L'Estaquirot
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | grup de teatre grup de teatre  |
| Indústria | indústria de l'entreteniment |
| Història | |
| Creació | 1973 |
| Altres | |
Premis
| |
| Lloc web | estaquirot.com |
.svg){kind=small}
L'Estaquirot és una companyia de teatre de titelles fundada el 1973 i integrada per Albert Albà (Bertu), Olga Jiménez i Núria Benedicto.[1]
Història
[modifica]Els seus primers espectacles (L'estaquirot, 1973; Bufar i fer titelles, 1974; Penja i despenja, 1975) estaven en perfecta sintonia amb els models d’espectacles dels titellaires independents (Claca i Garibaldis), i buscaven noves formes d’expressió vinculades al moviment de renovació pedagògica. Eren combinats de titelles, contes i cançons, dotats d’un bon punt d’improvisació i amb un marcat caràcter festiu i reivindicatiu.[1]
A partir de 1976, la companyia va decidir treballar estretament amb el grup de música Ara Va de Bo, amb qui crearen Romanços de canya i cordill, Ara va d’Estaquirot i El moixó foguer. També va començar a fer espectacles de saltimbanquis amb música en directe i petites històries de titelles amb els quals pretenia recuperar el model de la faràndula ambulant.[1]
Dins d’aquesta línia de treball cal esmentar Tutilimundi (1977), Mundus vivendi (1980) i Grimeia (1981). Aquell mateix any, L’Estaquirot va inaugurar un teatre ambulant de titelles, amb el qual aconseguiren unes condicions d’intimitat, il·luminació i so per als seus espectacles altrament difícils d’obtenir en teatres convencionals.[1][2]
Entre 1981 i 1983, i com a única activitat, el grup va fer una gira per tot Catalunya. A partir de mitjan anys vuitanta, es va anar especialitzant i començà a realitzar un treball més intens i acurat d’investigació en els camps del teatre de titelles, el teatre d’objectes i el teatre visual, experimentant amb nous materials (escumes, làtex, resines, inflables) i altres tècniques de manipulació, com la manipulació a la vista del públic.[1]
Fou també llavors que la companyia va consolidar una fórmula amb dos conceptes principals. Per una banda, la creació d’espectacles senzills comercials pensats per al teatre ambulant i adreçats als més petits, amb la utilització fonamental del titella clàssic de guant, i que suposaven, en certa manera, una actualització de les peces de teatre de titelles tradicional, però amb petites pinzellades d’humor (El Patufet, 1990; Els tres porquets, 1992; La Rateta, 1993; La Caputxeta, 1995).
Per altra banda, van començar a fer muntatges de més volada tècnica i dramàtica, caracteritzats per un major grau d’experimentació (Biòtic, 1990; Tse-Tse, 1992; Guerripau, 1995).[1] De l’última etapa de la companyia hi ha La Granja (1997), La pastissera i els follets (2000), El ratolí viatger (2003) i Secret a l’armari (2005).[1]A la dècada del 2010 va estrenar Ploramiques (2010),[3] Els tres óssos (2012)[4] i En Joan Totlifan (2015).[5]
Reconeixements
[modifica]El 2023, va ser commemorat pel Govern de Catalunya amb la Creu de Sant Jordi.[6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Auseller Roquet, Jordi. «L’Estaquirot». Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. Institut del Teatre (reconeixement).
- ↑ «Estrenos de L'Estaquirot Teatre | CDAEM, Teatro Español» (en gallec). [Consulta: 12 febrer 2023].
- ↑ «El Estaquirot muestra su experiencia titiritera con 'El ploramiques'» (en castellà). [Consulta: 12 febrer 2023].
- ↑ «L'espectacle que obrirà la nova temporada d'Imagina't serà 'Els tres óssos', de la companyia L'Estaquirot Teatre.» (en castellà). La Vanguardia, 02-01-2013. [Consulta: 12 febrer 2023].
- ↑ «Más de 30.000 espectadores participan en la Mostra d'Igualada» (en castellà), 19-04-2015. [Consulta: 12 febrer 2023].
- ↑ «Jordi Cuixart, Antoni Miró, Jaume Sisa, Agustí Villaronga i Sopa de Cabra, guardonats amb la Creu de Sant Jordi». VilaWeb, 25-04-2023. [Consulta: 25 abril 2023].
