Lídia Pons i Griera
Biografia | |
---|---|
Naixement | 20 gener 1944 (80 anys) |
Activitat | |
Camp de treball | Filologia catalana |
Ocupació | catedràtica, filòloga |
Ocupador | Universitat de Barcelona (–2014) |
Obra | |
Obres destacables | |
Premis | |
Lídia Pons i Griera (1944) és una filòloga catalana, catedràtica a la Universitat de Barcelona fins a la seva jubilació el 2014.[1]
Es va doctorar el 1988 amb una tesi sobre Dos fenòmens fònics en la parla de Barberà del Vallès.[2] Va ensenyar la lingüística descriptiva, enfocada especialment a la fonètica, la sintaxi, la morfologia lèxica i la semàntica. Els seus camps de recerca són la variació dialectal i social, en la fonètica, en la lexicologia i en la comunicació publicitària.[1] La seva obra mestra, en col·laboració amb Joan Veny, va ser l'Atles Lingüístic del Domini Català, obra iniciada per Antoni Maria Badia i Margarit i Germà Colón i Domènech el 1952, interrompuda per motius econòmics, i reiniciada després de la fi de la dictadura per l'Institut d'Estudis Catalans el 1989.[3]
Des de 1994 és secretària de la junta de govern de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes.[4]
- Obres
- Atles Lingüístic del Domini Català, amb Joan Veny i Clar[5][6]
- Per una bibliografia extensa vegeu «Obra de Lídia Pons i Griera» a Dialnet.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Acte d'homenatge als professors Lídia Pons Griera i Joaquim Rafel Fontanals». Universitat de Barcelona, 15-05-2014. [Consulta: 6 novembre 2020].
- ↑ Pons iGriera, Lídia. Anàlisi de dos fenòmens fònics en la parla de Barberà del Vallès (Tesi). Barcelona: Universitat de Barcelona, 1988.
- ↑ Badia i Pujol, Jordi «El 'Petit atles lingüístic', una recerca de 60 anys». el Punt Avui, 02-03-2014.
- ↑ «Membres - Lídia Pons Griera». Grup Llengua i publicitat. [Consulta: 6 novembre 2020].
- ↑ «Lídia Pons i Griera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Costa i Costa, Jordi J. «Joan Veny, Lídia Pons i Griera, 'Atles Lingüístic del Domini Català, volum II' / (ressenya)». Revue d'Études Catalanes [Montpellier], núm. 6-7, 2003-2004, pàg. 217-219.