Vés al contingut

Josep Palet i Bartomeu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosep Palet i Bartomeu

Retrat fet pels fotògrafs Napoleon (1910) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 juny 1877 Modifica el valor a Wikidata
Martorell (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r febrer 1946 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJoan Goula i Soley Modifica el valor a Wikidata
VeuTenor Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata


Spotify: 7BeuRk14YzKlo8wy22twHh Musicbrainz: 6523c7b5-18eb-4c80-9d85-0d1ea7ff2692 Discogs: 5866697 Modifica el valor a Wikidata

Josep Palet i Bartomeu (Martorell, 7 de juny de 1877Milà, 1 de febrer de 1946) va ser un tenor de renom que faria carrera internacional.

Biografia

[modifica]

Josep Palet va néixer a Martorell, on rebria les seves primeres classes de música amb el mestre Parets. Les seves aptituds pel cant li van permetre gaudir de la protecció de l'industrial Ramón Batlló que li va sufragar els estudis a Barcelona amb Joan Goula. Als 23 anys va debutar al Gran Teatre del Liceu amb l'òpera La favorita de Donizetti obtenint un èxit remarcable.[1]

Trajectòria

[modifica]

Va fer carrera internacional a Europa i Amèrica. A Itàlia, va arribar a ser un ídol actuant en els seus centres operístics més importants. Va viure a Milà durant molts anys i va debutar en el Teatre de la Scala en 1911, la qual cosa va significar la seva consagració definitiva. El mateix any, Palet es va casar amb Luisa Erivigio.

Es va especialitzar en repertori romàntic italià tot i que també cantava sovint òperes espanyoles com Marina, intervenint en la primera representació d'aquesta obra al Liceu.

La clau de l'èxit de Palet va ser la seva gran capacitat de modular la veu així com una dicció també remarcable tant en els agut com en els greus. Això li va conferir un caràcter personal i una gran naturalitat interpretativa. A més, Palet era capaç de defensar un ampli repertori operístic pel que era habitual a l'època: es deia que coneixia més de noranta òperes.[2]

El 1936, Palet es va retirar a Milà, on havia aconseguit un gran renom. L'any 1946 va morir sobtadament mentre viatjava en un tramvia.[3]

Aquell mateix any Martorell li dedicà un gran homenatge on fou proclamat “Fill Predilecte de la Vila” i es va instal·lar una placa commemorativa a la seva casa natal, situada al carrer Santacana, núm. 18.[4]

Referències

[modifica]