Karl Heinrich Ulrichs

Karl Heinrich Ulrichs
	;
Biografia
Naixement	28 agost 1825 ; Kirchdorf (Alemanya)
Mort	14 juliol 1895 (69 anys); L'Aquila (Itàlia)
Altres noms	Numa Numantius
Residència	Aurich, Göttingen, Berlín, Múnic, Nàpols, L'Aquila
Nacionalitat	Alemanya
Formació professional	Dret, Teologia
Formació	Universitat de Göttingen (1844-46); Universitat de Berlín (1846-1848)
Es coneix per	Sortida de l'armari el 29 d'agost del 1867
Activitat
Camp de treball	Escriptor i sexologia
Ocupació	Jurista, llatinista, escriptor, activista gai
Obra
Obres destacables	Obres destacables Forschungen über das Räthsel der mannmännlichen Liebe (Recerques sobre l'enigma de l'amor d'home a home)
Cronologia
29 agost 1867	sortida de l'armari

Karl Heinrich Ulrichs (Kirchdorf, barri d'Aurich, 1825-1895) fou un jurista, latinista, editor i escriptor alemany, considerat com un dels grans pioners de la sexologia. Va crear la revista Uranus que tot i que no va anar enllà des primer número, en la història va ser la primera revista per a gais.^[1] És considerat comi el primer activista gai dels temps moderns.^[2]

Va ser l'avanter quan el 29 d'agost del 1867 va fer la seva sortida de l'armari^[3] i va declarar-se obertament homosexual davant més de cinc cents juristes al congrés anual dels Juristes Alemanys a Múnic (Baviera). Hi va ser deixat com un drap brut pels seus col·legues, després de llegir el pamflet El glavi enfurismat: l'enigma de l'amor uranià [homosexualitat] i els errors del legislador… que el mateix va intitular «una provocació».^[4] El 1872 el govern del jove imperi prussià va incorporar el paràgraf 175 al seu nou codi penal que criminalitzava l'homosexualitat. Davant tanta homofòbia el 1880 va decidir emigrar cap a Itàlia, on hi havia més tolerància. Primer à Nàpols i després a L'Aquila als Estats Pontificis, on aleshores es considerava que n'hi havia prou com reparació del pecat, si no fos confessat, amb el castig a l'infern, post mortem.^[5] S'hi va estar fins a la seva mort. Hi va guanyar la vida com a professor d'alemany i llatí. Hi va publicar la revista Alaudae, que propagava el llatí com a lingua franca dels humanistes.^[6]

En aquesta època, la paraula homosexual encara no existia. Va adherir a la teoria del tercer sexe per als gais. Com encara no s'havia trobat amb cap lesbiana, només més tard va afegir un quarter sexe. Va crear les paraules «uranià» i «uraniana», per designar els gais, i «dionià» per als heteros.^[1]^[7]

Obres destacades

Forschungen über das Räthsel der mannmännlichen Liebe (e-book) (en alemany), 1864, p. 82. (Recerques sobre l'enigma de l'amor d'home a home).^[8]
‘Gladius furens': das Naturräthsel der Urningsliebe und der Irrthum als Gesetzgeber: eine Provokation an den deutschen Juristentag. Max Spohr, 1868. (El glavi enfurismat: l'enigma de l'amor uranià [l'homosexualitat] i els errors del legislador: una provocació al dia anual dels juristes alemanys)

Reconeixement

El 1998, la ciutat de Múnic, on Ulrichs va fer la seva sortida de l'armari va crear la plaça Karl-Heinrich-Ulrichs-Platz, la primera plaça dedicada a un activista gai a l'Alemanya. Tot i que hi ha altres gais i lesbianes que tenen nom de carrer, va ser la primera vegada que l'activisme gai de l'honorat va ser explícitament la raó de l'honor.^[9] El 2002 a Bremen es va crear la plaça Ulrichsplatz, el 2006 la Karl-Heinrich-Ulrichs-Strasse a Hannover.
El 2013, la ciutat de Berlín va canviar el carrer Einemstrasse prop de la Nollendorfplats al barri gai de Schöneberg en carrer Karl-Heinrich-Ulrichs-Strasse,^[1] i finalment el 2014 al seu poble natal d'Aurich.^[10]
El 2015 la Casa Goethe a Frankfurt del Main li va dedicar una exposició,^[11] quan la ciutat li va dedicar una plaça, la Karl-Heinrich-Ulrichs-Platz.^[12]

Taula commemoratiua de la primera ona d'emancipació gai al carrer Magnus Hirschfeldufer a Berlín
Sepulcre d'Ulrichs al cementiri de L'Aquila
Piazzale Karl Heinrich Ulrichs a L'Aquila

Bibliografia

LeVay, Simon. «Hirschfeld and the Third Sex - Hirschfeld's Predecessor--Ulrichs». A: Queer Science: The Use and Abuse of Research into Homosexuality (en anglès). M.I.T., 1997, p. 378. ISBN 978-0262621199.
Sigusch, Volkmar. Karl Heinrich Ulrichs, Der erste Schwule der Weltgeschichte (en alemany). Männerschwarm, 2000. ISBN 978-3861491057. (traducció del títol: Karl Heinrich Ulrichs, el primer gai de la història mundial)
Setz, Wolfram (ed.). Karl Heinrich Ulrichs zu Ehren: Materialien zu Leben und Werk (en alemany, italià). Berlín: Rosa Winkel, 2000. ISBN 978-3861491071.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Karl Heinrich Ulrichs

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 Scheuss, Christian; Litwinschuh, Jörg. «Karl Heinrich Ulrichs» (en alemany, anglès). Bundesstiftung Magnus Hirschfeld, s.d. [Consulta: 7 gener 2017].
↑ Sigusch, 2000, p. 1.
↑ Janer i Torrens, Antoni «Els romans ja “perdien oli”». Sàpiens, 06-04-2013.
↑ Gladius furens i 1868, frontis.
↑ Meier, Pirmin «Der Heilige Vater Franziskus sprach das Wort des Jahres» (en alemanyt). Zentralschweiz am Sonntag, 14-07-2013, pàg. 7.
↑ Stroh, Wilfried. «Karl Heinrich Ulrichs als Vorkämpfer eines lebendigen Latein». A: Wolfram Setz (ed.). Karl Heinrich Ulrichs zu Ehren: Materialien zu Leben und Werk (en alemany, italià). Berlín: Rosa Winkel, 2000, p. 81-92. ISBN 978-3861491071.
↑ LeVay, 1997.
↑ Reeditada el 1994 per: Hubert Kennedy. Forschungen über das Räthsel der mannmännlichen Liebe: quatre toms. Volum 1-4. Berlín: Männerschwarm Verlag, 1994 (Bibliothek Rosa Winkel). ISBN 978-3861490258.
↑ Kotte, Hans-Hermann «München benennt Platz nach Karl Heinrich Ulrichs: Ehrung für einen schwulen Pionier» (en alemany). Berliner Zeitung, 18-04-1998.^{[Enllaç no actiu]}
↑ Berentzen, Maria «Ort für den Schwulen-Vorkämpfer» (en alemany). Ostfriesen Zeitung, 23-07-2014.
↑ «Ausschluss eines Schwulen» (en alemany). Goethehaus Frankfurt, 2015. Arxivat de l'original el 2017-01-08. [Consulta: 7 gener 2017].
↑ 50° 6′ 41.42″ N, 8° 40′ 42.13″ E / 50.1115056°N,8.6783694°E / 50.1115056; 8.6783694?

[:0-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 Scheuss, Christian; Litwinschuh, Jörg. «Karl Heinrich Ulrichs» (en alemany, anglès). Bundesstiftung Magnus Hirschfeld, s.d. [Consulta: 7 gener 2017].

[FOOTNOTESigusch20001-2] Sigusch, 2000, p. 1.

[3] Janer i Torrens, Antoni «Els romans ja “perdien oli”». Sàpiens, 06-04-2013.

[FOOTNOTE''Gladius_furens''1868frontis-4] Gladius furens i 1868, frontis.

[5] Meier, Pirmin «Der Heilige Vater Franziskus sprach das Wort des Jahres» (en alemanyt). Zentralschweiz am Sonntag, 14-07-2013, pàg. 7.

[6] Stroh, Wilfried. «Karl Heinrich Ulrichs als Vorkämpfer eines lebendigen Latein». A: Wolfram Setz (ed.). Karl Heinrich Ulrichs zu Ehren: Materialien zu Leben und Werk (en alemany, italià). Berlín: Rosa Winkel, 2000, p. 81-92. ISBN 978-3861491071.

[FOOTNOTELeVay1997-7] LeVay, 1997.

[8] Reeditada el 1994 per: Hubert Kennedy. Forschungen über das Räthsel der mannmännlichen Liebe: quatre toms. Volum 1-4. Berlín: Männerschwarm Verlag, 1994 (Bibliothek Rosa Winkel). ISBN 978-3861490258.

[9] Kotte, Hans-Hermann «München benennt Platz nach Karl Heinrich Ulrichs: Ehrung für einen schwulen Pionier» (en alemany). Berliner Zeitung, 18-04-1998.^{[Enllaç no actiu]}

[10] Berentzen, Maria «Ort für den Schwulen-Vorkämpfer» (en alemany). Ostfriesen Zeitung, 23-07-2014.

[11] «Ausschluss eines Schwulen» (en alemany). Goethehaus Frankfurt, 2015. Arxivat de l'original el 2017-01-08. [Consulta: 7 gener 2017].

[12] 50° 6′ 41.42″ N, 8° 40′ 42.13″ E / 50.1115056°N,8.6783694°E / 50.1115056; 8.6783694?

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]