Vés al contingut

Línia R11

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula xarxa de transportsLínia R11
Barcelona Sants - Portbou
TerritoriBarcelona i Girona
Tipus serveitren regional
Inauguració1854
Longitud172 km[1]
Estacions28[1]
OperadorRenfe
Dades tècniques
Vehiclessèrie 449 i sèrie 447
Electrificació3 kV CC
Ample ferroviari1.668 mm
Enllaç amb:
Metro de Barcelona
Rodalia de Barcelona
Rodalia de Girona
Regionals
Línia d'alta velocitatAvant

La línia R11 (anteriorment Ca2) és un servei de ferrocarril regional entre Barcelona-Sants i Portbou per Girona de Rodalies de Catalunya, de la Generalitat de Catalunya, i operada per Renfe Operadora que circula a través de línies de ferrocarril de via d'ample ibèric d'Adif.

El servei transcorre totalment a través de la línia Barcelona-Granollers-Girona-Figueres-Portbou.

Història

[modifica]

A la història de la línia de Barcelona a Portbou es poden observar clarament tres etapes: el primer tram obert al públic entre Barcelona i Granollers, la prolongació fins a Girona i, finalment, la connexió amb França, a la frontera de Portbou.[1]

El 1854 s'inaugurava el ferrocarril de Barcelona a Granollers, la tercera línia ferroviària de Catalunya, i molt aviat se'n decidí la prolongació vers al nord i la frontera. El 1860 entrà en servei l'ampliació fins a Maçanet de la Selva. Poc després, la línia de l'interior ja enllaçava amb la línia de la Costa (que arribà a Maçanet el 1861). Les dues empreses es van fusionar sota el nom de Camins de Ferro de Barcelona a Girona i la línia va arribar a Girona el 1862.[1]

El 1875 es va fundar la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França, i tot seguit es varen reprendre les obres de la prolongació cap a França. Al final de 1877 ja s'arribava a Figueres i a principis del 1878 a Portbou i Cervera de la Marenda. Els trens provinents de Barcelona ja podien connectar amb els ferrocarrils francesos del Midi. Es trencava definitivament l'aïllament de Catalunya respecte de la resta d'Europa.[1]

Al final del segle xix, arribà l'època de les grans fusions d'empreses ferroviàries i la línia de Portbou s'integrà dins la companyia de Madrid a Zaragoza y Alicante (MZA), que l'explotaria dins l'anomenada Xarxa Catalana. Durant la Guerra Civil Espanyola aquesta línia fou l'eix vital d'enllaç amb França i el 1941 passà a dependre de la nova empresa ferroviària estatal Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles (RENFE).[1]

A partir dels anys 50 la línia va ser progressivament modernitzada, primer amb l'electrificació fins a Girona (1958), que posteriorment s'ampliaria fins a Portbou (1964), i també amb nous sistemes de senyalització i seguretat. El 1977 es completà la instal·lació de la doble via a tot el traçat.[1]

Estacions

[modifica]
Estacions de la línia R11
Estació Municipi Correspondències Serveis
Barcelona-Sants Barcelona Aparcament Ascensor Estació d'autobús Servei d'autobús urbà Cafeteria
Passeig de Gràcia Barcelona Servei d'autobús urbà
El Clot Barcelona Servei d'autobús urbà
Sant Andreu Barcelona Servei d'autobús urbà
Granollers Centre Granollers Aparcament Estació d'autobús Servei d'autobús urbà
Sant Celoni Sant Celoni Aparcament Servei d'autobús urbà
Gualba Gualba
Riells i Viabrea-Breda Riells i Viabrea
Hostalric Hostalric Aparcament Servei d'autobús urbà
Maçanet-Massanes Maçanet de la Selva Aparcament Servei d'autobús urbà
Sils Sils
Caldes de Malavella Caldes de Malavella
Riudellots Riudellots de la Selva Aparcament
Fornells de la Selva Fornells de la Selva Aparcament
Girona Girona Aparcament Ascensor Estació d'autobús Servei d'autobús urbà Cafeteria
Celrà Celrà Aparcament
Bordils-Juià Juià Aparcament
Flaçà Flaçà Ascensor
Sant Jordi Desvalls Sant Jordi Desvalls Aparcament
Camallera Saus, Camallera i Llampaies Aparcament
Sant Miquel de Fluvià Sant Miquel de Fluvià Aparcament
Vilamalla Vilamalla Aparcament
Figueres Figueres
Vilajuïga Vilajuïga Aparcament
Llançà Llançà
Colera Colera Aparcament
Portbou Portbou
Cervera de la Marenda Cervera de la Marenda

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Línia R11». Web. Generalitat de Catalunya, 12-04-2012. [Consulta: desembre 2013].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]