Kepler-62f
 Kepler-62f | |
|---|---|
 | |
| Tipus | planeta extrasolar  |
| Descobert per | Missió Kepler |
| Data de descobriment | maig 2013[1] |
| Mètode de descobriment | mètode del trànsit[1] |
| Cos pare | Kepler-62 (mul)  |
| Constel·lació | Lira |
| Època | J2000.0 |
| Dades orbitals | |
| Semieix major a | 0,72 ua[2] |
| Excentricitat e | 0[2] |
| Període orbital P | 267,32 d[3] |
| Inclinació i | 89,9 °[4] |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Radi | 1,54 radis de la Terra[2] |
| Massa | 0,11 M_J[5] |
| Paral·laxi | 3,2947 mas[6] |
| Moviment propi (declinació) | −31,17 mas/a [6] |
| Moviment propi (ascensió recta) | −25,153 mas/a [6] |
| Ascensió recta (α) | 18h 52m 51.0519s[6] |
| Declinació (δ) | 45° 20' 59.4001''[6] |
| Catàlegs astronòmics | |
KOI-701.04 (Kepler Object of Interest) Kepler-62f (Kepler Input Catalog) KOI-701f (Kepler Object of Interest) TIC 164458488f (TESS Input Catalog)
| |
Kepler-62f és un exoplaneta[7][8] del tipus súper-Terra descoberta en òrbita al voltant de l'estel Kepler-62, la més exterior del sistema planetari trobat per la Missió Kepler de la NASA. Va ser trobada utilitzant el mètode del trànsit, en el qual es mesuren les fluctuacions que un planeta causa en creuar davant la seva estrella des del punt de vista de la Terra. És molt probable que Kepler-62f sigui un planeta rocós a la part externa de la zona habitable de la seva estrella mare.[9][10][11]
Donada l'edat del planeta (7 ± 4 bilions d'anys), el seu flux estel·lar (0,41 ± 0,05 vegades el de la Terra) i el seu radi (1,41 ± 0,07 R⊕), una composició rocosa (ferro - silicat) amb a més una possible quantitat substancial d'aigua és considerada possible.[9] Un estudi de modelatge aprovat per The Astrophysical Journal indica que el planeta està probablement cobert completament per aigua (possiblement congelada).[12]
Si la seva densitat fos la mateixa que la de la Terra, la massa de Kepler-62f equivaldria a 2,80 M⊕ (o sigui, si el radi és 1,41 vegades més gran, amb la mateixa densisat la massa seria 1,413=2,80 vegades més gran).
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Water Planets in the Habitable Zone: Atmospheric Chemistry, Observable Features, and the case of Kepler-62e and -62f, L. Kaltenegger, D. Sasselov, S. Rugheimer, 18 Abr 2013
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Lars A. Buchhave «Kepler-62: a five-planet system with planets of 1.4 and 1.6 Earth radii in the habitable zone» (en anglès). Science, 6132, 18-04-2013, pàg. 587-590. DOI: 10.1126/SCIENCE.1234702.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Afirmat a: The Kepler Giant Planet Search. I: A Decade of Kepler Planet-host Radial Velocities from W. M. Keck Observatory. Indicat a la font segons: NASA Exoplanet Archive. Data de publicació: 2024. DOI: 10.3847/1538-4365/AD0CAB.
- ↑ Daniel C. Fabrycky «Transit timing observations from Kepler. IX. Catalog of the full long-cadence data set». The Astrophysical Journal Supplement Series, 1, 22-07-2016, pàg. 9–9. DOI: 10.3847/0067-0049/225/1/9.
- ↑ Susan E. Mullally «Kepler-62f: Kepler's first small planet in the habitable zone, but is it real?». New Astronomy Reviews, 11-2018, pàg. 28-36. DOI: 10.1016/J.NEWAR.2019.03.002.
- ↑ Lars A. Buchhave «Kepler-62: a five-planet system with planets of 1.4 and 1.6 Earth radii in the habitable zone» (en anglès). Science, 6132, 18-04-2013, pàg. 587-590. DOI: 10.1126/SCIENCE.1234702.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ «Planet Kepler-62 f» (en anglès). Extrasolar Planets Encyclopaedia. Observatori Meudon. [Consulta: 15 desembre 2020].
- ↑ «The planetary system Kepler-62 hosts at least 5 planets.» (en anglès). Open Exoplanet Catalogue. [Consulta: 19 desembre 2020].
- ↑ 9,0 9,1 Borucki, William J. [et al]. «Kepler-62: A Five-Planet System with Planets of 1.4 and 1.6 Earth Radii in the Habitable Zone». Science Express, 18-04-2013. DOI: 10.1126/science.1234702 [Consulta: 18 abril 2013].
- ↑ Kepler-62f: A Possible Water World
- ↑ 3 Potentially Habitable 'Super-Earths' Explained (Infographic)
- ↑ «Water worlds surface: Planets covered by global ocean with no land in sight». Harvard Gazette, 18-04-2013. [Consulta: 19 abril 2013].
