa
DireccióGiorgio Ferroni
Protagonistes
GuióGiorgio Ferroni, Ugo Liberatore, Giorgio Stegani i Federico Zardi Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMario Ammonini
Giovanni Fusco
FotografiaRino Filippini
MuntatgeAntonietta Zita Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia
França
Estrena1961
Durada106 minuts
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènerePèplum
TemaGuerra de Troia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0056042 FilmAffinity: 310488 Allocine: 7585 Rottentomatoes: m/the_trojan_horse_1962 Letterboxd: the-trojan-horse-1961 Allmovie: v114510 TCM: 93950 TV.com: movies/the-trojan-horse AFI: 21609 TMDB.org: 146023 Modifica el valor a Wikidata

La guerra de Troia (títol original en italià: La guerra di Troia) és una pel·lícula (pèplum) franco-italiana dirigida per Giorgio Ferroni el 1961. La pel·lícula s'inspira lliurement en el mite grec antic de la guerra de Troia i en particular de la Ilíada, de la qual s'aparta col·locant en el primer pla l'heroi troià Enees de qui desenvolupa aventures originals. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[2]

[modifica]

Des de fa deu anys, els grecs assetgen la ciutat de Troia per tornar a Menelau, rei d'Esparta, la bella Helena (la seva esposa) presa pel príncep troià Paris amb l'ajuda de la deessa Afrodita. Aquil·les mata el valerós Hèctor (germà de Paris i fill del rei Príam), que havia matat Pàtrocle, bon company d'Aquil·les. Príam demana a Aquil·les el cos del seu fill. Després de llargues discussions, el rei troià aconsegueix recuperar el cadàver del seu fill gran per donar-li el funeral digne del seu grau de príncep.

Els troians sol·liciten una treva amb els grecs que accepten. Enees, un dels més valerosos guerrers troians, és enviat secretament en una missió per tal de formar un exèrcit de cavallers que permeti fer fora definitivament els grecs. A canvi de la treva, aquests reben ostatges i sobretot fusta per petició d'Odisseu que imagina una trampa temible sota la forma seductora d'una estàtua en forma de cavall dedicada a Posseidó. Paris acabat sent mort per Aquil·les.

Repartiment

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. esadir.cat. La guerra de Troia. esadir.cat. 
  2. «La guerra di Troia». The New York Times.