Vés al contingut

Kalthoum Bornaz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaKalthoum Bornaz

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 agost 1945 Modifica el valor a Wikidata
Tunis (Tunísia) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 setembre 2016 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Ben Arous (Tunísia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmort accidental Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de la Sorbona Nova Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirectora de cinema, guionista, productora de cinema Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

IMDB: nm0097061 Allocine: 27723 Allmovie: p266727 TMDB.org: 1442989 Modifica el valor a Wikidata

Kalthoum Bornaz (àrab: كلثوم برناز, Kultṯūm Burnāz) (Tunis, 24 d’agost de 1945Ben Arous, 3 de setembre de 2016) fou una directora, guionista i productora de cinema tunisiana.

Pertany a la primera generació de dones cineastes a Tunísia, i a una generació d'artistes i intel·lectuals, joves a l'època de la independència de Tunísia, que van créixer i sorgir professionalment durant els anys del president Bourguiba.

Biografia

[modifica]

Orígens i estudis

[modifica]

Nascuda el 24 d’agost de 1945 a Tunis[1], Kalthoum Bornaz es va educar en un entorn cinèfil.[2][1] Realitzà estudis de literatura a la Universitat de Tunis, que amplià amb estudis de cinema a la Universitat de París III i a l'Institut des hautes études cinématographiques (IDHEC). Es va graduar a l'IDHEC, opció guió i muntatge, el 1968.[3][4] Pertany a la primera generació de dones cineastes a Tunísia, amb Selma Baccar i Moufida Tlatli,[1] i a una generació d'artistes i intel·lectuals tunisianes, nascudes entre 1944 i 1950, amb prou feines deu anys en el moment de la independència i uns vint anys el maig de 1968. Aquesta generació inclou personalitats com Mohamed Driss, Fadhel Jaïbi, Fadhel Jaziri, Férid Boughedir o fins i tot Nouri Bouzid.[2] Fou una generació que va viure la joventut dins d'un període de protesta, particularment dins de la comunitat estudiantil francesa en la qual Kalthoum vivia en aquell moment, i on la figura tutelar del General de Gaulle va ser qüestionada. La dècada següent, la dècada de 1970, va ser sovint, per a la seva generació, la del retorn a Tunísia, marcada per un context polític dominat per una altra personalitat històrica, Habib Bourguiba, amb un culte a la personalitat al seu voltant, una tensió social i política, i un període que de vegades s'assimila als anys de plom.[2]

Món del cinema

[modifica]

Després de 1968, a França o Tunísia, va treballar com a guionista a la televisió i després al cinema, com a ajudant dels directors Rachid Ferchiou, Tarak Ben Ammar, Nacer Khemir, Claude Chabrol, Franco Zeffirelli i Serge Moati i com a redactora. Així va participar en el muntatge de Vendredi ou la Vie sauvage, de Gérard Vergez; Pirates, de Roman Polanski, i La Barbare, de Mireille Darc, i com a guionista o assistent en la producció de La profecia d'un crim, de Claude Chabrol, de la minisèrie Jesus of Nazareth, de Franco Zeffirelli, i El Haimoune, de Nacer Khemir.[3][2][4] Va dirigir diversos curtmetratges i migmetratges durant els anys 1980 i 1990.

Va trigar quatre anys a aconseguir el finançament necessari per al seu primer llargmetratge, Keswa, le fil perdu, que es va estrenar el 1998, i va crear la seva pròpia productora, Les Films de la Mouette.[3][2][1] Aquest primer llargmetratge es va estrenar a Tunísia i es va presentar a diversos festivals internacionals, com ara a Tübingen i al Festival Internacional de Cinema de Mannheim. També va ser distingit el juliol de 1998 amb una menció especial del jurat a la biennal de l'Institut del Món Àrab a París (4a biennal dels cinemes àrabs).[5]

Deu anys més tard, el 2008, va estrenar un segon llargmetratge, L'Autre moitié du ciel,[4] que es presentà a la part competitiva del Festival Panafricà de Cinema i Televisió de Ouagadougou de 2009.[6]

El 2012 va ser una de les primeres signants d'una convocatòria per a la creació d'una Comissió de defensa dels valors universitaris i de suport a la Facultat de Lletres, Lletres i Humanitats de la Universitat de La Manouba, reaccionant així a la pressió del salafisme a la universitat.[7]

Va morir el 3 de setembre de 2016 arran d'una explosió de gas a casa seva, a Mutuelleville.[8]

Filmografia

[modifica]

Curtmetratges

[modifica]
  • 1986: Couleurs fertiles
  • 1992: Regard de mouette
  • 1996: Nuit de noces à Tunis (vídeo), per Arte TV
  • 2000: La Forêt d'El Medfoun

Migmetratges

[modifica]
  • 1988: Trois personnages en quête d'un théâtre

Llargmetratges

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Hillauer, 2005, p. 384-385.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 de Roux, 1996, Le Monde.
  3. 3,0 3,1 3,2 Africultures
  4. 4,0 4,1 4,2 Caillé, 2013, p. 600.
  5. Ayad, 1998, Libération.
  6. Plantilla:Africultures article
  7. Mandraud, 2012, Le Monde.
  8. 2016, Kapitalis.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]